19 d’abril 2012

La maneta!

Cinc anys. Cinc anys són molts. El nap-buf de 16 anys que va començar a escriure aquest bloc no sé pas què n’esperava, i potser tampoc ho sé ara. El que sí que sé després d’aquests anys és que si rellegeixo els posts que he anat fent, hi puc anar veient la meva evolució, els canvis que a nivell personal i acadèmic m’han fet gran i m’han marcat al llarg del temps. Alguns us seran imperceptibles. xifrats en posts amb múltiples interpretacions. D’altres, com el canvi de nom del bloc, van esdevenir fets més notables: les cireres madures cauen de l’arbre, de manera que arribats a un punt vaig decidir fer el salt des d'una d'aquelles branques. 

No se m’ha ocorregut pas cap mena de celebració especial per aquest aniversari. La Zel o en Jordi Casanovas van obrir les portes del seu bloc a tot aquell que hi volgués participar. He pensat que si ho feia hauria d’acabar cedint-vos el bloc, després de vosaltres no sé si podria mantenir el nivell amb els meus posts! Vaig seguir rumiant, però les neurones no donen per a més i tot va quedar en un intent. 

Hi ha una cosa, però, que no faig des del segon aniversari. I és donar-vos les gràcies a tots i cadascun dels que en algun moment de la vostra vida blocaire heu decidit invertir uns minuts del vostre temps en deixar un comentari aquí. Escriure és bónic i engrescador, però encara ho és més una bona conversa. Un teva-meva, una crítica, un “jo també”, un “ànims”, una experiència... El meu comentari sempre ha estat, ha de ser i serà un “gràcies”. Sense tots vosaltres cada post seria una conversa amb mi mateixa, i això ho puc fer a títol personal, de manera que a aquest espai li mancaria el sentit. Per tant, una inmensa abraçada per a tots i cadascun dels motivats 2.0 que ens movem en aquest micromón! 

Ada, Adrià, Alasanid, Alepsi, Alyebard, Anacrònic, Anna, Annatarambana, Asimetrich, Assumpta, AzRi3L, Badoc, Barbollaire, Barcelona m'enamora, Bocins, Boira, Caganer, Calpurni, Cantireta, Carme Fortià, Carquinyol, Cesc, Clarissa Vaughan, Clint, Cris, Dafne, Dan, David, Deomisses, Dessmond, El porquet, El veí de dalt, Elfreelang, Eli, Èlia, Els del PiT, Elur, Elvira FR, Estripanits, Eudald, Eva, Fada, Ferran Genís, Finestreta, Francesc Mompó, Garbí, Gemma, Gerardeli, Giorgio Grappa, Gripablau, Guspira, Helena, Instints, iruNa, JF Guíxols, Jacme, Jana Pirinea, Jansy, Jesus M Tibau, Jo mateixa, Joan, Joan Ayats, Joan Fer, Joan Gassull, Jordi, Jordicine, Josep, Josep B, Kweilan, L'avi, La meva perdició, Laura, Linwë, Llum, Lluna, Manuscrits, Martí, Matgala, McAbeu, Menxu, Mercè, Mireia, Missis, Mon, Mònica, Montse, MrTorture, Neopoeta, Nimue, NosotrasMismas, Núr, Nymnia, Oliva, Omalaled, Òscar, Pd40, Peix, Persona, Pons007, Quadern de mota, Quim, Rafel, Ramon, Rita, Rits, Roc, Sànset i Utnoa, Sisco, Striper, Té la Mà Maria, Terra, Tirai, Tocat del cargol, Toni, Txari, Una lingüista elitista, Uribetty, Valqui, Vier, Wayfarer, Xexu, Xitus, Yáiza, Yeral, Yrun, Zazpi, Zel, Zincpiritione.  

I he de dir que la llista m’ha espantat. Per començar, hi ha un nom per a cada lletra de l’abecedari, i això m’ha fet molta gràcia. Hi ha els esporàdics, els que ja no hi són, els que ens trobem a cada nova edició de Relats Conjunts, els pesats que ronden per aquí des de temps immemorials i que no em puc treure de sobre (amb tot el carinyo del món :-D)... Però el fet és que no recordava que tanta i tanta gent hagués passat per aquí! 

