...sempre hi haurà qui vagi a cavall... oi?
Com a mínim surto afavorida...
Foto: Flickr de soyjesusyo
Etiquetes: Paranoies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...sempre hi haurà qui vagi a cavall... oi?
Com a mínim surto afavorida...
Etiquetes: Paranoies
*
No és pas lletja aquesta bèstia, i no crec que sigui tan poc espavilada com ens fan creure. Però si tu ets ruc, no sé pas què devem ser nosaltres. Ara, que sempre n'hi haurà que van a cavall, això sí...
*
ei, que el ruc català està molt ben valorat i és únic en el món!!!!
m'agrada molt la cançó que tens posada!!!
*
Què faríem sense els rucs? Avui n'hi havia un a la mola de terrassa, que anava de família en família perquè li donessin halo. Ruc ruc no és. Petonets. M'agrada tornar per casa teva. Instints
*
Els rucs són molt macots, i tant. I el ruc de la Mola, que diu la Instints, és mític!
Ah, i els rucs poden fotre molts bons cops de coça... si cal, no te n'estiguis! (pots alegar defensa pròpia!)
*
Gràcies a tots pels vostres comentaris! Pobra bèstia, segur que no es mereix que la tractin de poc espavilada...
Em quedo amb la proposta de la Yaiza de donar coces! Massa poques en dono, sinó crec que tindria molts més enemics dels que tinc, que sóc de les que se les guarda i posa bona cara, jo...
Aquesta obra està subjecte a una llicència Creative Commons
Design Disease Theme is created by Design Disease
8 comentaris:
XeXu
8 de desembre de 2011 20:08
Permalink this comment
1
No és pas lletja aquesta bèstia, i no crec que sigui tan poc espavilada com ens fan creure. Però si tu ets ruc, no sé pas què devem ser nosaltres. Ara, que sempre n'hi haurà que van a cavall, això sí...
rits
8 de desembre de 2011 20:50
Permalink this comment
1
ei, que el ruc català està molt ben valorat i és únic en el món!!!!
m'agrada molt la cançó que tens posada!!!
garbi24
8 de desembre de 2011 21:15
Permalink this comment
1
Ser un ruc ja no és cap bestiesa.....
Les Coses són com Som
8 de desembre de 2011 21:27
Permalink this comment
1
Què faríem sense els rucs? Avui n'hi havia un a la mola de terrassa, que anava de família en família perquè li donessin halo. Ruc ruc no és. Petonets. M'agrada tornar per casa teva. Instints
Yáiza
8 de desembre de 2011 21:58
Permalink this comment
1
Els rucs són molt macots, i tant. I el ruc de la Mola, que diu la Instints, és mític!
Ah, i els rucs poden fotre molts bons cops de coça... si cal, no te n'estiguis! (pots alegar defensa pròpia!)
El porquet
9 de desembre de 2011 15:37
Permalink this comment
1
Va donaaaa, no siguis així amb tu mateixa! I ves, si ets una ruqueta ben guapa que ets! ;p
Finestreta
10 de desembre de 2011 18:27
Permalink this comment
1
Tots ho som una mica de rucs...
Laia
13 de desembre de 2011 23:25
Permalink this comment
1
Gràcies a tots pels vostres comentaris! Pobra bèstia, segur que no es mereix que la tractin de poc espavilada...
Em quedo amb la proposta de la Yaiza de donar coces! Massa poques en dono, sinó crec que tindria molts més enemics dels que tinc, que sóc de les que se les guarda i posa bona cara, jo...
Publica un comentari