Etiquetes: Instantànies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes: Instantànies
*
Doncs vas ensopegar un partit força vibrant i emocionant, no semblava que hagués de ser tan complicat, però al final va ser un bon espectacle futbolístic, encara que no sé si això a tu t'interessa, anar al camp nou ja és prou espectacle per si sol.
*
Les coses inesperades sempre van molt bé!!! Un gran partit per viure'l en directe! això si, una mica de patir, eh!
*
Que xulo! Jo només hi he estat un cop i fa la tira d'anys. Espero poder repetir algun dia, ara que m'estic mig-aficionant al futbol... =P
*
Xexu, i tant que m'interessa eh! Anar al Camp, pujar les escales que et porten a la graderia i veure'l des d'una perspectiva al·lucinant ja és prou impactant, però si a més el partit és emocionant la cosa es triplica. L'altre cop vaig assistir a un Barça-Ràcing on a la mitja part ja anàvem 3-0, i que va acabar igual. Aquest, però, va ser de patiment fins a l'últim minut, va ser mot emocionant!!
Rits, jo és que sóc una mica masoquista en aquest sentit i m'agrada patir una mica... No sóc exageradament crítica amb el futbol, el visc i m'agrada tenir el punt de tensió al cos, però encaixo bastant bé també les derrotes, acceptant el que al cap i a la fí és: un joc.
Joan, exacte! S'ha de tenir aquest punt de nervi tot el partit, el fa més emocionant!
Yaiza, doncs hi has de tornar, si va ser fa molts anys, les coses prenen una alta perspectiva quan ets més gran :)
Porquet, hahaha, no tant!! Però sí que em queda cara de tonta quan pujo les escales i de sobte em trobo amb el camp als meus peus... Aquell moment és, uuffff!
Neopoeta, si en tens l'oportunitat no la deixis escapar ;)
Aquesta obra està subjecte a una llicència Creative Commons
Design Disease Theme is created by Design Disease
7 comentaris:
XeXu
5 de març de 2012 22:52
Permalink this comment
1
Doncs vas ensopegar un partit força vibrant i emocionant, no semblava que hagués de ser tan complicat, però al final va ser un bon espectacle futbolístic, encara que no sé si això a tu t'interessa, anar al camp nou ja és prou espectacle per si sol.
rits
5 de març de 2012 22:58
Permalink this comment
1
Les coses inesperades sempre van molt bé!!! Un gran partit per viure'l en directe! això si, una mica de patir, eh!
joan gasull
5 de març de 2012 23:16
Permalink this comment
1
fins i tot una mica de patiment.....l'al·licient del esport
Yáiza
5 de març de 2012 23:31
Permalink this comment
1
Que xulo! Jo només hi he estat un cop i fa la tira d'anys. Espero poder repetir algun dia, ara que m'estic mig-aficionant al futbol... =P
El porquet
6 de març de 2012 10:42
Permalink this comment
1
Oooh, suposo que hi vas entrar de genolls, com correspon a aquest santuari!
NeoPoeta
6 de març de 2012 19:01
Permalink this comment
1
Jo no hi he anat mai, i estic segura que deu ser emocionantíssim!
Laia
10 de març de 2012 11:08
Permalink this comment
1
Xexu, i tant que m'interessa eh! Anar al Camp, pujar les escales que et porten a la graderia i veure'l des d'una perspectiva al·lucinant ja és prou impactant, però si a més el partit és emocionant la cosa es triplica. L'altre cop vaig assistir a un Barça-Ràcing on a la mitja part ja anàvem 3-0, i que va acabar igual. Aquest, però, va ser de patiment fins a l'últim minut, va ser mot emocionant!!
Rits, jo és que sóc una mica masoquista en aquest sentit i m'agrada patir una mica... No sóc exageradament crítica amb el futbol, el visc i m'agrada tenir el punt de tensió al cos, però encaixo bastant bé també les derrotes, acceptant el que al cap i a la fí és: un joc.
Joan, exacte! S'ha de tenir aquest punt de nervi tot el partit, el fa més emocionant!
Yaiza, doncs hi has de tornar, si va ser fa molts anys, les coses prenen una alta perspectiva quan ets més gran :)
Porquet, hahaha, no tant!! Però sí que em queda cara de tonta quan pujo les escales i de sobte em trobo amb el camp als meus peus... Aquell moment és, uuffff!
Neopoeta, si en tens l'oportunitat no la deixis escapar ;)
Publica un comentari