05 de gener 2012

Bocca della verità [RC]



Pels Reis Mags, vigilar dia rere dia que tots els nens del món es portessin bé s'havia convertit en una tasca molt feixuga, ja que la població mundial seguia creixent i cada cop hi havia més nens per atendre. Gràcies a la seva tasca constant, durant el mes de gener, a mesura que anaven llegint  les cartes que els nens els enviaven, sabien destriar quins s'havien portat bé i quins no, i per tant, jutjaven quins mereixien carbó a la seva sabata. També n'hi havia d'entremaliats que demanaven moltes i moltes joguines, de les quals no totes arribarien a ser entregades, doncs el mal comportament mereixia alguna mena d'avís. Però com hem comentat, any rere any cada cop hi havia més nens, i sis ulls no arriben a veure-ho tot... Per tant, moltes de les entremaliadures, innocents o no, passaven desapercebudes davant dels ulls reials i aquells nens acabaven rebent tot allò que havien demanat. Els Reis Mags i la seva justícia perdien credibilitat des del punt de vista dels infants, ja que el seu mal comportament es veia recompensat. En conseqüència, la mala bava anava in crescendo l'any següent. 

Fins que els Reis Mags van dir prou, que allò no podia ser. Que hi havia massa maldat al món recompensada, i massa regals que arribaven a un mal destí. I tenint en compte els temps de crisi que corrien, es va prendre un ultimàtum: una revolució en els trons reials de tots els carrers, places i centres comercials de totes les viles del món. Allà on anés el Rei Mag per tal de rebre la carta d'un nen, hi hauria una Bocca della verità. I la veritat (i hi poso la mà a dins) és que el mètode va funcionar molt bé. El guió del Rei Mag, que ja se'l tenien ben après, començava amb un com et dius?, seguit d'un t'has portat bé aquest any? i finalment un què és el que has demanat?. El mètode senzillament consistia en introduir una petita prova: qualsevol vailet que digués que s'havia portat bé, havia de posar la mà dins de la Bocca della verità, exposant-se a perdre un parell o tres de dits en cas d'haver mentit. Els vailets, mig atemorits en saber com funcionava aquell instrument, de seguida rectificaven en cas d'haver mentit, exposant-se a no rebre tot el que havien demanat però a conservar el polze, l'anular i el xic, que de ben segur en un futur els farien molta falta. 

I així va ser com aquells Nadals els Reis Mags es van estalviar força calerons, els nens van ser més sincers i gairebé no hi va haver pèrdues de dits. Gairebé... Pel tron dels Reis hi passa tothom, no només nens, que els grans també volen (volem) rebre algun regalet. I sempre hi ha algun espavilat que es creu més llest que els Reis Mags...!

----

Que ningú em denunciï per incitació al maltractament infantil! Gràcies!

6 comentaris :

  1. Que enginyós! T'ho has fet venir bé amb les dates que corren. Molt ben pensat i exposat, m'agrada el teu relat!

    ResponElimina
  2. Massa ràpid he premut 'publicar'. Volia dir que si això fos veritat, sí que molts nens s'ho pensarien dos cops, però em sembla que aquell any no hi hauria regals de cap tipus. Perquè nens bons... no sé jo...

    ResponElimina
  3. això dels reis mags sobreexplotats per la creixent demanda de regals m'ha recordat al episodi 9x07 Road to the North Pole de family guy

    ResponElimina
  4. No et denunciarem pas...t'ho has fet venir bé per relligar una història amb el dia d'avui! felicitats molt bon relat i bona diada de reis que t'hagin portat coses bones!

    ResponElimina
  5. Hehehe!! Quina bona idea! Aviam... suposo que si un nen en comptes de dir "m'he portat mooooolt bé", confessa alguna gamberrada petitona... això no el deixa immediatament sense cap regal, no? Ni que sigui per premiar-li la sinceritat! =P

    Apa, Laia, espero que aquest any t'haguessis portat bé i que els Reis ahir et deixessin alguna cosa més que carbó...! ;)

    ResponElimina
  6. molt ben trobat!!!
    segur que t'han portat moltes coses!

    ResponElimina