08 de desembre 2011

Mentre hi hagi rucs...


...sempre hi haurà qui vagi a cavall... oi?

Com a mínim surto afavorida...

Ruc Català

Foto: Flickr de soyjesusyo

8 comentaris :

  1. No és pas lletja aquesta bèstia, i no crec que sigui tan poc espavilada com ens fan creure. Però si tu ets ruc, no sé pas què devem ser nosaltres. Ara, que sempre n'hi haurà que van a cavall, això sí...

    ResponElimina
  2. ei, que el ruc català està molt ben valorat i és únic en el món!!!!

    m'agrada molt la cançó que tens posada!!!

    ResponElimina
  3. Ser un ruc ja no és cap bestiesa.....

    ResponElimina
  4. Què faríem sense els rucs? Avui n'hi havia un a la mola de terrassa, que anava de família en família perquè li donessin halo. Ruc ruc no és. Petonets. M'agrada tornar per casa teva. Instints

    ResponElimina
  5. Els rucs són molt macots, i tant. I el ruc de la Mola, que diu la Instints, és mític!

    Ah, i els rucs poden fotre molts bons cops de coça... si cal, no te n'estiguis! (pots alegar defensa pròpia!)

    ResponElimina
  6. Va donaaaa, no siguis així amb tu mateixa! I ves, si ets una ruqueta ben guapa que ets! ;p

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels vostres comentaris! Pobra bèstia, segur que no es mereix que la tractin de poc espavilada...

    Em quedo amb la proposta de la Yaiza de donar coces! Massa poques en dono, sinó crec que tindria molts més enemics dels que tinc, que sóc de les que se les guarda i posa bona cara, jo...

    ResponElimina