06 d’abril 2012

Jo nedo

Fa poquets dies la Yaiza va comentar de que havia tornat a córrer la seva mitja particular. Als comentaris s'hi van nombrar diferents esports (què pot aportar cadascun, etc.), i en algun comentari va sortir que la natació era un esport avorrit (tot i que també va ser defensat, eh!). Cadascú té les seves preferències a l'hora de fer esport, només faltaria, però jo de natació n'he practicat tota la vida i de seguida em van venir al cap milers de raons per defensar aquest petit esport que a mi m'ha fet gran, i que de fet em ve de gust explicar-vos. Perdoneu si m'enrotllo massa!


Ja d'entrada, la principal raó per la qual molta gent considera que la natació és avorrida és perquè et fiques en una piscina i vas amunt i avall, sense sortir de la bassa. I això és cert, però per mi això és un mal menor (a part de que a l'estiu també es pot practicar a l'aire lliure!). Per mi posar-me en una piscina és regalar-me una estona de sensacions, de bones vibracions, d'un cansament generalitzat que s'estén per totes i cadascuna de les parts del cos i que em deixa renovada. M'agrada estar dins l'aigua i no tocar de peus a terra, és un ambient completament diferent del que estem acostumats durant la resta de la nostra vida. I per mantenir-nos estables dins l'aigua hem de moure tot el cos, fins i tot músculs que no saps ni que tens. D'això en vaig ser conscient quan entrenava, ja que després del mes d'agost de descans, a la tornada els primers dies em feia mal literalment tot el cos: cames, braços, adductors, glutis, coll, trapezi...

El que m'enganxa i m'atrapa més d'aquest esport, però, és la sensació de surar sobre l'aigua. I no em refereixo a posar-se panxa enlaire i deixar-se endur (que també és molt recomanable de tant en tant). Parlo de quan hi ha una harmonia de braços i cames, quan noto que els braços m'empenyen cap endavant i que les cames ho acaben d'arrodonir tot. Llavors noto com si nedés per sobre de la superfície de l'aigua, com si aquesta no oposés resistència. La pròpia embranzida fa que tan sols abaixant una mica el cap quan arribo a la paret el viratge es faci sol, gairebé per art de màgia. I flexionant una mica els genolls en tinc prou per impulsar-me i reprendre el meu propi camí. La gràcia és que no em passa sempre, depèn de com estigui aquell dia i del bagatge que porti. Per exemple, el primer dia que toco aigua després d'una setmana sense nedar no aconseguiré sentir-me així, però al segon dia ja ho puc aconseguir en funció de si els braços i les cames responen o no. No ho puc predir, aquesta és també la cirereta del pastís: alguns dies "persegueixo" aquesta sensació: és un joc entre l'aigua i jo, entre el cansament i la persistència. 

Un altre petit secret és, quan no hi ha ningú al meu carril, nedar amb els ulls tancats. De tant en tant els obro, per no desviar-me massa, però és una sensació impressionant de nou. És com quan es diu que els que perden un sentit en desenvolupen un altre: mentre nedo amb els ulls tancats ja no em concentro en veure què m'envolta, sinó que tot es focalitza en notar com la mà entra a l'aigua, com faig força des de la punta dels dits fins a l'espatlla, en trobar una ritmicitat en cada respiració... És un instant que hipnotitza, és notar que estàs immers en alguna cosa que et recorre tot el cos.

A aquesta alçada del post potser alguns pensareu que m'he fumat alguna cosa, però he de dir al meu favor que jo nedo força bé, quan entrenava vaig agafar una bona tècnica. És per aquest motiu, suposo, que malgrat ser un tap de bassa i calçar un 36, dins la piscina se'm veu força espavilada. I de la mateixa manera que hi ha gent que va en parelles o en grup a córrer o a fer bici, també es pot nedar en grup, i aquest fet es converteix en un al·licient extra: desmarcar-se, que t'agafin de nou, deixar-los enrere, retrobar-vos després de 50 metres i que la història es repeteixi de nou... Potser no ho sembla, però és extremadament divertit. I no negaré pas que més d'un cop m'he ennuegat rient sota l'aigua! 

I el final d'una bona sessió sempre ha d'estar a l'alçada. Ja ho vaig comentar en el post dels rituals, però hi ha un parell de coses que m'agrada fer: la primera (la repeteixo), és treure'm gorro i ulleres, submergir-me i aguantar la respiració, escoltant el que m'envolta (la remor de l'aigua, un murmuri, un soroll, els peus que vencen a la gravetat i volen surar...). També m'agrada fer una piscina per sota l'aigua, propulsant-me només amb els peus, i divisar com la paret cada vegada és més a prop, alhora que les existències d'aire també van minvant. Fins que al final ressegueixo la paret amb els dits, surto a la superfície i respiro amb força.

Una vegada em va venir una petita revelació a la ment, una mica estúpida, però que em va fer somriure: que en anglès, swim s'assembla a swing. I que, en certa manera, aquesta mena de comunió amb l'aigua és com un ball a ritme lent però constant, un lleuger balanceig, un deixar-se portar...


