16 d’octubre 2011

Secrets de la nit

Mai m'he mirat amb molt bons ulls la gent que sembla saber-ne molt de certs temes però que xerra sense fonament. Un exemple amb el qual he topat força cops és la gent que cada cop que li explico un somni que he tingut hi troba una explicació o una interpretació del per què d'aquelles coses tan estranyes, però  que ho fan convençuts i intenten psicoanalitzar-me (en conya ho hem fet tots algun cop!). I és que jo n'havia tingut molts, de somnis estranys. Era de les típiques que molts dies tenia alguna cosa rara per explicar, inversemblant. Alguns cops tenia somnis amb clars paral·lelismes amb pel·lis que hagués vist (per això evito les de por, realment jo després hi somio!), però molts cops simplement sorgien d'una imaginació amagada en un racó del cervell, que semblava que només sortia de nit i que quan necessitava idees brillants de dia, mai m'acompanyava.

Parlar en passat... per què? Últimament no somiava gairebé mai. Diuen (i suposo que és cert), que somiem quan estem en fase REM del son, i aquesta fase és coneguda com a fase de con profund. Potser el cansament, potser donar voltes a les coses, potser no saber gestionar el temps i fer més del que el cos pot sostenir, potser alguna d'aquestes coses o potser cap, feien que dormís bastant malament, i que alhora no gaudís l'endemà de les bogeries que m'omplien el cap la nit anterior.

Aquest cap de setmana, però, he tingut un son que ho ha posat tot a lloc. Dormir com un nadó, aixecant-me alleujada i amb energia, i somiant de nou. Aquest cop em va tocar viure en un món subterrani estil Sión però no en versió depriment, sinó que era una mena de poblet suís de casetes de fusta, idíl·lic però sense claror ni muntanyes. Hi viatjava sovint amb un tren que sortia des de l'estació de Sants, i que el conduïa un gos que es deia Frosky (el qual, cada cop que jo l'agafava se'm pixava a sobre). En aquest poblet suïs jo apostava ossets de goma de colors en una mena de casino, però cada cop que algú intentava mossegar-ne un, se li queien les dents. I jo feia molts viatges amb el tren, i hi havia personatges estranys que demanaven almoina tot cantant el Somewhere over the rainbow... En recordo flaixos, no tenia principi ni final, però en despertar-me i explicar-lo he rigut molt, i davant del mirall m'he etzibat mirades de "tu què t'has fumat?". Estic contenta, però, de tenir energia de nou. Espero saber-la gestionar millor d'ara en endavant!

Algun dia hauríem de fer una ronda d'explicar somnis tots plegats, que riuríem una estona...


PD. No m'ho tingueu gaire en compte! :) I quant de temps feia que no tenia noves entrades catalogades com a Paranoies! Visca!

10 comentaris :

  1. Totalment surrealista i delirant! Mare de déu, sembla una cosa inventada, però francament, jo no tindria tanta imaginació per inventar una cosa així si no l'hagués somiat de veritat! Per cert, quina mala llet en Frosky, no? A veure qui és el maco que ho interpreta això... i reconec que jo ho faig de vegades, sense tenir-te ni idea, però amb aquest no m'atreviria.

    Jo dormo poc i rarament recordo els somnis. És fatal, tinc la imressió que mai no somio, i això no és cert, però no hi ha manera de recordar res.

    ResponElimina
  2. Ostres, jo també m'atreveixo a interpretar-lo. Pel que expliques segur que dormies.

    És genial poder somiar coses d'aquestes, deixes anar la imaginació. Els meus, però, acostumen a ser molt més quotidians i porto molt anys sense recordar un malson.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt el teu somni. Això dels ossets de goma ha estat molt bo!

    Sí que hauríem de fer una ronda explicasomnis. Però un somni, ve com ve, no? Jo no recordo la darrera vegada que he somiat quelcom...

    ResponElimina
  4. Primer de tot dir-te que m'ha fet riure molt el teu somni, realment és increïble la de coses rares que pot arribar a fer el nostre cervell durant la nit! M'ha agradat tant que em venien ganes d'arribar-me a l'estació de Sants a preguntar on s'agafa aquest tren!!!
    Respecte la mania que té alguna gent en psicoanalitzar-te a través dels somnis... buf, que pesadets! Aquestes coses crec que només les sap un mateix, si és que es poden arribar a saber!
    En tot cas, enhorabona per haver tornat a somiar i a descansar millor!!!

    ResponElimina
  5. Ui, jo als somnis no els dono massa importància, la veritat. És més, la gran majoria de vegades no recordo gairebé res del que he somiat, tot i ser conscient que ho he fet.

    Sí que recordo algun somni que m'ha fet força angúnia, mentre hi somiava i un cop despert... però a veure, tampoc hi crec massa amb la interpretació dels somnis. Sí que poden ser d'utilitat per a detectar potser estrés, nervis o històries molt del dia a dia, ara... d'aquí a preveure el futur hi va un bon tros.

    De totes maneres m'agrada veure't amb aquesta energia, sigui deguda als somnis o no. En tot cas, que aquesta sigui ben real i tangible!

    ResponElimina
  6. Quina tela, els teus somnis!! Això de somniar o no, m'ho han explicat algun cop a classe, però no ho recordo massa bé. Em penso que teòricament somniem durant tota la nit (el nostre cervellet no para mai quiet!), però només recordem els somnis que tenim en certes fases. A mi em sona que és en fases de son més superficial, però no posaria la mà al foc. Crec que ho recordo així perquè jo acostumo a recordar els somnis els dies que puc dormir fins que el cor diu prou, i recordo el que he somiat just abans de despertar-me, quan ja tens aquell son lleuger i estàs mig-mig. També somio quan faig la migdiada (si la faig, snif!). Però mai he somniat coses tan inversemblants com tu! Tot i que recordo alguns somnis fantasiosos quan era petita... últimament res de tot això.

    Au, a seguir somniant (en tots els sentits) i a anar-ho explicant, que té gràcia!

    ResponElimina
  7. Hola! Vinc a retractar-me del que he dit abans.

    1 punt per tu: somiem durant la fase REM.

    1 punt per mi: no és la fase més profunda del son, és una fase en la que l'activitat cerebral és tan alta com durant la vigília!

    Aquí ho explica prou bé: http://ca.wikipedia.org/wiki/Son i comenta coses interessants. També ho he mirat en castellà, i hi ha informació complementària.

    Hi ha una cosa respecte el son que fa temps que tinc ganes d'explicar en un post, aviam si m'hi animo properament! =)

    ResponElimina
  8. Jo també somio molt, i coses molt i molt estranyes!

    ResponElimina
  9. I quina necessitat hi ha en trobar-li sentit? no cal, així és ben xulo. el millor, que et va proporcionar un son reparador. i això és el que compta!

    ResponElimina
  10. Sentir somnis és molt divertit, perquè mira que a vegades arribem a somniar coses extranyes i amb unes connexions que mai se'ns hagués acudit fer....ara, tampoc crec que se li hagi de donar cap sentit més enllà...

    Jo útlimament gairebé mai somnio (o m'enrecordo, més ben dit, perquè diuen que sempre somniem)!

    ResponElimina