25 de maig 2012

Excés de moviment

Aquests últims dies de classes com a estudiant de Biologia han estat força mogudets. Vagues indefinides, ombres i rumors de boicots d'exàmens, furgons dels mossos repartits pel perímetre de la universitat intentant garantir un procés electoral del rector/a sense incidents, professors que es prejubilen, professors que els foten fora, professors que es queden però als quals ja no veuré més... 

Bombardeig d'informació, seguit d'una pausa per poder ser conscient que només hi ha 5 exàmens que em separin del final. Falses promeses suren a l'aire, "ja ens anirem veient i quedarem", "farem trobades de tant en tant"... He dedicat molts somriures fàcils, denotant un "no ho dius de debò, oi?". Amb les meves dues princeses, però, no hi ha hagut comentaris buits com aquests, sinó mirades que deien "això va de debò". Sabem que no estarem a prop, però alguna cosa es farà per no acabar recordant-nos només quan mirem l'orla. 

5 comentaris :

  1. Dies ben moguts certament, i amb els examens a tocar ha de ser molt difícil mantenir el cap clar. Ànims!

    I no, t'asseguro que amb qui vulguis mantenir relació, la mantens, malgrat seguiu camins separats o no. Seguríssim.

    Altra cosa és el que comentes, això de relacions més superficials que fan falses promeses o per quedar bé. Calen? Xq ho fem? Crec que tothom en algun moment ho ha fet, és com si calgués, xò el cert és que saps perfectament quan va en serio i quan no, i x tant hi ha altres formes de ser educat, respectuós i no mentir.

    Moltíssima força!!! la sort sé que no juga massa, la bona feina té la recompensa. Un petó!

    ResponElimina
  2. Ja saps que mantenir un contacte o desaparèixer per sempre depèn només de les persones implicades, i el que més importa és el voler. Si hi ha algú a qui vulguis conservar, ho faràs. I als que no, bon vent, que de promeses buides n'hi ha a cabassos al llarg de tota la vida. Ànims pels exàmens.

    ResponElimina
  3. Aquest "ens seguirem veient", també surt a les converses amb els meus companys de classe... i això que encara ens queda un any ben bo! De vegades, però, tenim atacs de lucidesa i veiem molt clarament amb qui ens seguirem veient i amb qui no.

    ResponElimina
  4. quin final de curs! quin final de curs estem tenint tots!!!! ains! els contactes es mantindran amb alguns i amb altres no, i qui sap... a vegades la vida et sorprén! ;)

    ResponElimina
  5. Aaai, m'has recordat els meus dies finals d'universitari, envaits d'una tristesa i una alegria, tot barrejat.

    Com bé dius, hi ha gent amb la que t'ho has passat de conya però que pràcticament ja no veuràs més. Però els de veritat, els amics de veritat, t'ho dic per experiència, perquè jo em continuo veient amb ells, continuaran allà.

    Ja no us veureu cada dia, és clar, però sempre hi haurà un moment per a fer una cervesa, una xerrada, un sopar o una excursió... i riure com a padrins de les anècdotes universitàries!

    ResponElimina