Bé, doncs ja he avisat que em quedaria una mica llarg! I pel que veig, una mica paranoic també! He deixat quatre detalls del per què a mi em sembla que és un esport que pot donar molt de sí, i els mateixos arguments que jo he fet servir poden ser del tot inversemblants per a una altra persona. Però en això consisteix la màgia de l'esport, la gràcia és poder triar i remenar. Encara que ara només faci natació com a hobby, l'essència de quan entrenava en part no s'ha perdut: m'ho passo molt bé, hi ha competitivitat, he conegut a força gent i m'hi sento com a casa...

9 comentaris :

  1. Dona, explicat així, venen ganes de nedar, eh!

    A mi nedar ja m'estava bé. El que passa és que em molesta tota la logística que comporta: pagar una quota, estar-me més temps anant i venint i al vestuari que dins de l'aigua (visc lluny de les piscines municipals), no poder-hi anar a primera hora per no carretejar tot el dia la roba molla,... etc, etc. Ah, i també era un problema d'horaris perquè odiava trobar-me els meus nens del cau per allà, ja que alguns fan waterpolo... (i lògicament neden 1000 cops més ràpid i millor que jo).

    A part d'això, com a esport, em sembla que és dels més complets. A més, no fot les articulacions i va de conya pels asmàtics com jo, per l'ambient humit. De petita havia nedat força i es veu que era prou bona, però mai vaig arribar a entrenar seriosament. A aquestes alçades, em queda la tècnica que em queda i ho faig com puc. Suposo que me'n surto prou amb els estils més típics, però no m'atreviria pas a fer papallona (si estigués sola potser sí).

    Però noia... no deixa de ser anar amunt i avall dins d'una bassa d'aigua, per mi. Si ho he fet una temporada és per la convicció que "em convé" fer esport. La sensació de després era bona, de satisfacció, però dins m'hi avorria prou. I si hi anava acompanyada... em destirotava intentant seguir el ritme (sempre més alt) de les acompanyants!

    ResponElimina
  2. Et diré de bon inici que aquest cop he de donar la raó a la Yáiza, que també vaig llegir el seu post. Córrer em resulta avorrit, però nedar és encara pitjor. De veritat, no puc. Pensa que a l'escola era obligatori anar a piscina fins a 5è d'EGB, el que seria el penúltim curs a l'escola bàsica ara. Doncs quan va ser possible, jo vaig deixar d'anar-hi, era l'únic de la classe que ho vaig deixar, tenia dues hores lliures a la setmana mentre els meus companys anaven a la piscina, que era a una altra escola.

    Bé, espero que em puguis perdonar aquesta revelació. A part d'això, dir-te que el post és fantàstic (una mica llarg sí, eh!), demostres el teu amor per la natació, i amb tots els detalls que expliques ja es veu que t'encanta. No serà perquè et sents com un dofí mentre nedes?

    Ara, a mi el que més m'ha divertit de la natació, ja que no n'he fet gaire, era quan explicaves els teus piques amb el tio catxes aquell, ho anava pensant mentre llegia i al final enllaces un dels posts que li vas dedicar, hehehe.

    ResponElimina
  3. Nedar no és "lo meu" . Be, en general l'esport no és "lo meu". Procuro anar al gimnàs cada dia- que acaben sent 3 cops a la setmana- i m'avorreixo mortalment fent el·liptica. Nadar però encara m'avorreix més; no sé perquè però me'n canso. M'encanta l'aigua, i el mar però nadar ho trobo avorrit. Segurament és que o en sé prou i que sóc oc competitiva i així no hi ha qui l'hi trobi la gràcia.

    ResponElimina
  4. Genial!! Jo també he nedat una bona estona mentre llegia!

    Alguns diuen que nedar és anar a munt i avall... però no ens enganyem, la majoria dels esports és agafar una sèrie d'accions i repetir-les ad infinitum.

    ResponElimina
  5. De nedador a nedadora, subscric el que has dit. M'agradaria tant poder fer allò de treure'm el gorro i les ulleres... Però el socorrista segur que em fotria bronca! Són molt delicats!

    Ah! I m'apunto això de nedar amb els ulls tancats. Ho intentaré.

    El meu esport és córrer, però faig natació perquè et proporciona molt de fons a nivell de càrdio. Es nota un munt! També m'ajuda a cuidar més els genolls, ja que si entreno a l'aigua fent natació els genolls no pateixen els impactes de sortir a córrer.

    La natació no és avorrida, és, potser, un pèl monòtona, però sempre hi ha tàctiques perquè no sigui així!

    Dir-li al XeXu que córrer no és avorrit. Si ho troba així, senyal que no gaudeixen ni es deixen portar. Hi ha moltes coses noves al nostre voltant per descobrir mentre anem corrents!

    ResponElimina
  6. Jo trobo molt a faltar nedar. I no sóc gens bona nadadora, al contrari, vaig aprendre malament i respiro malament, total que m'ofego deseguida. Xò m'agrada molt. És l'esport que més m'agrada i cada argument que donaves em fa venir més ganes de tornar-hi.

