30 de juliol 2011

Tinc llibreta

Després del primer capítol, Tinc bata...

...arriba el segon capítol: Tinc llibreta!

La bata que tinc és la mateixa que tenia a 1º de carrera (si cliqueu a l'enllaç d'abans en veureu una foto) i per cert... Segueix igual de blanca!

La pregunta suposo que va més orientada cap a la llibreta. Quina funció li puc donar, i per què és un segon pas important en la meva carrera. Doncs un bon biòleg de laboratori apunta tot el que fa, els passos del protocol, els valors obtinguts, els resultats, els imprevists... I ho apunta tot en una llibreta. És a dir, que comença una etapa important, molt més que l'anterior, arremangar-me i fer pràctiques seriosament en un laboratori. Llençar-me de cap a la piscina, fer coses de veritat, veure que tenen una finalitat, treballar amb gent que en sap un munt, i obrir els ulls i les orelles per absorbir com una esponja tot el que pugui. 

Ja tremolo... però de l'emoció. I setembre és a tocar!

7 comentaris :

  1. Vas d'alumne intern?? Ostres, quina emoció! Això ens ho hauràs d'explicar millor, però ja hi haurà temps. Com que no sé de què va encara, no compartiré experiències. Fa il·lu tenir la llibreta seriosa del laboratori, sense espirals, sense poder arrencar ni una fulla, on hi posaràs tantes coses. Ara treballant a l'empresa també en tinc, però em fan seguir unes normes estrictes que són un pal. Tant com m'agradava a mi posar ximpleries allà a la llibreta... va, no ho negaré, encara ho faig. Espero que no ho revisin mai...

    ResponElimina
  2. Molt bé amb la bata, cal rigor i pulcritud per ser bon biòleg, i segur que tu ja n'ets.
    Jo també tinc llibreta ( massa llibretes, vaja ), i també em cal fixar-me en els companys per anar donant les classes amb més "soltura", i aprendre, cada dia aprendre més.

    ResponElimina
  3. ara va de debò.....però el millor de tot és que ho comences amb il·lusió. Això es el principi bàsic de qualsevol feina. Molta sort

    ResponElimina
  4. Fa tanta il·lusió quan amb objectes externs, en el teu cas bates i llibretes, vas veient que allò que somiaves es va fent realitat i es converteix en el teu dia a dia! Quin gust llegir gent com tu que té tantes ganes d'aprendre i ho viu tan intensament.

    De moment, disfruta molt les vacances!

    ResponElimina
  5. Però ara no es va amb iPad's per tot arreu?

    Se't nota tan il·lusionada... què bé tenir aquests projectes al davant! Endavant Laia segur que t'ho passaràs de conya i, el millor, aprendràs un munt!

    ResponElimina
  6. Xexu, no sé exactament què és per tu ser alumne intern. Jo faig Pràctiques en Empresa, és una assignatura de 12 crèdits que el seu propi nom ho diu tot. Doncs res, que començo al setembre i que ja en tinc ganes!!
    A saber què hi deus apuntar, allà...!!


    Cantireta, les normes són les normes! Quin simbolisme tan polifacètic, la llibreta!! Doncs espero que a les teves també hi puguis apuntar moltes moltes coses!


    Garbí, i que no se m'acabi, si us plau!


    Barcelona, de moment toca descansar que he tingut un any intens, però tinc clar que la primera engruna l'he de posar jo: les ganes, la implicació... Les coses es poden fer de moltes maneres, i de moment, cal encarar-ho amb un somriure, no?


    Porquet... si sabessis el poc que m'entenc jo amb aquestes coses que porten una "i" davant! L'ordinador perfecte, però em treus d'aquí i estic molt desactualitzada!
    I bé... no és un projecte, és EL projecte! És com una cosa que sempre es veu molt lluny, és "el dia que jo comenci a..." I fa il·lusió, clar que sí!

    ResponElimina
  7. quina emoció!!! molts ànims i endavant!!! ja ens aniràs explicant!

    a mi, això de la llibreta em sona a xinés, que sóc de lletres, però sembla algo ben important!!!

    lo dicho, moooootls ànims!!!! els nous reptes sempre senten molt bé!

    ResponElimina