03 d’agost 2011

Els jugadors de whist

En Xexu va recomanar el llibre al seu bloc literari, i abans de comprar-ne un qualsevol vaig agafar aquest, ja que n'havia fet una crònica interessant i la cosa pintava bé. Al seu bloc en va fer una ressenya força bona, de manera que per tenir una idea general de què va el llibre podeu passar-vos per allà.

El llibre m'ha agradat molt, els capítols curts fan que el puguis deixar en qualsevol moment per poder-te reenganxar més tard sense perdre el fil. Aquest fet també fa que sempre pensis: només un capítol més i el deixo... i es converteixen en tres o quatre més. M'ha agradat la manera de descriure que té l'autor, tot i que de vegades algunes descripcions se m'han fet massa llargues, en donar voltes sobre el mateix però dit amb altres paraules (sense ser gaire habitual, tampoc, no exagerem). El llibre és ple de referències de pel·lícules i grups musicals; n'hi ha moltes, moltíssimes. Normalment, quan en un llibre surt una pel·lícula o una cançó que desconec després m'agrada senti-la o veure-la, però en aquest cas em serà impossible fer-ne una repassada. He de dir que com que el protagonista ja passa dels quaranta molts dels grups musicals mencionats ni em sonen, de manera que segurament algú que visqués els vuitanta tal i com ho fa en Jordi gaudirà molt més amb aquestes anotacions que se succeeixen al llarg del llibre. 

L'evolució d'en Jordi és molt interessant i està molt ben treballada. Els fets que el van marcar de petit, el casament de la filla i una mena de crisi interna de no saber qui és, què vol, com ho vol... I tot això el farà viure situacions que de vegades freguen el deliri. 


Animo a tothom que se'l llegeixi, jo me l'he acabat força ràpid i n'he gaudit molt. Us en deixo un fragment que se'm va quedar:

És mentida que l'amor no duri per sempre, Halley. L'amor es manté inalterable al llarg dels anys. Aquest és el drama, precisament. És una qüestió que pertany a l'àmbit de la física. Com l'energia o la matèria, la quantitat d´amor que sentim no augmenta ni disminueix. El que ocorre és que el dirigim cap a objectius diferents. El nen s´estima molt a ell mateix perquè no hi ha ningú més. Aquest amor es va repartint quan descobreix els pares, els germans...Créixer vol dir aprendre a resituar aquesta energia sentimental. És com un capital que es manté estable, al marge d'interessos i inflacions. L´adolescent retira gran part de l'amor dels pares i el reinverteix en amics. Tenies raó quan deies que l'amor és massa important per deixar-lo en mans d'una sola persona. Enamorar-se és arriscar-se a fer fallida, ja que tota la inversió es concentra, i potser en algú que no es prou solvent. La resta de món desapareix, els amics i un mateix i tot, que deixa d'estimar-se. Quan estem en parella estimem menys els pares, quan arriben els fills estimem menys a la parella.

6 comentaris :

  1. M'he resistit, xò en sou tants que en parleu tant bé, que aquests dies he estat mirant si estava a la biblioteca i tot!

    Això si, entre que estava en prèstec i que ara me'n deixen uns quants que li passaran al davant, trigaré una mica a llegir-lo xò crec que caurà abans que acabi l'any!

    ResponElimina
  2. Com m'alegro de que t'hagi agradat! Ens l'anem passant l'un a l'altre, veus algú 'de confiança' que l'ha llegit i li fem cas. De moment no he vist que decebi a ningú. No sé si la rits tornarà a passar per aquí, si me'n recordo ja li diré, però a ella li agradaria segur. Això que dius de les referències de música i cinema, tant a ella com a mi ens agafa una mica d'esquitllada, però és molt més de la nostra època, i per això es gaudeix molt d'aquesta repassada tan exhaustiva, a estones sembla un manual de l'època. Tens raó també amb que algunes descripcions es poden fer pesades, però el conjunt el trobo fantàstic. A més, està molt ben escrit. Un llibre molt recomanable.

    Respecte al fragment que has triat, és una teoria molt interessant i es podria tenir en compte, no està mancada de sentit, encara que sembli una anada de bola d'en Jordi i sigui dita, si no recordo malament, en un moment molt punyent. Se'n podria treure un bon post d'aquí, oi?

    ResponElimina
  3. Que bo aquest fragment que has posat, fa pensar. I malauradament em sembla que té raó i que anem traslladant els destinataris del nostre amor. Estic d'acord amb què quan estem enamorats donem un 98% de tot el nostre amor a una única persona, i ens deixem d'estimar a nosaltres mateixos i tot. També vaig llegir que cadascú té l'amor que té per donar i que no en té més, i n'hi ha que en tenen molt, altres poc, i que tota la vida tenim el mateix.

    El pinteu tots tan bé, que el poso a la llista.

    ResponElimina
  4. Un altre a la llista... mon dieu... no me l'acabaré pas aquesta llista..

    ResponElimina
  5. Jo necessito, pel cap baix, 2 vides més per llegir el que recomaneu.
    Estic d'acord amb el retall de llibre que has posat. No pot ser més encertat, especialment l'ultima frase. Ai, els fills!
    Gràcies!

    ResponElimina
  6. Rits, afegeix-lo a la llista, ja li arribarà el dia! La veritat és que jo últimament estava sobresaturada de llibres i pelis i sèries, no tenia temps de res i anava molt cansada... Però ara faig vacances, ara és la meva!


    Xexu, no és una de les anades d'olla més importants d'aquest home (que en té unes quantes... la imatge de les Moritz i els Àngels de Charlie és brutal, allà sí que crec que toca fons!). És una teoria que no puc corroborar del tot per falta d'experiència, però sí que estic d'acord en la teoria de la metamorfosi de l'amor, en què crec que l'amor pateix diferents fases i que no per aquest fet es deixa d'estar enamorat (o això vull pensar!). I tant que dóna per un post, i més tota aquesta colla de la catosfera que és capaç de treure un post de sota les pedres!
    I per cert... el més important... Gràcies per la recomanació!


    Barcelona, porquet, cantireta... engreixeu la llista! No us decebrà!

    ResponElimina