De nou, moltes gràcies per seguir nodrint el bloc amb el vostre punt de vista, que sempre sempre serà benvingut! Llarga vida al bloc!

PD: Sé que hi ha noms que pertanyen a un mateix blocaire, però com que potser també hi ha canvis de nom que desconec, he decidit posar-vos a tots :)

12 comentaris :

  1. Snif, 5 anyets ja... quines coses. Bé, no és cap sorpresa, perquè caminem junts des de tot aquest temps. Ara a l'agost farà 5 anys també que em vas fer el primer comentari, i des de llavors sóc un d'aquests pesats que no has aconseguit treure't de sobre de cap manera, i si no és que ho demanes explícitament, no te'm trauràs de sobre de cap manera.

    Moltes felicitats a tu i al Cau per aquesta data tan assenyalada, espero seguir llegint-te tot el temps que pugui, m'agrada que hi siguis i m'agrada que faci tant temps que conec gent per aquí i ens anem seguint. Un autèntic plaer Cirereta, que hi ha coses que no s'obliden mai.

    ResponElimina
  2. 5 anys!! majoria d'edat blogaire! No tothom hi arriba. Enhorabona senyora.
    M'ha fet gràcia repassar la llista de noms que has posat. A molts els hi havia perdut la pista i ara em pregunto que en deu ser d'ells. I, és clar, també he repassat els teus inicis. Ei! M'hi vaig enganxar a la quarta entrada. Que jovenets que érem. I qui havia de dir aleshores fins on ens portaria l'aventura blogaire ;-D

    ResponElimina
  3. Ostres si ets més gran que jo....Felicitats i sempre endavant que si més no ens servirà per veure la nostre mateixa evolució, cosa que sempre fa gràcia, almenys a mi.

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats!
    Sempre és un gust poder-te anar llegint. :)

    ResponElimina
  5. Ostres!! 5 anys!! A seguir creixent i i rellegint antics posts. Felicitats :D

    Aquests aniversaris fan que pensi que el meu blog no és mort del tot.

    ResponElimina
  6. Jo sóc un d'aquests que m'he desdoblat de personalitat... però ara ja fa temps que he aconseguit certa estabilitat personal. ;p

    Cinc anys! Com tots els que celebreu dates com aquesta, només puc expressar-vos el meu respecte i admiració. Són molts, moltíssims anys en l'escala blogosfèrica. I mantenir el blog tan viu després de tants anys... té molt mèrit. Per cert, mantenir-lo viu, i amb la qualitat en que el mantens, encara més mèrit.

    Jo no sé si dono molt la tabarra o no, de fet, no recordo quan et vaig descobrir però crec que vas ser de les primeres en la meva aventura blogaire (fa poc més d'un any i mig, només).

    Només em queda dir-te, per molts anys, per molts posts!

    I el pastís què? No ens convides!

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Moltes felicitats!

    Això, doncs, moltes felicitats! I a per cinc més!

    ResponElimina
  8. ooh!! Moltíssimes felicitats!!!!! cinc anys i endavant!! i encantada d'anar fent camí plegats! anem tots creixent

    un petó immens, Laia!!!!!!!!

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats i moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquests cincs anys de la teva vida, ha estat interessant veure no tan sols el que ens has explicat sinò com ha anant evolucionant el teu bloc i el que explicaves.

    PS: Encara tens una altra maneta…
    PS1: I un parell de peus…

    ;)

    ResponElimina
  10. Moltes felicitats!! I sobretot, per molts anys! Encara que jo no t'he seguit durant aquests 5 anys i que fa menys d'un any que t'he descobert és tot un plaer passar per aquí.

    Un regalet musical per celebrar els 5 anyassus!
    Detallet musical....

