03 de març 2012

Especialista... en què?

Avui he fet una feineta de recerca, de treure la pols al bloc, de posts escrits qui sap quan. M'agrada molts cops trobar-hi comentaris i reflexions que s'han complert, i d'altres que no (per especular que no quedi). Una mica com a les Cartes al futur que alguns de vosaltres escriviu. 

Avui tocava rescatar el post del dia que em vaig decidir a estudiar Biologia sanitària, a convertir-me en biòloga de "bata". Hi he trobat comentaris que m'han fet molta gràcia: en Xexu vaticinava que em dirien friki quan m'agafés assignatures que no eren de la meva branca com a lliure elecció... i en algun cas així ha estat! I en Dan em deia que havia fet una bona tria, i també la va encertar. Però sobretot necessitava llegir-lo perquè jo sóc bastant cagadubtes, em costa prendre decisions, i necessitava veure i palpar que la tria no esdevé un procés tan traumàtic com me'l plantejo. Que després mica en mica cadascú es va construint el camí, i que si hi ha coses que no es poden fer, es poden acabar substituint per altres que poden acabar sent una grata sorpresa.

I tot això ara a que ve? Obertura del període de preinscripcions a Màsters. Aquest cop, però, la paradoxa encara és major, perquè jo ho tenia molt clar: la Immunologia em té el cor robat. Barregeu uns quants macròfags amb unes quantes citoquines, afegiu-hi un polsim d'immunoglobulines i tindreu una recepta per llepar-vos-en els dits (molts no tindreu ni idea de què són aquests noms, ho sé!). I tenia moltes ganes d'aprendre noves receptes com aquestes, però... Sorpresa, hi ha una mena de justícia divina que no està contenta si no em posa pals a les rodes. Una magnífica renovació curricular o una cosa així fa que s'hagi obert la preinscripció del Màster en Immunologia, però que aquesta sigui temporal a l'espera que des de l'òrgan de Govern corresponent s'aprovi. I em fa una mica de respecte, perquè malgrat no ser un Màster nou i que jo tinc l'esperança de que sí que es faci l'any vinent, els últims anys han sortit Màsters de sota les pedres, de mil coses diferents, i en conec uns quants que han acabat desapareixent. Tot això fa que vulgui preinscriure'm a un segon Màster, "per si de cas". I les alternatives... o no em fan gaire el pes, o són tan generals que seria pagar per avorrir-me al llarg d'un any (és molt llarg d'explicar, però en resum: amb el Pla Bolonya, els Graus han reduït temari de manera que el que s'imparteix en molts Màsters jo ho he fet al llarg de la meva especialització de Llicenciatura). 

Quina alternativa triar? Ja em teniu de nou, cagadubtes! 


5 comentaris :

  1. Immuno... selecció clonal, MHCs, presentadores d'antigens, cascades de citoquines... et van les drogues dures, oi? Te'n recordes quan t'agradaven els dofins i els volies estudiar? Hehehe, que dolent sóc. És apassionant el món en el que vols entrar, però difícil, per mi és de les parts més difícils perquè requereix un nivell de regulació tan elevat que ho complica moltíssim. Tot i això, és interessant, molt. Espero que tinguis sort i et puguis matricular, per la resta no et puc dir res, perquè jo sóc de l'època d'abans dels màsters, jo vaig fer simplement cursos de doctorat de la branca de biomedicina! Ha plogut força des d'allò.

    Com a futuròleg no em guanyaré la vida segur, era fàcil saber que si eres sanitària i agafaves assignatures d'organismes i sistemes els teus companys et mirarien com un 'bitxo raro'. Però que es fotin, a qui no li agradi que no miri. El que jo recordo és quan anaves a l'institut i deies que els dofins t'agradaven. Apa, me'n vaig a plorar una estoneta més.

    ResponElimina
  2. Ui, jo poca cosa et puc dir d'aquestes opcions que baralles. No en tinc pas ni idea. En tot cas, el que facis fes-ho ben convençuda.

    Jo aquestes darreres setmanes he hagut de prendre una decisió dolorosa que m'ha tingut ballant el cap moltíssims dies. Finalment em vaig decidir i ara ja està fet!

    ResponElimina
  3. carai, com passa el temps! I què xulo que és que vagis compartint tot això amb nosaltres. Em fas enveja, em fas tancar els ulls i recordar cosetes.

    poc a poc, com et vaig dir en l'altre post. A més, oi que aquella vegada tenies dubtes i ara estàs contenta del que vas triar? doncs ara igual. No et preocupis per tenir dubtes. Segur que aniràs fent camí.

    I molta sort amb el màster. Ara si no fas màster no ets res, oi? carai, com van les coses!

    Heheh, i tant que no tinc ni idea de què son aquests noms!! em venen al cap els bacteris de El cuerpo humano i me'ls imagino a tots igual. Em sona tot a xino. Xò m'encanta! n'estic acostumada (al meu entorn tots son científics) i encara que no pisqui res, m'encanta com s'apassionen per la ciència, em sembla genial.

    per cert,

    ResponElimina
  4. Jo el primer que miraria seria que al màster aparegués la paraula 'universitari'. Els màster universitaris en tal.... Són els màsters públics amb programa aprovat de forma oficial pel Consejo de Univerdades i tots els organismes pertinents. Els altres, encara que portin la paraula 'oficial', són màsters privats, generalment a preu privat i més o menys susceptibles de ser modificats. Si l'universitari està en procés d'aprovació segurament estigués a l'espectativa i tingués en compte el següent paràgraf. Per cert, els universitaris són els que et reconeixeran a un altre país.

    Una altra cosa que pots mirar són el número de matriculats que ha tingut els darrers anys (generalment les universistats publiquen aquesta dada en les seves webs). Tot i que asseguren que els màsters amb uns 20-25 estudiants no corren perill de retallada jo crec que el número més real és a partir d'uns 30.

    I a més, és clar, tria un màster de la temàtica que t'interessi !! Generalment no s'ha deixat mai als alumnes "tirats" i sense possibilitat d'acabar els estudis, però estem a una època on s'estanca fent coses que mai abans s'havien fet.

    ResponElimina
  5. Xexu, drogues dures, jajaja! No sé, senzillament és fascinant :) I no saps com m'encanta quan dius que te'n vas a plorar... Mare meva, la de coses que saps tu, gairebé m'espantaria! Molts dels que m'envoltaven llavors es van perdre pel camí, però tu resisteixes inexorablement el pas del temps, eh! I els dofinets... Ai, em segueixen encantant, però ara quan veig vídeos de macròfags movent-se per quimiotaxi m'emociono igual o més...


    Porquet, un cop està fet i no hi ha marxa enrere, la cosa es relativitza. Però mentre hi ha marge de decisió i per tant, marge d'error, la cosa es complica emocionalment!


    Rits, doncs va més o menys així, però jo no el faig per aquest motiu, jo seria feliç sense màster si pogués fer el que m'agrada. Però si es vol fer recerca has de fer màster primer per pebrots, així que aquí em teniu...


    Carquinyol, he seguit els teus consells de mestre Jedi al peu de la lletra ;) El màster és universitari (bé, interunniversitari, el fan dues conjuntament, però és el mateix), i el nombre de places és exactament de 30. I ara no sé si he de patir o no... Patiré, òbviament, fins al mes de juny queda massa!

    ResponElimina