24 d’octubre 2011

Desconeguts [2]

En relació amb la resta de persones, hi ha qui té una actitud més oberta d'entrada, qui és reservat però a la mínima demostració de confiança es deixa anar, i els que costen, els que cal anar polint mica en mica perquè es deixin veure. Un aspecte que siguem com siguem crec que en un principi tots compartim, i que ens és inherent, és allò de la "bombolla" personal: una àrea delimitada al nostre voltant que si un desconegut ens envaeix ens puja la mosca al nas, estem incòmodes i no sabem molt bé com reaccionar. Hi ha bombolles de radi major o menor, això ja depèn de cadascú, però en general tenir algú massa a prop sense ni saber qui és resulta molest. El més graciós és pensar qui no s'ha trobat en situacions d'aquesta mena al transport públic en hora punta, quan anem a empentes i rodolons.

Un post d'en Xexu em va fer pensar en una situació que vaig viure la setmana passada, i és que aprofitant la situació en la qual em trobava jo potser vaig "salvar" a algú. Al metro, un noi força alt que em treia potser un pam i mig estava recolzat d'esquenes a la porta del metro contrària a l'andana, escoltant música i amb la motxilla entre els peus. Jo, al costat, també estava amb els auriculars a l'orella. A una parada va pujar una dona que, ben decidida, es va dirigir cap a la zona on érem nosaltres i es va agafar a la barra per tal de no caure. Això sí, d'una manera una mica estranya, tenint en compte que el metro no anava del tot ple: el braç ben estirat i cara a cara amb el noi que hi havia al meu costat, potser separats quatre dits. Ell era molt més alt, de manera que la dona potser li arribava al pit. Ell al principi feia una cara de circumstàncies, mirant de tant en tant cap avall a la dona, creient suposo que voldria baixar a alguna parada (pensant que potser no sabia que la porta que s'obria era l'altra). Però ella, balancejant-se perillosament amb el moviment del metro i destrossant la bombolla del noi, es mantenia ferma allà on era, quan perfectament hi havia altres llocs on podia recolzar-se i que resultarien menys violents. A mi se m'escapava el riure, era una situació força còmica i segur que incòmoda pel noi, que es posava vermell i no sabia molt bé ni com ni on posar-se. Vaig ser la primera a baixar dels tres, i mentre reia, vaig demanar permís i vaig tallar aquella mena de xarxa magnètica que la dona intentava teixir entre ella i el noi (de diferència d'edat molt molt notable, també he de dir, per si algú potser buscava dobles sentits). 

No sé què va passar després de que jo baixés, però el noi es va ajupir i va agafar la motxilla a mode d'escut o d'armilla antibales, qui sap. S'ha de tenir una mica de vista, que tenir algú a qui no coneixem de res enganxat a mig pam resulta molt violent, almenys per mi! Jo m'hagués canviat de lloc segur!

4 comentaris :

  1. Són els inconvenients del transport públic, és molest tenir la gent tan a prop perquè no ens sentim còmodes. Però hi ha gent que sembla que tot això li és ben igual, o potser el que els és igual és molestar. No ho entenc, la veritat.

    ResponElimina
  2. és complicat xq al metro sembla que tot s'hi val. he viscut situacions pitjors, com quan vas amb samarreta una mica escotada i algun home se't queda al davant i tu només penses que t'està mirant l'escot. intentes dissimular com pots xò penses malament i t'incomodes. I tb pot passar que l'home se senti incomodat i no sàpiga què fer (i que consti que sóc moooolt pureta i els meus escots no son gens destacables)

    ResponElimina
  3. Jo entenc perfectament a la rits, cada vegada que em poso escot em passa el mateix !

    Per anar al metro el millor és no dutxar-se en un mes, va genial !! A vegades veus com tens el vagó per a tu tot solet mentre els altres van plens a vessar !!

    (el que no sé ben bé encara és com evitar que es fonguin els seients, però hi treballo en el tema…)

    ResponElimina
  4. Ja està......la dona era una carterista i esperava el moment oportú del furt, cosa que amb la teva intervenció va fracassar. Aleshores el noi agafant la motxilla va quedar protegit de tan agressiva carterista que sense més remei va haver de canviar de víctima.
    Mira.....podria ser un microrelat de novela negre

    ResponElimina