29 de març 2012

Rituals

Tenir un moment del dia que sigui especial és un petit tresor. Poden ser uns segons, uns minuts, una horeta... En resum, una estoneta on tenir una mena de ritual inconscientment estudiat i posat en pràctica, que repetim dia rere dia. Potser llegir un llibre mentre esperem el tren. O despertar la criatura que encara mandreja al llit, amb quatre pessigolles. O potser aquell cafè fumejant que impregna d'una olor deliciosa tota la casa, mentre fullegem el diari o mirem per la finestra, fent una mica el llangardaix amb els primers raigs de sol (ai, no sé si n'ha notat molt però aquest és el meu!). Es converteixen en una part indispensable del dia a dia, aquell moment de no importar-nos que el món giri sense nosaltres, de dir-li que necessitem descansar d'ell una estona. 

Jo també en tinc un altre... Cada cop que surto de la piscina, treure'm el gorro i les ulleres, agafar aire i fer una petita immmersió. I amb els ulls tancats, sentir aquell soroll sord al voltant que no saps d'on ve, i deixar anar bombolles fins que l'aire s'acaba i m'obliga a sortir.

I... quins són els vostres petits rituals?

8 comentaris :

  1. Mmm... dons no et sabria dir. Jo passo moltes estones per mi, llegint o mirant blogs, això em relaxa i a més m'agrada. Vaig fent. Però coses així més puntuals, de desconnexió... ara mateix no me'n ve cap. M'agrada el teu de tornar-te a capbussar, se m'ha fet molt gràfic.

    ResponElimina
  2. Apuntar les coordinades del lloc en qüestió cada vegada que veig una bandera espanyola penjada a un balcó.

    a saber si un dia els meus somnis més salvatges es faran realitat i….

    :P

    ResponElimina
  3. Començar el dia rentant-me la cara, amb aigua abundant. I fer la pausa mental adequada per ser conscient de la temperatura, del gest, del tacte de la tovallola... M'endolla totalment.

    ResponElimina
  4. M'agrada el tema, trobo que és maco tenir aquests petits rituals. Jo també en tinc un lligat a la piscina! Fer l'última piscina nedant per dins l'aigua, ben capbussada. I després un d'abans d'anar a dormir: m'agrada raspallar-me bé els cabells, i acabar-lo de de pentinar amb els dits fins a notar que queda ben finet.

    ResponElimina
  5. Doncs crec que jo no en tinc cap que sigui realment un ritual quotidià. Hi ha petites coses que m'agraden... per exemple, sortir de l'hospital i al veure que fa solet o bon temps, tornar a casa caminant i gaudir del passeig. Però això no passa cada dia, i menys a París! O arribar a casa a la tarda i al passar per la pastisseria no resistir la temptació i comprar-me alguna delícia per berenar, i menjar-m'ho a casa amb un cafè amb llet acabat de fer... coses així en tinc, però no són diàries! (gràcies a déu, o pesaria el triple!)

    ResponElimina
  6. Doncs en tinc molts i de diversa índole... no ho sé, el més místic, probablement, aquella estona que, si la meteorologia ho permet, descanses, menges, fas fotos, seus i et mig endormisqueges en qualsevol cim del Pirineu amb unes vistes estratosfèriques al teu voltant.

    I en un altre sentit, doncs els divendres a la tarda. Cada divendres a la tarda, si va bé, tinc unes horetes per a mi, per a mi sol, i les puc passar bloguejant, escrivint, fent un cafè, passejant, llegint... no ho sé el que em vingui de gust.

    Segurament són els dos grans moments meus, tot i que no siguin rituals, ja que puc fer coses molt diferents, però tenen la ritualitat de que em pertanyen i els considero molt i molt meus.

    ResponElimina
  7. Xexu, si algun cop se te n'acudeix alguna, estaré encantada d'escoltar-la. I la meva capbussadeta és mig sagrada, és una mena d'alliberament...


    Carquinyol, m'has fet riure molt! Tot i que segueixo rumiant si m'has volgut prendre el pèl! Sóc molt innocent, jo, i pitjors coses he sentit!


    Joan, ostres, m'ha agradat la sensació! Jo de vegades després de rentar-me i eixugar-me, em quedo mirant-me al mirall, mig absent, com si no em veiés. Però no és un ritual, és una paranoia o empanada mental de les set del matí, més aviat!


    Barcelonina! Doncs aquest de la piscina també el faig jo, però només de vegades, quan no estic constipada ^_^ És molt alliberador, sobretot quan s'està acabant l'aire i faig un últim sprint per arribar a la paret!


    Yaiza, ufff, jo també pesaria el triple, em perden aquestes coses! I això d'anar caminant no ho he comptat com a ritual, però la veritat és que si no plou o si plou poquet, vaig a la universitat caminant, fins i tot de vegades quan m'han ofert acompanyar-me amb cotxe. Però jo m'endollo al mp4, accelero el pas i em transformo :)

    ResponElimina
  8. Carai Porquet, què gran el primer! Anava llegint i pensava que era una cosa ben quotidiana i general, però acabes la frase amb "en qualsevol cim del Pirineu" i... pam! Tot és d'un altre color! La veritat és que des d'allà dalt què diferents deuen ser les coses... Les olors, els colors... I fins i tot els gustos, deuen ser diferents. Perquè moltes sensacions, de la mateixa manera que els rituals, poden variar amb el nostre estat d'ànim o amb el que ens envolta, jo crec. M'ha agradat molt, gràcies per compartir-ho!

    ResponElimina