    Encara que és un anunci crec que va bé per felicitar-te...perquè serveix per brindar amb una cerveseta per l'aniversari del blog. Espero que t'agradi, a mi m'agrada molt la cançó. Pel món dels blogs canviaria la frase final de "Venen per la música, tornen per la gent"...per "comencen per tenir ganes de compartir el que escriuen i llegir i s'hi queden (a la catosfera) per la gent".

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Arribo tard, però espero que no et sàpiga greu!! Per molts anys, Laia, 5 anys són molts! I efectivament, dels 16 als 21 canviem, i força. Ens fem més personetes, oi? És genial que comptis amb aquest espai i que hagis pogut reflectir-hi la teva evolució. Conserva'l bé, perquè rellegir-te potser t'ajudarà a entendre't a tu mateixa sempre que et calgui!

    ResponElimina
  12. Xexu! I jo que esperava que almenys així pillessis la indirecta... No hi ha manera eh, et fas el suec! ;) És broma! A mi també m'encanta que hi siguis, ja ho saps! Espero els comentaris amb candeletes, sempre és molt agradable tenir una conversa amb tu! A veure si durem prou temps com perquè la cerveseta que algun dia compartirem sigui per celebrar el meu doctorat! ;)

    PD. Mentida... espero que sigui abans, sempre s'ha de tenir un bri d'esperança en aquesta vida... no te m'enfadis! una abraçada!)



    Ai Dani!!! Ja t'ho vaig comentar, però aquest bloc és en gran part per "culpa" teva! I ja és ben cert que si quan vaig començar a escriure el bloc em diuen que em portaria a on sóc ara... em punxen i no em treuen sang :)



    Joan... edat blogaire eh! ;) Moltes gràcies! I sí, veure la pròpia evolució es força maco, sobretot també perquè de vegades només recordem coses dolentes, i al bloc hi ha plasmats escrits de tota mena: alegres, més tristos... I recordar els bons moments és bonic també!


    Peix! Moltes gràcies! I per mi llegir els vostres comentaris!



    Alasanid, el teu bloc, quan hagi de tornar... tornarà :) Ja et cridarà ell, el cuquet se't posarà dins i en tornaràs a tenir ganes i temps. O potser no, i tampoc passa res, però segur que mentre el tenies et motivava i t'agradava aquesta mena de joc catosfèric. I és això, el que compta. I gràcies!!!



    Porquet, a tu ja et tinc fitxat, hehehe! Moltes gràcies pels elogis, noi! Això de la qualitat... bé, cadascú omple el seu bloc del que li ve de gust o li passa pel cap, jo senzillament em limito a això. Si he estàs a gust, doncs ben contenta que em fas ;) I de pastís... em queda pendent!



    Jordi... Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies (agafo aire!) gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies!!! ;) Quina efusivitat!



    Rits, d'això es tracta! Si fem camí plegats ens anem empenyent els uns als altres, que sempre està bé això! Una abraçada per a tu, bonica!



    Carquinyol, tu ets un dels veteraníssims també, quina il·lusió que encara siguem per aquí! Si jo no menteixo quan li dic jo al Dani que tot és culpa seva...!
    Pensa-ho, bé, però... de debò em vols tenir quinze anys més aquí? ;)
    Una abraçada ben forta!



    Barcelona m'enamora, moltes gràcies pel regalet! I la frase ja és ben certa, perquè al principi tenim ganes d'explicar... però què? De compartir... però amb qui? I a poc a poc, a la que ens anem coneixent tots una mica aquestes preguntes van prenent forma, i ens atrapen, ens enganxen d'una manera... que ens fan estar cinc anys de la nostra vida voltant per aquest món! Que no és poc!



    Yaiza, res d'arribar tard, dona! La veritat és que no he rellegit gaire posts del principi de tot... A saber què hi posava, quina vergonya! Però és el meu passat, la meva personalitat de llavors, i és comprensible alhora que entranyable, en part. Per tant, allà es queda :)
    I tal i com comentava més amunt, a més de veure la meva pròpia evolució m'ha ajudat a recordar moments bonics, que de vegades és una pena però s'obliden.

    ResponElimina