01 d’octubre 2012

Fum

Les últimes setmanes, però sobretot els últims dies, he esdevingut de fum. Em deixo veure, però no gaire. Vaig amunt i avall, però sense romandre molt de temps en un mateix lloc concret al llarg del dia. I encara em deixo coses per fer. L'agenda (sí, m'ha arribat el dia que necessito agenda) no acaba de complir la seva funció organitzativa i és caòtica. Tinc papers repartits pel món i no a mà quan els necessito. I el cap fa voltes i no sap molt bé què ha de pensar i quan ho ha de fer.

Per contra, malgrat l'atabalament al qual ja m'aniré acostumant, sóc un fum viatger que es queda una mica de cadascun dels llocs que visita, tots ells força interessants. I això m'agrada.


PD. Anirem traient el cap de tant en tant... Sigueu bons! :-)

6 comentaris :

  1. Ara ja era prou de tant en tant, no? Que bé veure't publicar, però això amenaça en fer-nos esperar... què hi farem. Sort!

    ResponElimina
  2. No ets fum, xq el fum s'esfuma i tu retornes de tant en tant.
    Cuida't i organitza't. Aviam com et va el doctorat!!

    ResponElimina
  3. Ja ens anireu vos informant dels seus vols, senyoreta eteria ;)

    ResponElimina
  4. em sonen molt aquestes sensacions que expliques! ;

    ResponElimina
  5. Fum eteri, suau oreig. Si no passes per aquí, no et veig!

    ResponElimina
  6. Casum l'olla! Ja te m'has esfumat! Tu ves recopilant el millor de cada lloc i cada persona que es creui en el camí i nosaltres ja et tindrem la casa ben endreçada per quan vulguis parar a fer un bon repòs!

    ResponElimina