08 de gener 2012

Afició o professió

Una cosa que m'ha passat pel cap últimament, tot observant al meu voltant, és el fet d'escollir professió. I més en concret, el fet de convertir un hobby en la pròpia professió. Quan diem que "ens volem dedicar a...", és perquè ens agrada, ens motiva, hi veiem alguna cosa especial que ens crida l'atenció. I de vegades hi ha coses que comencen com a hobby i que per amor a l'art hi ha qui s'hi dedica en cos i ànima i n'acaba fent la seva professió. I de fet, potser acaba fins i tot costant una mica veure la diferència entre que allò que t'agrada sigui alguna cosa a la qual t'hi vulguis dedicar o que sigui una mera afició.

No sé si m'explico gaire, i de fet, segur que en molts casos potser no és aplicable, però el que a mi em barrinava pel cap era com canvien les sensacions, i si en professionalitzar-lo el hobby deixa de ser hobby, si se n'han de buscar de nous, i si hi ha perill d'acabar perdent l'encís que tenia al principi. Hi ha les dues cares de la moneda: per una banda, dedicar-se a allò que et motiva és... uau! Genial! Anar a la feina amb un somriure, gaudir del que es fa... I segur que el rendiment se'n veu recompensat. Això no exclou patir de vegades, i tenir moments durs, però al cap i a la fi, si alguna cosa ens és important, els errors fan mal. Si passéssim de tot si les coses no surten bé, potser és que tampoc ens agrada tant. I l'altra cara de la moneda és si dedicar-nos a allò que havia estat un hobby pot acabar cremant. En cert sentit, els hobbies que jo tinc són per passar-m'ho bé, i sobretot per evadir-me, per trencar. I fer-ne d'això el dia a dia perd aquesta finalitat. Un exemple absurd: si em dediqués a fer figuretes d'origami crec que al cap d'un temps agafaria mania al paper segur! 


9 comentaris :

  1. No et falta raó en la teva reflexió, però hi ha aficions que difícilment convertirem en ocupacions, com per exemple llegir. Pot ser que alguna cosa que fem ens agradi molt, i si ens hi dediquem passi a ser una obligació i perdi gràcia, però si ens segueix agradant hi posarem ganes, i ja trobarem altres coses amb les que ocupar el temps lliure. No sé quins exemples concrets has pensat, però sempre cal deixar la feina a banda quan anem cap a casa.

    ResponElimina
  2. avui en dia tampoc hi ha massa per triar, però si es pot fer, millor una cosa que ens motivi.....

    ResponElimina
  3. Crec que són coses diferents. Treballar en allò que t'agrada està molt bé, però si l'interès és superficial pot ben bé ser que les dificultats professionals no et compensin i acabis odiant-ho.

    P.S.: Hi ha lectors professionals. Cobren per fer informes sobre les novel·les que aspiren a publicar-se...

    ResponElimina
  4. t'imagines que passés de fer un bloc per hobby i acabés convertint-ho en una professió? quin disgust, no¿? >_<

    ResponElimina
  5. Cap situació forçada ens fa disfrutar, tot i que sempre hi ha excepcions (sobretot al món artístic).

    Treballar és una obligació que ens hem imposat els humans i, com a tal, no ens agrada. Un dia s'acabarà, però, de moment, haurem de compaginar feina i plaer.

    ResponElimina
  6. Crec que els gustos, els hobbis i tot poden ser canviants. I que sempre pots redreçar el camí, fins i tot, tornar a començar.

    Mira, avui em ve de gust una parrafada pròpia. Jo volia fer periodisme o publicitat. No vaig entrar per nota. I no sabia res què volia fer. Vaig començar dret i no em motivava massa. El que tenia clar és que no volia fer d'advocada, que és un món esclau i molt competitiu.
    Per altra banda, vaig començar a portar els nanos de l'esplai. I això va començar a ser part de mi, del meu hobby, xò tb del meu compromís.

    Després de moltes voltes, resulta que he acabat treballant en un lloc relacionat amb els meus estudis i el meu hobby. Imagina't, tot genial.
    I tot i així, estic cremada.

    No deixaré la feina, xò ara em venen al cap nous projectes. Relacionats amb la feina i el hobby (o més que el meu hobby, el meu compromís). Qui sap si serà un canvi de rumb, tampoc deixaré la feina que tinc, no m'ho puc permétre. Xò la clau, tb com dius, és anar trobant el que es vol. En cada moment.

    Perdona la parrafada!!

    ResponElimina
  7. Uiii, aquest és el dubte etern que tinc jo. No em dedico pas professionalment als meus hobbies i això sovint em fa pensar que no estaria tan cremat si em dediques professionalment a coses que m'apassionen.

    A la vegada em fa moltíssima por que si mai em dedico professionalment a un hobbie (que de moment no se m'ha plantejat mai l'oportunitat) acabi odiant aquestes diversions, m'acabin cremant i perdin l'interès i la passió que ara em desperten.

    Situació ben galdosa, eh?

    ResponElimina
  8. Xexu, jo no sabia això dels lectors professionals que comenten més a baix! Llavors la pregunta seria: després de llegir tot un seguit de llibres, encara tindries ganes de llegir més? O no és el mateix tampoc llegir llibres per goig que haver de llegir cert llibre obligat i haver-ne de fer un informe. I si tots els llibres que et caiguessin a les mans a la feina fossin de por?? ^^


    Ieps, Garbí, que ens poden motivar coses però alhora tenir altres hobbies, no? No volia que fossin excloents els conceptes, està clar que sempre és millor anar a la feina content!


    Joan, hi estic d'acord, però les aficions sovint les usem per desconnectar, perquè encara que una cosa ens apassioni i ens hi dediquem, sempre hi ah entrebancs, no? LLavors, si esdevé la nostra professió, crec que deixa de ser el hobby, perqupe comencem a barrejar coses....


    Pons, doncs... qui sap!! Però llavors, si hem de fer un bloc diàriament onligatòriament, creus que el gaudiríem igual? A mi m'agrada poder escriure quan vull, no? Llavors deixaria de ser una afició, el veuria diferent i hauria de buscra una nova via d'escapament...

    Jansy, doncs intentarem no cremar-nos gaire!

    Rits, doncs m'ha agradat molt la parrafada! Trobo que has trobat una mena d'equlibri perfecte :) però si ara el teu hobby és una part del teu compromís, no perd una mica la part de "hobby"?

    Porquet, a això em referia... No sé pas a què et dediques però si, per exemple, fossis guarda forestal, o monitor d'esquí, o jo què sé... Series igual? Més feliç? No sé, si ara (pel que llegeixo) cada cop que perseguiu cims és una via d'alliberament i de goig, de respirar pur, de notar que s'està desconnectant... Deixaries de tenir aquestes sensacions perquè ja n'estaries envoltat tot el dia? NO ho sé, el primer que sempre ve al cap és que no, que continuaríem estimant i gaudint dels nostres hobbies igual que abans, però llavors crec que hem de reconèixer que deixa de ser un hobby...

    ResponElimina
  9. A mi em passa el mateix amb les manualitats i, de fet, per aquest motiu no vaig estudiar Belles Arts o Disseny o alguna cosa semblant. Hi ha gent que fa de la seva afició la seva professió i els va bé, però n'hi ha que els va malament. Jo sé que no me'n sortiria... Així que em vaig dedicar a traduir! ;)

    ResponElimina