05 de maig 2012

Un dolç comiat

Avui no és un dia trist, però sí un dia de comiats. Avui li he dit adéu, ja que el seu destí segurament serà desaparèixer d'aquest lloc on tant gustosament ha crescut els últims catorze anys.



Aquesta bèstia de més de quatre metres (segur), cabia al balcó de casa meva quan jo en tenia 8. Va ser el meu últim arbre de Nadal, que va ser trasplantat per començar a omplir un jardinet llavors ben buit. No podíem imaginar que li agradaria tant el sòl on el vam plantar.

Si bé de moment no tinc la intenció d'arrelar-me com ell en un lloc concret, sí que tinc moltes ganes de seguir creixent, de tenir nous brots verds i tendres que acabin formant part de mi amb el pas del temps.

6 comentaris :

  1. Ostres, el teu arbret (ara dir-li arbret és un dir...) ha de marxar d'allà?? Però li buscareu un altre lloc? Com és que s'ha de treure? Vaja, m'ha sabut greu i tot, que nosaltres també l'hem vist créixer una miqueta!

    ResponElimina
  2. Mmmm... nosaltres els arbres de Nadal sempre els plantàvem al jardí. Se'ns en van morir uns quants que havíem posat a la gespa (l'un darrere l'altre, Nadal a Nadal) fins que vam caure que tenien massa aigua perquè la gespa es rega molt sovint. El darrer el vam posar en un altre racó. I sí, és més alt que la casa, ja... jo crec que deu fer vora els cinc metres. Aviam qui és l'espavilat que hi posa l'estel dels Reis al damunt!!!

    Nosaltres vam haver de tallar un pi que havia començat a créixer espontàniament (algun pinyó deuria caure allà!) massa a prop de la paret de casa. Va anar creixent, i quan ja feia quasi dos metres, començava a tocar la paret. I res, va haver d'anar fora, perquè no tenia lloc per créixer... una llàstima!

    ResponElimina
  3. Quin greu no, haver-lo de treure

    ResponElimina
  4. Déu n'hi do, no? Això sembla un arbre d'aquells amb vida del senyor dels anells! (no recordo com els anomenen).

    I això, sí! A treure brots ben verds, ben plens de força per a continuar omplint pàgines i fent anells al voltant de l'escorça!

    ResponElimina
  5. Marxa ell o tu? T'independitzes???

    És un arbre preciós!!!!

    ResponElimina
  6. Bé, em va fer gràcia dedicar-li un post, ja que ha aparegut uns quants cops, per aquí! "L'arbret" desapareixerà del lloc on és perquè la casa on estava s'ha venut, i els nous propietaris hi volen fer moltes reformes. Així que... només li puc desitjar un "fins sempre" i dir-li que veure'l créixer d'aquesta manera ha estat tot un privilegi!

    ResponElimina