25 d’agost 2012

Misticismes

Tal i com han anat les coses (reestructuracions a última hora de les planificacions del curs, pujada de preus, i un llarg etcètera), hi ha molta gent que a dia d'avui encara no sap com podrà encarar la seva formació aquest any vinent. Jo mateixa encara no he pogut matricular-me al Màster que vull fer, però representa que properament podré fer-ho. Altres companys, encara esperen el segon període d'assignacions. 

I això és el que ha motivat el post. Hi ha un company que és en llista d'espera, i que malgrat haver fet el ronso al llarg de la carrera, l'últim any ha vist la llum. S'ha motivat i ha intentat compensar tres anys a mig gas, però malgrat això és normal que estigui a la corda fluixa, la inspiració divina no pot donar més de sí. És una persona competent i que crec que ho faria molt bé anés on anés, però l'expedient i el currículum en aquests casos té un paper força destacat. Així doncs, tremola per quan es resolguin les sol·licituds del segon període d'assignacions del Màster, i xerrant amb ell, em comentava que li posés una espelmeta i que pensés en ell el dia D.

I això em va fer pensar una mica. És absurd que posi una espelma a un sant si no hi crec, en aquestes coses. Conec gent que tot i no ser devota, sí que ho fa, sí que té aquest misticisme en situacions límit o davant d'esdeveniments importants. En aquests casos me n'he adonat que no tinc cap ritual, religiós o no religiós, que senzillament penso en aquella altra persona i desitjo que li vagi bé. Ni amulets, ni espelmes, ni frases clau, ni res. 

I vosaltres què se us passa pel cap de fer, en situacions així?

8 comentaris :

  1. Ep! Jo tampoc poso espelmes, però tinc la persona al cap, i li ho manifesto per escrit o oralment la sort cap al que hagi de fer.
    No crec en amulets, tampoc. Però de vegades el sant també hi posa de la seva part...És ben curiós, oi?

    ResponElimina
  2. Sense anar més lluny, ma mare sol tenir una espelma encesa perquè ens vagi bé a tots, i em sembla que té una estampeta posada allà de no sé quin sant. I això que no és gens devota, i molt menys practicant. La iaia sí que ho era.

    Jo estic com tu, espero i desitjo que als amics i companys que ho necessiten els vagi bé. Estar al seu costat i prou. Però si no ho aconseguim nosaltres, no ho farà pas ningú d'allà dalt. Les coses cal guanyar-se-les, i si acaba no sent, doncs a espavilar-se d'una altra manera.

    ResponElimina
  3. Em penso que els humans, en moments desesperats, tenim a buscar una "força superior" que ens protegeixi de tots els mals. I com que el que tenim més proper en aquest tema és el Déu cristià, doncs vinga. Suposo que quan nosaltres ens sentim completament impotents, cerquem alguna salvació miraculosa.

    En el cas que parles, quan algú proper passa un mal tràngol o un moment important, procuro pensar-hi i "enviar-li forces" tot i que segurament això és tan inútil com encendre una espelmeta a la Moreneta. O no?

    ResponElimina
  4. Estic d'acord amb els comentaris que el que pots fer és estar al costat d'aquesta persona, cuidar-la, animar-la a posar-se per millorar el curriculum o a fer-li veure que potser ha d'assumir que no ha treballat i que potser ha de mirar altres sortides, que no tenen xq ser millors o pitjors, ajudar-lo a tirar endavant. Crec que aquest tipus d'espelmes son les que realment funcionen.

    Dit això, jo si que sóc de posar espelmetes. Concretament a santa rita, la dels patrona dels impossibles i per tant dels que som molt complicats. Quan tinc un neguit, angoixa o em sento saturada sense carreró amb sortida, posar una espelmeta m'ajuda a centrar-me, a aturar-me i discernir en mi mateixa. I tb quan em preocupa algú xq està malalt, xq alguna cosa no va bé.... no poso l'espelma esperant que algú curi sinó que ens faci trobar les forces. Ai, no sé, és un tema complicat xq jo si que crec xò crec a la meva manera i no m'és fàcil d'explicar.

    ResponElimina
  5. Però, si t'he de dir una cosa ben curiosa, ara fa molt de temps van posar una espelma perquè el petit sortís del coma quan va néixer, i va funcionar. No sé si va ser el sant a qui havien encomanat, la perícia dels metges o la voluntat de viure d'ell i les meves ganes d'abraçar-lo... tot plegat va funcionar. Bé, t'ho havia d'explicar.
    Gràcies!

    ResponElimina
  6. jo li demano al meu Deu, no pas al de la persona.

    ResponElimina
  7. Doncs jo no faig absolutament res excepte pensar en aquella persona i especialment en el dia clau, si és que hi ha dia X. Després, quan ho crec prudent, mirar de parlar amb la persona per a preguntar-li tan aviat com es pugui com ha anat.

    Molts antics rituals religiosos, però, han quedat incrustats no només en el llenguatge, si no en les tradicions i fetitxismes de cada dia. Ara, però, han perdut tot el simbolisme religiós i han passat a ser una mena d'acte fetiller, un ritual de bona sort.

    ResponElimina
  8. Cantireta, m'han agradat molt els teus dos comentaris, de veritat :) Volia transmetre una mica el que comentes tu, que de la gent que no se sent creient, ja sigui per cultura o perquè algun cop ha funcionat, o perquè necessitem aferrar-nos a alguna cosa, doncs recorren a l'espelma. I per suposat me n'alegro que les coses, en el teu cas, acabessin bé! I gràcies de què, a tu!!!


    Xexu, és aquest fet el que em resulta curiós, tal i com comentava a la Cantireta... no som devots ni practicants, però l'espelma hi és, perquè en algun raconet dins la persona, li dóna confiança. I això és el que requereix la situació, confiança, tranquil·litat. Vingui de l'espelma o vingui de la nostra capacitat de telepatia ;)


    Yaiza, aquesta "telepatia" i voluntat d'enviar forces és tan inútil com útil si ho comparem amb les tradicions religioses, això depèn de com ens ho mirem. Com ja he comentat, es tracta de que nosaltres ens sentim útils, de que tinguem la sensació que estem amb l'altra persona, i de que confiem en allò que fem i no ens sentim estúpids fent-ho. Per tant, qualsevol opció és bona, no?


    Rits, hehehe, és un tema molt menys complicat del que et penses. Precisament crec que és la reacció de la majoria de gent no creient que tendeix a posar espelmetes. Potser no esperen que el sant faci res, potser n'han escollit un a l'atzar o per algun altre significat especial, i tan sols és un acte que ajuda a tranquil·litzar-se a un mateix.


    Pons, hehehe, això cadascú és lliure! Ben simpàtic, el teu Déu! ;)


    Porquet, tal i com dius, aquest ritual de l'espelmeta es conserva molts cops només per tradició, de la mateixa manera que a mi, per exemple, se'm pot escapar "Déu meu" com a expressió simplement sense que estigui invocant a ningú.

    ResponElimina