05 d’agost 2011

El preu de l'aigua

És estiu, i quan fa calor ve de gust prendre alguna cosa a un bar o granja. I potser hi ha gent com jo que canvia una mica certs costums respecte l'hivern o altres èpoques. Per exemple, pot venir més de gust un granissat, o bé mantenir-nos en el tradicional cafè o te, però jo evito que estigui bullint i tinc tendència a demanar-lo amb gel. Fins aquí, tot manté una certa lògica. Ara bé, que pel fet de portar-me un got amb un parell de glaçons per abocar-hi el te calent em cobrin entre 40 i 50 cèntims més ho trobo força (no, millor dir MOLT) exagerat. Ja sense mencionar que d'un parell d'anys ençà, el preu del te en qualsevol indret ha incrementat de manera escandalosa. Aigua i una bosseta de te normal, sense gust especial, sense res més! No s'ha de posar el cafè a la cafetera, no s'ha de prémer perquè quedi més fort, no s'ha d'engegar la màquina de cafè... Com a molt s'ha de fer bullir aigua. I res més.

No em puc treure de sobre la sensació de sentir-me estafada.

8 comentaris :

  1. Jo fa temps que em sento com tu...estafat, pagant molt per rebre molt poc. Resultat: acabo de sopar com un rei a casa, comprant qualitat, cuidant els detalls i per quatre duros....sé que molta gent això no els agrada....però jo estic fart que em prenguin el pèl. Ah!!! i la meva parella i jo ens hem pogut acabar, sense por d'haver de bufar a la primera rotonda,l'ampolla de vi.

    ResponElimina
  2. És tot caríssim i desmesurat. Des que es va implantar l'euro, ara en farà deu anys, sembla que els preus s'han disparat. No sé si abans les pujades eren tan bèsties, però sembla que se n'aprofiten molt. Tot puja, és molt fàcil veure-ho amb detalls com els que cites, però els sous no van en concordança. Després s'estranyen que el país s'enfonsi, si no ens podem permetre ni un cafè!

    ResponElimina
  3. Dijous vaig anar al bar on vaig normalment a fer un te. A l'hivern el te val 1.50, que és caríssim (només és aigua i una bosseta), però és que dijous em van cobrar... 4 euros!!! Un te normal, i sense gel.

    No em veuran mai més el pèl allà. I això que sempre que anava a Girona anava al mateix bar...

    ResponElimina
  4. I tant, jo sóc una amant del te, i em fa una ràbia quan demanes un te i et porten la bosseta hornimas o similar cutre, i et cobren el que et cobren...!!!

    ResponElimina
  5. Proposo portar el bullidor a la bossa i endollar-lo sense miraments al bar, i llavors abocar amb tota la parsimònia del món l'aigua calenta al got amb la bosseta que també haurem dut de casa. Si ens cobren 3€ per l'electricitat, desitjaré que el cambrer s'enrampi quan desendolli la cafetera!
    Tens raó, el te només és aigua calenta, i l'euro és una estafa!!

    ResponElimina
  6. Garbí, jo ho firmo ja, això! Els soparets a casa estan molt bé, no cal obsessionar-se a buidar-se les butxaques al carrer. Si el terme "sortir" acaba comportant no passar-s'ho del tot bé sabent que ens estan estafant, no val la pena de vegades.


    Xexu, els preus s'han disparat, i nosaltres seguim pagant, aquest és el problema. Potser això encara afavorirà més que em passi definitivament del te al cafè quan surti...


    LLum, quant de temps, quina il·lusió! Doncs una estafa, el que comentàvem, fa ràbia que s'aprofitin així... Jo tenia pensat un dia d'aquests anar a Girona, ja em podries dir per on és aquest indret per no trepitjar-lo... Tot i que després de la broma del retrovisor d'avui no sé pas quan podré anar-hi.


    Finestreta, és que a no ser que vagis a una teteria o així, a tot arreu el te és de bossa, i pel preu del que et cobren tindries la caixa de 25 bosses a l'armari de casa.


    Cantireta, doncs no és mala idea noia, no és mala idea... Jo estic per apuntar-me a aquesta iniciativa. Es que a sobre amb el te fa molta ràbia perquè és aigua calenta i no porta quasi feina. Jo crec que és això de que s'ha posat de moda últimament, i no sé per què...

    ResponElimina
  7. Laia, em vaig passant, però no comento massa... Llegeixo i prou...

    El bar és el Boira, que està a la plaça independència. Fins fa 2 dies només n'hagués dit coses bones...

    ResponElimina
  8. Jo tinc la sort (o mala sort) que el tè no em torna boig amb la qual cosa gairebé no en demano mai. Ara bé, cafès, tallats i cafès amb llet sí que van caient i és espectacular l'increment que han tingut.

    I clar, que et cobrin no sé quants cèntims més per uns glassons de l'aixeta.... com per anar-nos queixant del rebut de l'aigua. Si fem la regla de tres ens sortiria un rebut horrorós!

    Fa cosa d'un mes vaig topar, per casualita, amb un bar a Vic que em van fer un dels millors cafès amb gel que he tastat mai... els glassons eren de cafè! Aquests glassons, però, valien el seu preu, sí senyor!

    ResponElimina