12 de maig 2012

The final countdown

Hi ha una notable diferència, per mi, entre comprometre's i ser compromès. El primer és ben senzill, només cal tenir un domini de la retòrica i un somriure de complicitat per ficar-se a la gent a la butxaca, o per aconseguir tenir credibilitat davant dels seus ulls. El segon cas, però, ja és més complicat: cal tenir seny, dignitat i una mica d'empatia envers la gent amb la qual et compromets. 

És un debat que es dóna sovint quan coneixem a algú: fa molt bona pinta, sembla bona persona, mira què aplicat... I quan les coses van de debò el llop ensenya les dents. I és una pena que m'hi estigui deixant hores i males cares en un treball (en teoria) col·lectiu, i del qual justament la presentació dels resultats en un seminari serà l'esdeveniment que marcarà la fi de les meves pràctiques a la universitat. Una mala inversió que segurament no acabarà sent com a mi m'hauria agradat, però que un cop t'hi trobes només t'hi pots resignar i fer un últim esforç. Perquè ara sí, tot va de debò. 

En dues setmanes faré la meva última classe. En tres setmanes, estaré fent el meu primer examen. La setmana que fa sis, l'últim. El mateix dia, sabré si m'han acceptat al màster. I el 12 de juliol, podré cantar als quatre vents que sóc Llicenciada en Biologia. Ni pre-pre-biòloga, ni pre-biòloga. Deixem enrere els prefixes i podrem dir les coses pel seu nom. 

Moltes emocions i molta feina en poc temps. Així doncs, estimats blocaires, a partir d'aquest moment i fins la fi dels temps (vale, no... aquí m'he passat, només fins al juny), la meva assiduïtat per la catosfera es veurà reduïda considerablement (si no ho ha fet ja les últimes setmanes). Segurament trauré el cap de tant en tant per algun bloc, o deixaré anar alguna burrada aquí quan estigui saturada. 

Fins aviat!

7 comentaris :

  1. Com sempre per aquestes dates, però per darrera vegada, molta sort en els exàmens (vinga tots, repetiu amb mi!) encara que a tu no et cal!!!

    Em repeteixo jo tant com tu, que ja t'he vist fer aquest post altres vegades i sempre t'he dit el mateix. I tan equivocat no estava, perquè hauràs acabat la carrera en el temps que toca, cosa que no pot dir tothom. Espera, vull dir que no pot dir gairebé ningú.

    Quan aquest blog torni a l'activitat normal, estarem parlant amb tota una biòloga, però el compte enrere no ha fet més que començar. Torna a posar el timer a quatre anys vista (mínim) que comença el doctorat. Una altra fase, però llavors no et deixo parar fins que comencis a escriure la tesi, eh, que se't troba a faltar!

    Apa, que vagi bé i fins aviat, biòloga!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Doncs vinga, força al sarró i a fer la darrera empenta! El proper dia que escriguis per aquí doncs, vull que les teves manetes escriguin com les d'una biòloga! (a veure, si passes un dia que estàs farta d'estudiar també seràs ben acceptada... tu ja m'entens).

    Molta sort! Estic segur que t'aniran de conya, com ho has fet durant tota la carrera.

    Quina gràcia veure el teu post de pre-pre-biòloga... com passa el temps!

    ResponElimina
  4. L'esprint final, que en diuen, no?? Ains, ens ho fas sentir tan proper!!! Puc parlar com tu, quasi, fent un +1 any a totes les dates que dius. Crec que entenc la teva emoció, perquè la sento cada cop que penso "seré met-ge!". Endavant, apreta fort, i abans que te n'adonis ja haurà passat!!!
    Estarem pendents de les novetats. Per cert, no ens ensenyaràs fotos de la graduació? =P La feu allà a Pl. Universitat, també?

    ResponElimina
  5. Molts ànims i molta força!!!! això ho tens ben aprop, i a tocar, que fa molta il·lusió.

    Deixa els maldecaps enrere i ha posar-hi uns esforços!!

    El dia 12 brindarem ben fort!!!!

    ResponElimina
  6. Molts ànims, molta força i molta concentració !!

    … i sobretot no pensis en els més de 200 euros que et clavaran quan vagis a demanar el títol…

    :P

    ResponElimina
  7. Ànims ànims i més ànims!!! Ara a fer un últim esforç que mai hi havíem estat tan a prop. Segur que després encara els trobarem a faltar els exàmens.

    Compromís... Aquest sí que és un bé que escasseja. Quan hi ha feina pel mig les persones s'acaben mostrant tal com són.

    ResponElimina