19 de setembre 2011

Oncle Sam [RC]

Palpitacions, suor freda, llengua immòbil, vermellor, calor i la impossibilitat d'articular paraula. Així se sentia cada cop que quedava amb ell amb la intenció de parlar clar d'una vegada, de deixar-se anar i dir-li que li agradava, que li agradava molt. Que ho desitjava tot, d'ell. Que el seu únic desig des de feia mesos era que ell pogués veure en ella una desena part de tot el que passava pel seu cap cada cop que el veia. Ara bé, la inseguretat i la manera com s'infravalorava deixaven al descobert que aconseguir-ho seria tota una proesa, si és que allò es feia realitat algun dia. No sabia què dir, ni quin era el mitjà adequat per fer-ho. Internet, sms o cartes acabaven semblant-li una via poc personal i freda, però és que el cara a cara el perdia al primer assalt. Pitjor encara, potser ni entrava al ring.

Un dia, va tenir una idea. Anomenar-la "brillant" era exagerar, senzillament creia que era a mig camí: més covard que un cara a cara, més personal que una carta o correu electrònic. Internet, un programa de retoc i una impressora.



Volia deixar-ho a la porta de la seva habitació de la residència on s'estava entre setmana, acompanyat d'un cd: no es veia capaç de donar-li a la mà. Li havien aconsellat que no ho fes, que busqués una alternativa a la seva timidesa, però que aquell cartell sobrava: l'Oncle Sam l'espantaria més que no pas una altra cosa. Mirada freda, dit interrogatiu, celles gruixudes i expressió severa. Donaria la impressió de ser una noia dura, dominant, poc flexible i intransigent. O encara pitjor, una sonada. Però ella hi veia un cartell personalitzat, i una cançó que si hi dedicava una estoneta, parlava per si sola. El cartell li recordava al somriure de la Monalisa, que hi ha qui hi veu una dolça rialla i d'altres una trista expressió melancòlica. Ella no veia en l'oncle Sam un vell emprenyat i amenaçador. Si tingués les pupil·les més centrades, encara. Però li cauen les parpelles, la mirada es suavitza, fins i tot pren un aire de súplica. Sent capaços d'obviar les lletres i les connotacions associades del cartell, l'Oncle Sam segons ella es convertia en una altra persona. Algú que potser podia ser capaç d'ajudar-la. O d'arrencar-li un somriure al seu destinatari, com a mínim.

Si ho feia, seria la seva manera. Fos bona o no.



Més i millors propostes a Relats Conjunts

12 comentaris :

  1. Molt original el relat, un ús ben curiós i diferent del pòster. Però no ens dius com va acabar la cosa.. suposo que aquí està la gràcia, però estaria bé saber si aquesta estratègia funciona, oi?

    ResponElimina
  2. Oooooh! Però ens has de dir com acaba!!! Què li sembla, a ell? Tu què creus que li semblarà?? Jo crec que... potser hi veu a darrere una noia que dins la seva timidesa és prou decidida com per fer un pas així. I potser això, juntament amb l'originalitat... fan que ell arreplegui el pòster i li vagi a tornar tot convidant-la a un cafè. (Oh, que bonic, sóc una nyonya, ho sé, però em van els finals romàntics...)

    ResponElimina
  3. I és que l'enamorament fa que acabem veient el món de color de rosa... i l'Oncle Sam com una icona d'enamorament! ;p

    ResponElimina
  4. La química de l'enamorament no et fa veure el perill.
    Un relat molt original.

    ResponElimina
  5. sempre es bo canviar l'us a les coses i donar-lis una proposta bona......que esperem funcionés.

    ResponElimina
  6. Buaaa...més, més! No ens pots pas deixar així!! Ho va fer al final? Quina va ser la reacció d'ell? I quina música hi havia al cd? D'acord, no ens ho diràs i això va a gust de cadascú...;P

    ResponElimina
  7. Bona adaptació a la realitat de les complicades relacions humanes.

    ResponElimina
  8. Sí, sí, com acaba?? Jo crec que bé. Crec...

    ResponElimina
  9. Una bona manera de reciclar aquest pòster i donar-li un ús molt millor al que estava destinat.
    I jo també crec que la cosa acaba bé... :-)

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots!! Doncs de moment ens quedarem amb les ganes tots plegats de saber com acaba, apa :) Potser en properes edicions... ;)

    ResponElimina
  11. Una manera original de declarar-se. Espero que funcionés.

    ResponElimina