12 d’agost 2011

Reservat

Conec indrets bonics, d'altres curiosos, relaxants o sorprenents. A alguns hi he anat, i d'altres estan en una llista d'espera esperant ser descoberts, i aquesta època de l'any, de vacances i amb estones buides, sembla ser un moment ideal per poder fer aquest pas. 

Hi ha un petit inconvenient, i és que n'hi ha alguns que estan "reservats". Amb això vull dir que estan vinculats a una companyia en concret, que m'agradaria compartir-ho amb certa/certes persones, no amb qualsevol. És com si la màgia del lloc aflorés amb aquesta gent, i en cas contrari es perdés en un espai buit en el qual no es pot percebre. Potser és una mania, però hi ha indrets que crec que si els visito en unes condicions determinades és com si els pogués observar amb unes ulleres especials que el fan veure d'un altre color, amb un altre gust.

Qui em diu que aquesta situació amb la gent amb qui ho vull compartir arribarà algun dia? Ningú. De tota manera tinc molts anys per endavant. I de moment, encara tinc paciència.



6 comentaris :

  1. Curiós. A mi també m'ha passat amb alguns llocs. Per exemple, volia anar a Berlin amb uns amics concrets, estàvem a punt de fer-ho, i al final els fets es van precipitar, no hi vam anar, i jo encara espero anar-hi. Ja fa cinc anys d'això i m'he quedat sense anar a Berlin. Un altre lloc era Islàndia, i en això he acabat revertint la situació, pensava anar-hi amb una gent, però donat que és molt complicat, i que quan no és un nap és una col, ara vull anar-hi amb qui m'hi vulgui acompanyar, quan torni a tenir diners, que ara m'he quedat pelat comprant el cotxe!

    Potser per alguns llocs podràs esperar, però per altres no. És una postura molt romàntica la teva (en el sentit de relacionar persones amb llocs, i que si no no et serveix), ja veus que la compartim, però al final, de quedar-te sense anar-hi, a anar-hi amb una altra gent, em sembla que la tria és clara.

    ResponElimina
  2. És clar que no són manies!!! És molt maco això que et passa! No tots els llocs es poden compartir amb tothom, hi ha llocs especials que tan sols volem compartir amb determinades persones, perquè amb ells tenen més sentit i agafen un altre color més bonic.

    La vida mai assegura res, no tens garantia de res, però el simple fet de tenir l'esperança fa que aquest dia molt probablement, per no dir segur, arribarà! Tot arriba quan és el seu moment, i és així.

    ResponElimina
  3. mmm, entenc el que dius, jo tb tinc llocs que penso que seria molt xulo anar-hi amb persones concretes, xò el cert és que mai saps què et portarà i si esperes molt, doncs potser el lloc deixarà de ser especial.

    He estat tres vegades a Paris, primer amb la família, després amb una amiga, i llavors ella i jo ens varem proposar que la següent vegada que anéssim, seria en parella. Però a més, a mi em feia moltíssima il·lusió anar pel meu aniversari. Aquest any, els amics del barri em van portar (de sorpresa) pel meu aniversari. I t'asseguro que encara que no vaig anar en parella, ha estat el viatge més meravellós que he fet!

    Tb és cert que l'important és poder viatjar amb persones amb qui t'entenguis bé viatjant. I llavors, tots els destins son bons.

    ResponElimina
  4. Teniu raó, els llocs i els temps i la companyia fan del viatge una memòria intensa i inesborrable. De vegades s'hi torna amb la mateixa persona, d'altres no pot ser. El lloc és el mateix, nosaltres no. Filosofia pura...

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tots per la vostra aportació! Suposo que al cap i a la fi es resumeix en el fet que és molt important qui ens hi acompanya, i que aquest fet ens influeix molt més del que ens pensem, que les coses adopten una altra mena de dimensió amb la seva presència. Veig que molts de vosaltres ho heu agafat per la banda dels viatges, i hi estic d'acord. Jo mateixa sé que algun dia faré un interrail, no sé quan però el faré! I com diu en Xexu, donat el cas que la cosa s'allargui molt, canviar la companyia que es tenia pensat és el més adient que no pas no fer-ho.

    A dimensions més petites també és aplicable, i és la vessant en la qual jo pensava quan ho escrivia... Un bar especial, un espectacle determinat, una excursió a cert lloc... Hi ha miniactivitats d'aquesta mena que encara no les he fet perquè m'agradaria anar-hi amb la persona X i encara no s'ha donat el cas.

    ResponElimina
  6. Entenc perfectament aquesta sensació doncs jo la tinc també.

    Una altra sensació similar és la que et deixa un lloc després de visitar-lo amb una persona. Si pel que sigui passa a ser un lloc especial, aquest lloc queda molt associat a aquella persona.

    Alguns cops, per fortuna, d'altres de forma buscada, he tornat a aquests llocs amb persones diferents... i tot sovint la màgia del lloc s'ha perdut, ha estat diferent.

    Suposo que això s'inscriu dins aquesta tendència que tenim a mitificar el passat.

    No és ben bé el que expliques però m'has fet pensar en aquesta situació un xic decebedora que a vegades m'ha passat. Potser hi ha llocs que val més no tornar-hi...

    ResponElimina