24 de juliol 2011

Notar el pas del temps

De grans tots ens en fem. Els dies passen per tothom, així que potser fins a certa edat "creixem", però després passem a "fer-nos grans". A una assignatura de la carrera fa poc ens van dir que fins als 20 aproximadament anem creixent (el creixement no només és en alçada sinó també internament a nivell d'ossos), però després, un cop aquesta fase s'acaba, tot el que ve després ja és degeneració.

No em sento gran, sóc jove, però sí que noto que després de fer certes coses, l'endemà estic mig feta una coca, mentre que abans la resistència era major. De més petita era molt flexible i resistent, com de goma. Sovint portava blaus pel cos i no sabia com me'ls havia fet, ja que després dels cops, em feia una frega i apa, a seguir corrent! Divendres vaig estar tot el dia d'excursió amb els nens del casal on treballo, des de bon matí fins al vespre, i en arribar me'n vaig anar directament al sofà i no vaig anar a dormir gaire tard. L'endemà tenia la part superior del cos que em demanava que la deixés descansar on fos. No sé si el desgast mental té alguna mena de repercussió directa en l'estat físic, però estic fent un cap de setmana de vagància 100%!

6 comentaris :

  1. De la manera que ho dius pinta molt molt malament...des dels 20 tot és degeneració. Sí que tens raó, quan ets més petit aguantes cada tute, que ara si ho haguéssim de fer quedariem k.o. I el més fort és que em sembla que a part del cos que és més jove el que fa que aguantis tan quan ets petit és l'il·lusió, en tens tanta que no saps ni que és la mandra, el cansasi...

    Jo tan sols hi ha dues coses que he millorat estranyament amb l'edat, una és la flexibilitat, sempre he estat molt flexible, però ara ho sóc més que mai, i l'altre és la resistència corrent, mica en mica, vaig aguantant més!

    Doncs, que tinguis molt bon diumenge de sofà!

    ResponElimina
  2. No fotem home! Jo dec anar per la vida amb els ulls tancats, perquè no tinc aquesta impressió. De vegades ho penso, però llavors em dic a mi mateix que li segueixo fotent la mateixa canya al cos que sempre. Em canso, però segueixo recuperant amb poques hores de son. Faig ara més exercici que en èpoques anteriors de la vida, i vaig bé. No sé el que em dic és que no dec ser tan gran. Algun dia em descobriré amb un atac de lumbàlgia clavat al llit, i llavors sí que veuré que m'estic passant. Però de moment, tot bé. I si el cos em fa senyals, no me n'estic adonant.

    Amb l'edat que tens no hauries de pensar així. Més que res, perquè penso que dels 16 als 20 no es pot haver envellit tant com perquè es noti la diferència. Potser madures, però el cos està igual o més potent. Si et passessis la vida al sofà i de sobte te'n vas d'excursió tot el dia, és clar que acabes baldat, però no és el cas. Potser sí que l'esgotament mental hi té molt a veure, sembla que no, però també cansa físicament. Si jo hagués d'aguantar un munt de canalla cada dia suposo que no em sentiria tan ple de força...

    ResponElimina
  3. Apa, Laia, no diguis aquestes coses!!! (de bon rotllo, eh!)

    Mira el comentari que em vas deixar a casa meva. I mira que jo si que em puc queixar, aquests dies t'asseguro que no he aguantat ni la meitat del què aguantaven les noies de la teva edat. I em feia força ràbia.

    és normal que estiguis cansada, xq és molta activitat, xò gaudeix-la i endavant!!!!

    Per cert, m'agrada moltíssim la nova imatge del blog!!!!!

    ResponElimina
  4. Hehe, espero que ja t'hagis recuperat.

    El que comentes... doncs és cert, jo ho noto en les meves pròpies carns.

    El que passa, però, és que curiosament ara estic més en forma que abans. És a dir, a nivell d'activitats físiques sotmeto el meu cos a un nivell més exigent que abans i em sento amb força per a poder-ho fer.

    En canvi sí que noto molt negativament el perdre hores de son. Mentre abans era capaç d'empalmar sense dormir o dormint poques hores (ai aquells temps de festa) ara no allargo massa a les nits perquè els ulls se'm tanquen i el cansament em venç (bé, hi ha alguna nit que fa d'honorable excepció).

    Possiblement he anat variant o essent més selectiu en allò en que faig despesa física... i entenc que això va lligat a la resposta que em dóna el meu cos. Ara estic més en forma però suposo que és perquè faig un entrenament més intensiu. Si abans hagués fet aquest entrenament hagués estat una autèntica "machine"! ;p

    És clar, però, que el temps passa i el cos ho nota. Però tampoc no m'agrada menjar-me massa el cap amb aquestes històries. Vull aprofitar que ara em sento bé per a donar-li tota la canya que pugui (entès en el bon sentit de la paraula eh???)

    ResponElimina
  5. Barcelona, va ser un dia de relax, relax! El que passa és que jo de més jove portava un ritme molt alt...


    Xexu, físicament ho noto en què jo li havia fotut molta canya al cos, molta. I ara no porto ni una desena part del ritme que duia. A l'inrevés (forçar més el cos que en èpoques anteriors) suposo que els beneficis es fan notable si l'efecte és el contrari. Jo no dic que em "senti gran", sinó que noto que el cos no em tira igual. No tinc mals per enlloc (el genoll no es queixa, si torno a córrer ja veurem què em diu), sinó cansament generalitzat. Jo crec que és esgotament mental també, perquè ho sento per ells però amb el pas de les setmanes estic veient que la paciència es va esgotant i salto molt aviat. I algun company de feina algun dia m'engegarà a dida amb raó...


    Rits, és clar que tiraré més que altra gent, però és que jo havia dut un ritme que tela fa uns anys. I ara doncs noto la baixadeta i el estar cansada molt més aviat... Jo crec que al setembre hauré recuperat forces, però de debò que tinc ganes que s'acabi la setmana... I gràcies!!


    Porquet, jo tal i com he comentat més amunt, abans li donava molta canya al cos, i ara he baixat molt. Quan es fa a l'inrevés i llavors tires més, és un goig. I en el tema de la son, jo mai he estat d'aguantar nit rere nit, després de sortir de festa sóc una mica inútil ^^ En canvi de colònies vaig aguantar com una campeona! Jo crec que és el fet de saber que tenia aquella responsabilitat amb els nens l'endemà... o al cafè de la casa de colònies, que potser feia meravelles!

    ResponElimina
  6. si dona, ja falta menys per divendres i per descansar!! tots tenim dret i necessitat de fer vacances!!

    un petó!

    ResponElimina