23 d’agost 2011

Collita

D'una petita planta de vinya que s'enfila formant un túnel que malauradament no porta enlloc...


...en poden sortir grums de raïm ben dolços, que si bé necessiten un temps de cocció, a foc lent, per estar al punt...


... arribat el moment la seva dolçor és deliciosa!


I d'un arbre com aquest...


...en pengen caquis encara massa verds, que quan madurin faran patir les branques!



I el pi, ai el meu pi! Sembla no tenir fre quan es tracta de créixer... (per als que no el conegueu, podeu fer-ho aquí)



I amb quatre fotos podem inaugurar el que s'ha convertit en el post nº600! Anem avançant, pas a pas!

9 comentaris :

  1. Caram quina collita tan profitosa! Tan com els fruits que nosaltres recollim en aquest blog desgranats en forma de posts... i ja hem recollit 600 peces? Caram quanta abundor!

    ResponElimina
  2. Felicitats pel post 600!!! Són tota una xifra!!!!

    Ah! i encantada de conéixer el teu avet, que jo no el coneixia! Sí que n'és de gros, i més si tenim en compte que abans del tenies al balcó, costa de creure i tot! Ara, si es pot preguntar, com és que li dius pi si és un avet?

    ResponElimina
  3. Com està el teu avet!! Ostres, quina bèstia d'arbre. Creix a bon ritme, com el blog. 600 ja, eh! Són bones xifres aquestes. I anem a pels 5 anys, eh?

    ResponElimina
  4. Ostres, palosantos! Mmmmm... Que bons!

    Felicitats pels 600!

    ResponElimina
  5. Feliços 600, això per començar! I d'altra banda, en què quedem, pi o avet?? Per les imatges i els posts antics, entenc que és un avet... =P

    Ens convidaràs a menjar caquis, quan siguin madurs?

    ResponElimina
  6. Els meus pares tenen una parra al terrat que ha vist passar prop de 30 anys de la meva vida. Felicitats, la fruita madura cal assaborir-la poc a poc, la seva dolçor poc acabar fent-te perdre el sentit de la realitat...

    ResponElimina
  7. moltes felicitats pel post 600!!!!! i endavant!!!

    mmm, i l'oloreta de les vinyes? de la terra, de les fulles....mmm, genial!

    ResponElimina
  8. Ostres, 600 apunts són un gotim ben farcit! Bona collita, doncs.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots, 600 ja és una bona xifra, i encara no me'n sé avenir haver-vos taladrat tant... pobrets meus!



    PORQUET, amb aquesta collita de posts en tinc per vendre'n l'excedent i tot!


    BARCELONA, espanta i tot, la xifra. La resposta a la teva pregunta és que en realitat és un pi. En Dan, un blocaire que és un pou de ciència (mai millor dit) em va fer veure per a foto que vaig posar que no és un avet, sinó un fals avet. una Picea que es diu. A ulls de qualsevol té forma d'avet, però els científics, quan ens posem perepunyetes amb nomenclatura no hi ha qui ens guanyi. La clau està als comentaris del post "Presentacions".


    XEXU, al principi no creia que sobrevisqués tant, i ara és majestuós. La llàstima és que el terreny on és està en venda, de manera que potser aviat li he de dir adéu... I pels cinc anys, calla calla... Espanta una mica, és molt de temps eh! Em consola que tu els fas abans! ;)


    MATGALA, tu també li dius palosantos? Jo fa uns anys vaig descobrir que es deien caquis per un cartell en una fruiteria :)


    YAIZA, si tinc ocasió ja en faré una foto i us convido virtualment a un banquet de caquis! I bé, la resposta a la controvèrsia pi-avet li he fet a la BARCELONA, allà ho tens! Pi, és un pi :)


    CANTIRETA, és una gran lliçó, la maduració de la fruita. Hi ha aspectes que per treure'n màxim profit cal deixar que es prenguin el seu temps, que madurin mica en mica, que vagin evolucionant fins que estiguin al punt. I llavors els podem fer caure de l'arbre, però no abans. Sinó, la dolçor no és la mateixa. I com en el cas dels caquis, fins i tot hi pot haver aspror!


    RITS, això de les olors que evoquen sensacions és tot un món per descobrir també!


    JOAN, molt farcit! La parra patiria molt!

    ResponElimina