A la foto, el nenúfar sembla surar tot solitari enmig de les aigües, envoltat de verdor i res més. Fent la foto des d'un altre angle, però, es veuria envoltat d'altres nenúfars, d'altres colors. I ja no semblaria tan solitari.
Està sol però mirat d'una altra manera sembla que estigui acompanyat? O està acompanyat però l'objectiu de la càmera no ha sabut veure-hi més enllà? Tot depèn del punt de vista, de com ens ho vulguem mirar.
Escrits
5 comentaris:
XeXu
27 d’agost de 2011 9:00
Permalink this comment
1
Un nenúfar rarament estarà sol, com una persona, però de vegades cometem l'error de pensar-ho perquè la nostra visió és realment petita.
cantireta
27 d’agost de 2011 12:18
Permalink this comment
1
Ahir creia que anava sola. Oblidava qui hi havia al meu voltant : el món.
Llum
30 d’agost de 2011 9:44
Permalink this comment
1
M'ha agradat molt aquest post! Tot depèn del mirall amb què es miri...
Laia
30 d’agost de 2011 15:42
Permalink this comment
1
Gràcies a tots tres per les vostres paraules. Hi ha una frase d'una cançó que m'ha vingut a la ment i que m'ha fet pensar molt també:
Por, de veure'm sol, tot sol, però tan mal acompanyat per mi mateix.
El porquet
2 de setembre de 2011 11:41
Permalink this comment
1
No deixem de ser, nosaltres mateixos, nenúfars enmig d'un munt d'altra gent i altres nenúfars. A voltes ens podem sentir tendrament acompanyats i d'altres els ésser més solitaris de la capa de la terra.
L'equilibri estaria en mirar de gaudir d'ambdós moments tant com es pugi, trobant els aspectes més positius d'ambdós.
Publica un comentari