    No en sé gaire i mai he arribat a tenir constància, xq de fet l'esport no és el meu fort, x no dir que sóc un desastre, el faig x necessitat. Xq el cos em demana moure'm. He estat tot l'hivern aturada i l'esquena la tinc feta pols. Hauria de tornar-me a apuntar (xò els números ais...).

    Si, nedar x mi és molt millor que córrer.

    A per moltes piscines!!!!!

    ResponElimina
  7. Completament d'acord!

    Jo també nedo. En algun moment de la meva vida em va semblar avorrit, però era quan competia. Ara no m'ho sembla pas.

    Jo em sento lliure dins l'aigua. I també, quan estic sola en un carril, tanco els ulls. Sobretot m'agrada nedant braça.

    Ara, amb l'mp3, els dies que abans m'hagués avorrit, ja no m'avorreixo pas!

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots pels vostres comentaris! Amb el post només pretenia desmitificar una miqueta la natació, i mostrar que té moltes possibilitats. En general és conegut com a esport on "es treballa tot el cos", fet que el converteix de vegades en una mena de teràpia més que no pas en un esport en sí per ser gaudit. És a dir, de vegades a les piscines la mitjana d'edat és bastant elevada, hi ha molta gent gran que fa natació per prescripció metge, però fora de l'ambient de competició no hi ha gaire gent que nedi per gust. La majoria surt a córrer, fa un partidet de futbol, juga a tennis... però no neda. I res, no pretenia pas convèncer a ningú :)



    Yaiza, amb el que comentes tu et responc amb el que he dit aquí dalt: la natació com a esport terapèutic. Que està bé, però per mi té altres coses :) I la veritat és que de quota no pago gaire, això sí: pavelló municipal "cutrillo", sis carrils, 25 metres i para de comptar!


    Doncs Xexu, no em queda més remei que desterrar-vos a tu i a la Yaiza, ho sento! Hehehe, no hi fa res, però per mi no ho és d'avorrit, li he sabut trobar el gust. Potser que t'obliguessin a nedar encara empitjora les coses, però jo crec que l'esport s'ha de fomentar, sobretot avui en dia (i que fomentin natació enlloc de futbol, bàsquet i més futbol em sembla bé). I Muscul-man no podia faltar en un post així! Com vols que m'avorreixi? (que per cert, me'l vaig trobar farà un mes!)


    Mireia, cadascú té el seu esport, i si nedar no t'agrada, fora l'aigua, faltaria més! I tenint en compte que fer esport tampoc et diu res, no cal amargar-se, ja tens prou valor forçant-te a anar al gimnàs de tant en tant! No és l'esport més divertit del món, potser, però només dic que s'ha de mirar des d'una altra perspectiva també! Pot donar molt de sí. És com dir que el futbol només són tios corrent rere una pilota, per mi... el futbol és molt més!


    Alasanid, i cadascú li troba la gràcia d'una manera o altra a fer accions "ad infinitum", de manera que la natació pot tenir el seu què, també ;) Doncs espero que hagi anat de gust, la remullada!


    Jordi, jo el tinc subornat, el socorrista, què et penses ;) Això em dóna privilegis, hehehe.

    Precisament jo vaig deixar de córrer perquè em feien mal els genolls, però a l'aigua no es nota pas, no em fan mal, l'aigua és un medi deliciós per moure-s'hi amb llibertat. I és cert, nedar dóna molt de fons... encara recordo quan entrenava i a l'escola ens feien fer la course navette, deixava als nois enrere i tot!

    I suposo que el que jo volia dir, tal i com comenta també l'alasanid, és que molts esports, vists des d'un punt de vista o altre, poden semblar avorrits perquè consisteixen en una rutina que es va repetint. La natació té més números per semblar avorrida perquè no pots veure el paisatge, per exemple. Però jo crec que al capdavall, el que ens enganxa de l'esport és com ens fa sentir, i d'això la natació té molts cops amagats :)


    Rits, quina alegria, m'agrada que et faci sentir bé! A la que puguis, hi has de tornar. I si no, ara a l'estiu, platgeta i anar fent, que és gratis! I per no saber-ne prou no passa res, no cal ser un crack en un esport per gaudir-ne. Potser no aguantaries una piscina per sota l'aigua, però cadascú té les seves petites coses que el fan gaudir de l'esport, ho facis bé o malament Es tracta de trobar-les i deixar-se captivar :)


    Laura, competir no ho és tot, jo la veritat és que algun cop ho havia passat malament, entrenant, i no m'agradava patir d'aquella manera, però no ho vaig trobar mai avorrit. M'agrada cansar-me i notar que els braços ja no tiren, però és una sensació diferent a aquella.
    I això del mp3... aquàtic??? Carai!

    ResponElimina
  9. Hi ha alguns punts interessants en el temps en aquest article, però no sé si veig a tots ells el centre al cor. Hi ha una certa validesa, però vaig a tenir opinió suspens fins que em veig en ell més. Bon article, gràcies i volem més! Afegit a FeedBurner, així

    ResponElimina