19 d’agost 2011

Senyals

No sóc dels que creuen que el nostre camí està fet. Que malgrat que tinguem la sensació que som amos de la nostra vida, els fils que la condueixen ja s'han teixit i que inconscientment prenem decisions que ja han estat preses. Que el camí ja existeix i que no el construïm nosaltres a mesura que caminem. No, no penso així. Si ho fes potser no em preocuparia tant per les coses, perquè de què serviria si igualment acabaré a punt concret? On quedaria l'esforç, l'atzar?

Això no vol dir que no tingui un punt de misticisme dins meu, i que de vegades, quan passen certes coses li trobi un sentit especial. Coses concretes, potser tonteries. Si ha passat, potser és que havia de passar i que això comporta canvis en el que vindria després, ja sigui per evitar accidents desafortunats, o privar-nos d'alguna delícia. La interpretació de les senyals no sempre ha de ser positiva, també pot convertir-se en una putada. 

Com a tall d'exemple, una tonteria que ha motivat la publicació d'aquesta entrada. Tenia un post que havia estat escrivint a trossos, mica en mica ampliava l'esborrany. No el publicava perquè no sabia si fer-ho, i resulta que ahir, modificant-lo, no sé què vaig fer que Blogger me'l va esborrar. La pantalla en blanc, com si no hi hagués hagut mai un trist caràcter allà. I el que de vegades pot ser una salvació, el autosave automàtic, en aquest cas va fer que per més que jo piqués el Ctrl+Z no hi hagués manera de recuperar l'escrit.

Hi ha qui parla de senyals i de la seva interpretació, de saber-los captar i decidir fer-los cas enlloc d'ignorar-los. Altres es refereixen a la casualitat, a l'atzar. Cap crec que sigui millor que un altre, ni tampoc incompatibles: si bé ser racional ens empeny cap a ser escèptics envers els senyals, deixar-se endur de tant en tant i posar-se una mica místic també li trobo el seu punt d'encant...


Marxo uns quatre o cinc dies a un indret remot del món sense connexió, així que fins aviat! Porteu-vos bé!

8 comentaris :

  1. Fins aviat doncs, i no busquis massa senyals que ja et trobaran solets.

    ResponElimina
  2. Passa-ho molt i molt bé!!!

    Això de les senyals és ben complicat.

    Crec que sempre les acabem interpretant com volem quan potser t'estan dient una altra cosa.

    ResponElimina
  3. Jo també foto el camp a torrar-me una mica al sol! El teu últim post, que me n'ha fet venir ganes... hehehe!

    Això dels senyals... bé, més val fer-los cas, per si les mosques. Jo tampoc sóc de creure que el destí està escrit. Les coses que ens passen, les persones que trobem... tot sovint estan precedides i causades per un cúmul increïble de petites casualitats.

    De totes maneres, posant-me en plan psicològic, de vegades penso que realment no podem triar el nostre camí. És a dir, el triem, però triem A en comptes de B, perquè tenim uns ideals o ens han educat d'una manera determinada i som com som, i tenim la ment així i no aixà. I amb tots aquests antecedents és impossible que triéssim B. No sé si m'explico, trobo complicat de fer-me entendre...

    ResponElimina
  4. Hi han coses que mes val no capficar-s'hi....mentrestant bones vacances

    ResponElimina
  5. És curiós, però alguns cops sí que tenim senyals molt clares que ens indiquen cap on tirar, i no sempre els fem cas. Sembla mentida, però ho veiem clar en aquell moment. Aquest que expliques, doncs és una de molt emprenyadora, la veritat, però si l'entens com que no havies de publicar el post, doncs almenys haurà servit per alguna cosa.

    Espero que hagi anat bé la desconnexió, que ja deus ser a punt de tornar...

    ResponElimina
  6. Ostres això de les senyals és ben estrany! Això que t'ha passat del post que volies publicar, jo també ho hagués interpretat igual...potser és no tocar-hi gaire d'un llum, però en aquest cas si tenies dubtes i et va passar això, sembla força clar.

    Jo crec que cadascún de nosaltres ens fem el nostre camí, i som nosaltres qui decidim en força mesura el nostre destí. Ara bé, sí que crec que a la llarga tot serà el que hagi de ser. La vida està ple d'exemples que no tot és sumar i restar, que a vegades passen coses que són perquè havien de ser.

    El alquimista va justament d'aquest tema que has tret.

    Espero que anés bé la sortida!

    ResponElimina
  7. Ep! Que vagi molt bé aquest viatge cap a llocs remots i ignots!

    Del que comentes, doncs jo no sóc massa de creure en camins marcats, ni destins ni senyals, la veritat.

    Les coses passen perquè ens movem, anem amunt i avall, connectem amb gent i el món no para de girar.

    Que a vegades es produeixen fets inexplicables?, doncs senzillament és perquè a dia d'avui no tenim precisament com explicar-los. Potser en un temps sí que es podrà explicar.

    Que a vegades hi ha curioses coincidències? Doncs això, són coincidències, casualitats, fortuna (mala o bona) i res més.

    És el que jo penso però puc estar equivocat!

    ResponElimina
  8. Pel que veig hi ha opinions de tota mena! El mateix dia que vaig marxar al vespre vaig veure la peli de "El número 23", i van dir una frase que realment encaixava amb tot això, i que feia més o menys així: "No existe el destino, sólo existen diferentes elecciones".

    ResponElimina