27 de febrer 2011

Pastís de llimona

L'any passat no vaig poder... enguany, tocava la revenja. Per fi vaig trobar el lemon curd i vaig fer el barç de gitano de llimona. Amb lletres de xocolata fetes a mà incloses (ja es nota, que estan fetes a mà...). Potser el fet que l'aniversari fos una xifra rodona va fer que els astres s'alineessin i em sortís tot el que l'any passat no va ser possible :)

Per cert, queda deliciós! El contrast de la dolçor del pastís i del toc de la crema de llimona... Us ho recomano!



26 de febrer 2011

Trepitja fort



Trepitja fort, Roc, sigues tot allò que vulguis ser...

18 de febrer 2011

El cor del poble

Hi ha zones del poble per les quals no hi passo sovint, ja que no em vénen de pas en les meves activitats quotidianes. Però fa relativament poc, algú em va donar una notícia que em va saber molt greu: la Plaça Sant Ramon, la plaça més antiga del poble, l'han tirat a terra perquè en faran una remodelació. Havia sentit a parlar d'un possible projecte a les revistes locals, però no en vaig fer un seguiment i no sabia si finalment havia tirat endavant o no. La veritat és que jo creia que no s'acabaria fent, no crec que estigués en un estat gaire precari i, a més, creia que hi hauria gent que s'hi oposaria per mantenir l'essència de tot el que arrossega aquest indret.

Segons l'ajuntament, l’objectiu de l’actuació és la creació d’un espai lliure d’ús públic on el vianant i el ciclista tinguin prioritat sobre els vehicles motoritzats. També es millorarà l’accessibilitat, l’enllumenat i els serveis a la zona. No dic jo que la plaça estigués en condicions òptimes, segur que hi havia rajoles aixecades i bancs deteriorats... Però la remodelació podria intentar ser fidel a l'estil de la plaça, intentar no destrossar-la (segons el meu parer) i convertir-la en una pista de ciment.

És una plaça que ha recollit nombrosos esdeveniments culturals del poble, i que en els seus inicis, quan el poble només estava format per tres carrers i la plaça, era el centre neuràlgic, el cor del poble. L'arbrat, les rajoles del terra formant un mosaic radial, les cases baixetes velles que l'envolten, la botiga de queviures i la floristeria de tota la vida, el museu, allotjat en una casa antiga... Tot això no serà el mateix, no tindrà la mateixa essència si enmig hi ha una esplanada perfectament il·luminada però sense pena ni glòria.


Així era als anys trenta...



Així era abans de l'hecatombe...







Així és durant l'hecatombe...



I així volen que sigui...





Potser sóc massa clàssica. Potser estic ancorada al passat. Potser no m'agraden els canvis.

Torneu-me la Plaça Sant Ramon...

14 de febrer 2011

Creuaments

Sincronitzats en l'espai... però no en el temps (per sort!)

11 de febrer 2011

No és només això


Ja en fa un parell o tres de mesos, de l'adquisició de la samarreta. Va ser pel novembre: hi ha un dia que és el Dia en contra de la Violència de Gènere, i al poble es fa una marxa a la qual assisteixo des de fa un parell d'anys. Avui, fent neteja, he trobat un tríptic que ens van donar, i sé que el guardava perquè un dia en volia fer un post.

El tríptic es titula "Protocol d'actuació en dones en situacions de violència masclista". I hi havia frases com aquestes (en poso només algunes):


- Et controla econòmicament? Et pregunta quant gastes i en què?
- No li agrada que tinguis amigues, no vol que vegis la teva família i es molesta si estàs amb altres persones a soles?
- Algun cop t’ha menyspreat davant d’altres persones?
- Li tens por?
- T’insulta o t’humilia?
- Et reté documentació important com ara les llibretes bancàries, el passaport, els documents del pis, etc.?
- Tens la impressió que has d’endevinar els seus desitjos i complaure’l?
- T’ha obligat alguna vegada a mantenir relacions sexuals?
- Ha llençat o trencat coses que eren especials per a tu?

D'aquestes que he posat, només una comporta algun tipus de contacte físic. Però la violència no és només això.

No és només deixar anar la mà i regalar ulls de vellut. No és només això.

Molts de nosaltres segur que som capaços de comprendre, per experiència, com de mal en poden arribar a fer les paraules i els fets. Ferides internes que no s'arriben a curar perquè no afloren. No fan lleig. No són fàcils de detectar. I costen d'esborrar, si és que arriben a fer-ho mai. Normalment queden cicatrius grosses, i lletges, d'aquelles que duren sempre i que en veure-les no pots evitar recordar com el teu cos ha acabat tenint aquella marca, aquell llast que arrossegues de per vida.

No només existeix la violència física. Hi ha coacció econòmica, violència i abusos sexuals, violència psicològica. Tot entra dins del mateix paquet, i no cal fer punts a tot arreu per causar greuges a una persona.

No hi ha vides més valuoses que d'altres.

09 de febrer 2011

Es pot estar orgullós...

... d'una truita de patates?



Efectivament, sí.

07 de febrer 2011

03 de febrer 2011

Va de mides

Aquest curs, entre altres coses, he après una mica com va tot això dels protocols de reproducció assistida i de donacions. Les donacions d'òvuls i de semen són contractes entre el donant i l'empresa del tot confidencials, i que són (en teoria) altruistes, de manera que les compensacions econòmiques rebudes són atorgades per les molèsties causades en desplaçaments, temps emprat... etc.

És ben sabut que les donacions d'òvuls estan molt més ben recompensades que no pas les de semen, però el protocol a seguir és molt diferent també: les dones han de seguir tot un procediment hormonal que dura uns dies, una punció... Per tant, malgrat la recompensa (que sol ser d'uns 600-800€ normalment), els anuncis per fer-se donant no han de fomentar el caràcter lucratiu de la donació (en teoria), ja que no n'és l'objectiu (repeteixo, en teoria).

Doncs bé, tafanejant per Internet he trobat un anunci que m'ha semblat que no anava gaire per aquí, i he entrat a la web. El que m'ha sobtat més, i el que m'ha fet escriure el post, és llegir els requisits que aquest centre té:



La dada: s'ha de mesurar 1,55 metres per poder ser donant d'oòcits en aquesta clínica. I no li trobo un sentit, la veritat. Tot i que no m'he plantejat mai el fet de ser donant, aquí crec que no podria... em sembla que em faltarien un parell o tres de centímetres. Per què??? Segur que d'oòcits de dones baixetes també en surten nens preciosos. Una restricció tonta, trobo. Que algú m'ho expliqui.

Després he consultat altres llocs i he vist que no posaven límit d'alçada, no és un requisit que vingui manat per cap decret. A tots hi ha un rang d'edat i un historial familiar net de malalties, i ho trobo comprensible i necessari. Però l'alçada? És com si diguessin que només poden ser donants els d'ulls blaus. O els que tinguin els cabells rossos. O els que no tinguin els peus plans.

Ha sigut una tonteria, però m'ha sobtat. Ni donant de sang, ni donant d'òvuls... només em quedaria ser donant d'òrgans, doncs! Però per això encara falta molt, moltíssim (creuem els dits!)

01 de febrer 2011

Què tenim?

Després de La feina ben feta...

El nou anunci d'Estrella Damm 2011. També m'agrada!