12 de febrer 2012

Qualsevol excusa és bona...

Per sortir un cap de setmana, gaudir de bona companyia i practicar amb la càmera abans de tornar a ser al peu del canó demà!

El dia que va nevar i que ens van desallotjar de la universitat...


I aquest cap de setmana, amb el fred encara ben present...


Unes vistes d'allò més recomfortants, un silenci que ho envolta tot...


I un esmorzar com déu mana!


8 comentaris :

  1. Carai! Crêpes per esmorzar, això sí que és cuidar-se!! I la foto de la neu és la mar de maca. S'aprecia molt bé!

    D'on són la 3a i la 4a fotografia? No ens expliques on has anat a passejar? En tot cas, jo no reconec el lloc!

    ResponElimina
  2. I sense excusa, una escapada sempre va bé. En vies de tornar a les classes, encara millor, és clar. Espero que hagis gaudit. I per cert, felicitats, eh?

    ResponElimina
  3. A mi també em van evacuar més d'una vegada de la UAB per neu ! Hi ha coses que no canvien !!

    M'agrada veure que et vas fent amb la càmara !!

    ResponElimina
  4. Les fotografies són ben evocadores... però, ja em disculparàs, jo m'entaulo en aquest esmorzar de forquilla i ganivet!!!

    ResponElimina
  5. Déu n'hi do! Aquests són els moments que realment valen la pena!

    ResponElimina
  6. I tant que és bona! una molt bona escapada.

    Mmmm, creps!!!

    ResponElimina
  7. Yaiza, tal i com diu la Laura, és el poble de Sils i el seu estany, a la comarca de la Selva. Ho tenim al costat de casa i és bonic! I per relaxar-se, de conya!


    Eii Xexu, moltes gràcies!! Va se run dia de Sant bastant xulo, amb crêpes per esmorzar i tonteries vàries. I tens raó... no hi hauria d'haver excuses per fer coses així, n'hauria de fer més sovint


    Laura, touché!!! :) Em van deixar la casa, i vam anar a l'estany. Ens hi vam passar dues hores, mirant els ànecs i intentant identificar-los! Els hi podríem haver fet un etograma complet, gairebé!


    Carquinyol, jo 2 cops en 4 anys ^-^ Però la veritat és que si no t'evacuen t'hi quedes penjat, a la nevada de fa dos anys arribar-hi des de casa meva costava dues hores, quan normalment són 5 minuts... I els nens de l'escola que hi ha allà s'hi van quedar a dormir, exceptuant els pares que van anar amb cadenes!
    I amb la càmera, vaig fent! Encara em queda per aprendre cosetes que té, poc a poc!


    Porquet.. golafre! Poca broma, després de fer la foto les crêpes van durar dos minuts :)


    Joan fer, el mateix penso jo. Mencanten aquests caps de setmana de desconnexió, envoltada de poquetes persones, però que són molt grans!


    Rits. si el porquet te'n deixa alguna, ja et deixo que t'hi entaulis, tu també!

    ResponElimina