31 de desembre 2011

L'última de l'any

Aquest matí, com marca la tradició, he fet la capbussada dels nassos (patentada per mi, òbviament). En resum, l'última remullada de l'any. Tot plegat ha estat un pèl surrealista, on un home m'ha confós amb una noia muda (si em conegués...) i he acabat intentant interpretar què m'estava dient en llengua de signes. S'ha quedat una mica parat quan li he dit que no entenia què m'estava dient, i tots plegats hem rigut una estona. En fi, després d'unes piscinetes relaxants i de notar-me amb energia i força, sense que el genoll em fes la murga, riure una mica ho ha acabat d'arrodonir.





Esperem començar l'any vinent amb la mateixa energia amb la que avui, braçada rere braçada, em feia avançar a bon ritme, sense pausa. Ha de ser un bon any, o si més no, un any diferent, un any de canvis! 

Que tingueu una molt bona entrada d'any, i els meus millors desitjos per aquest 2012! I aniré pensant quins propòsits poso a la llista d'enguany... 

24 de desembre 2011

Bones Festes!!


PD: algun dia tindré una càmera decent... ho prometo.


16 de desembre 2011

Refrescant el 2011

El dia 1 de gener de 2011 no vaig penjar cap post de propòsits pel nou any, ja vaig comentar que no sabia ben bé què posar. Se'm va ocórrer, però, fer una llista de coses que m'agradaria que us (ens) passessin al llarg d'aquest any. I després, un formós porquet em va deixar anar que al final d'aquest 2011 podries agafar aquesta llista i refrescar-la. I vaig pensar: i per què no? A mesura que avançava l'any, alguns posts que trobava colpidors o que podien encaixar amb aquests propòsits els vaig anar recol·lectant, i d'aquí n'ha sortit la llista que cito a sota, on simplement he recuperat els desitjos pel nou any i us hi he enllaçat alguns blocs. Segur que me'n deixo molts, ja que he estat molt intermitent a l'hora de visitar els vostres blocs, sobretot aquest últim trimestre de l'any... Espero recuperar el ritme aviat! (potser aquest podria ser el meu propòsit pel nou any!)

Som-hi!


Així, doncs, desitjo i espero...








que us apugin el sou a tots plegats per ser tan estupendos (no he sabut trobar cap referència als blocs que visito normalment relatiu a aquest aspecte... Ens queda com a tasca pendent pel 2012)

que escriviu posts... però molts, eh! I això últim... i tant! Alguns estan d'aturada, però altres han tornat, i encara n'hi ha d'altres que han aparegut amb força. I tants i tants de vosaltres que publiqueu dia rere dia, i que malgrat que em dol dir-ho, ara per ara no us puc seguir el ritme, vaig massa enfeinada. Però res de baixar el ritme!


Què us ha semblat?? No és un balanç global de l'any, i potser els posts enllaçats són banalitats o moments massa puntuals, però de vegades recordar aquests petits moments ens poden fer veure les coses des d'una altra perspectiva, no?

13 de desembre 2011

Trobar la felicitat

L'altre dia vaig vaig llegir una frase: la felicitat és saber trobar la pròpia alegria en l'alegria dels altres, d'un tal George Bernanos. Més tard, potser l'endemà, la vaig sentir en boca d'algú, no pas com a cita sinó afirmant-ho, que ell/ella ja era feliç si a X li anaven bé les coses i el veia feliç. Hi ha cites que en llegir-les de seguida penso "i quanta raó té aquest home", i d'altres que em deixen indiferent. En aquest cas, no sé si hi puc estar gaire d'acord, i per suposat va ser motiu de debat amb aquesta persona. 

Potser hauria de començar pel fet que no us sabria ni descriure la felicitat. Alegria permanent? Motivació? Satisfacció? Pau interior? Tot junt? Deu ser una d'aquelles coses que deu variar en cadascú de nosaltres ja que vivim les coses de manera diferent. I en aquest sentit estic d'acord en allò de que no és més feliç qui més té sinó qui menys necessita (carai, com estic amb les cites!), i és que aquest sol ser un mur massa alt per a certes persones alhora d'aspirar a ser feliç. Tornant a la frase del principi, però, el que més m'ha sobtat és la supeditació de la felicitat als altres, com si no es pogués ser feliç per un mateix. Ara puc semblar la persona més egoista i individualista del món, però no sigueu massa estrictes a l'hora d'interpretar les meves paraules!

Estic d'acord en què veure i ser partícips de l'alegria dels nostres amics i familiars més propers ens fa sentir bé, contents, alegres, i que aquest contagi pot ser allò que se'n diu felicitat. Perquè els estimem i estem contents quan les coses els van bé, perquè estar envoltats d'un ambient agradable ens ajuda a ser feliços, a sentir-nos bé. I mil exemples més en podríem treure si comencéssim a rascar. Algú a qui veure com la resta són feliços només li comporti rancúnies i enveges difícilment podrà ser feliç. No es pot tenir tot al món, i ser-ne conscient evita molts maldecaps. Però posant per cas que al nostre voltant hi hagués gent que no estigués en el seu millor moment, que no tingués motius per somriure, i que per contra nosaltres estiguéssim en un moment de la nostra vida on la sort jugués al nostre favor... Està vetat estar content, ser feliç? O entrant en un carreró sense sortida, podríem pensar que aquells que ho passen malament i ens són propers podrien ser feliços si trobessin l'alegria que els manca en el nostre èxit, en la nostra felicitat?

Mentre escrivia tot això, m'ha vingut una cosa al cap. Precisament ara que vénen festes de Nadal, jo, que fa uns anys que estic bastant escèptica amb tota la martingala i que ja no tinc la il·lusió que tenia no temps enrere (no fa tant, tampoc!), el passat Nadal va ser un dels millors que recordo. Vaig anar enfeinada, l'estrès va comportar certes enganxades, però vaig tenir "ganes" de Nadal. Vaig sentir-me viva, contenta, animada. Em vaig envoltar de nens al casal des del 24 fins al dia de Reis, i no vaig parar de fer coses nadalenques de les quals m'havia apartat completament. I pensant en aquesta frase, potser vaig aprendre a trobar la meva pròpia alegria en la seva il·lusió, en els seus ulls, en el seu neguit del dia de la cavalcada. O potser només va ser un miratge. 

Ben mirat, segueixo sense saber definir gaire bé la felicitat, Ara, si em preguntéssiu: i tant que ho sóc!

08 de desembre 2011

Mentre hi hagi rucs...


...sempre hi haurà qui vagi a cavall... oi?

Com a mínim surto afavorida...

Ruc Català

Foto: Flickr de soyjesusyo