18 de juliol 2011

Discussions que no porten enlloc

No ens ha de caure bé tothom, ni podem portar-nos bé amb tothom. És qüestió d'estadística, de probabilitats: hi ha molta gent al món, moltes maneres de ser, molts caràcters. Per desgràcia segur que hi ha gent meravellosa a la qual no arribaré a conèixer, però també tindré la sort de no topar amb gent del tot desagradable. I aquesta mena d'anàlisi a gran escala es pot traslladar fàcilment al dia a dia. 


Si hi ha gent amb la qual estic en contacte cada dia i xoquem en certs temes, jo tendeixo cap a no tractar-los, intentar evitar-los i quan surten, enllestir-ho ràpid. I no és una manera simple d'espolsar problemes, perquè si bé estic d'acord que els conflictes s'han de solucionar, quan ja d'entrada se sap que hi ha temes amb els quals dues persones tenen punts de vista diferents no cal tampoc discutir en va. Cadascú pensa com pensa, en molts temes no hi ha una veritat ni una manera correcta de fer les coses, i el fet de discutir no farà que l'altre canviï d'opinió. I si ho fa, en molts casos crec que acaba sent una manera d'acabar la conversa i treure's de sobre a l'altra persona, o de que realment aquell ideal no el tenia tan aferrat com volia fer creure. M'emprenya que m'estirin de la llengua quan considero que un tema no cal encetar-lo, quan ambdues parts sabem com acabarem per haver discutit allò trenta mil vegades anteriorment. No m'agrada discutir pel simple plaer de fer-ho.


Hi ha gent que m'agradaria que entengués que no som compatibles. I que tampoc passa res.

4 comentaris :

  1. Primerament, quin canvi de look! Ets una fiera, m'agrada molt com t'ha quedat. Bé, sempre m'agrada, m'encanten els canvis que fas. Jo estic treballant en la plantilla del Bona nit, però no tinc imaginació i serà molt igual. Al final t'hauré de contractar!

    Però anem al tema. A mi m'agrada molt discutir en el sentir de tractar un tema i argumentar cadascú en funció del seu pensament. Però fer-ho quan ja saps que ningú baixa del burro i que està més que parlat és esgotador, no cal, la veritat. Reconec que potser he estirat la llengua a algú per parlar de segons què, però generalment és millor evitar-se el conflicte, en una discussió que ja ha tingut lloc és més probable que s'arribi de seguida al punt on es va deixar, és a dir, al de màxima crispació, que poder debatre-ho civilitzadament. Després es dóna també quan un insisteix i l'altre només vol fugir, és un moment molt violent.

    També molt d'acord amb la primera frase del post, però és que això és un altre tema en sí mateix que donaria per molt. Saps que hi ha gent que té veritables maldecaps perquè fan esforços perquè tothom els caigui bé i es preocupen quan no cauen bé a algú? Als meus ulls és inversemblant, això sempre ho he tingut claríssim. No pretenc caure bé a tothom, ni de conya, i naturalment, no són masses els que em cauen bé de veritat a mi.

    I saltant a la darrera frase, que també és molt encertada, doncs això, no passa res perquè hi hagi gent amb la que no congeniem, per sort n'hi ha molta altra de gent, i en trobarem que seran la mar d'afins.

    Molt bon post, encara que derivi, pel que sembla, d'alguna mala experiència, però el tema dóna per molt.

    ResponElimina
  2. Ostres, doncs a mi m'encanta discutir. Però no discutir així de la manera que ho planteges amb gent que ja prèviament saps que no us posareu d'acord. Però amb amics i gent amb qui sí que em porto bé, m'agrada moltíssim, entendre perquè pensen d'una determinada manera, i que intercanviem maneres de pensar...m'hi passaria hores.

    Però està clar que si hi ha algú amb qui no us enteneu i que no parleu el mateix llenguatge no té cap sentit estar donant voltes a les coses. En aquest sentit, estic 100% d'acord a la teva útlima frase. Si no ens entenem, no ens entenem i punt, no té sentit estar fent veure coses que no són. Si estàs amb algú és perquè hi ha feeling i el bon rotllo surt sol. Si s'han de fer gaires esforços millor ni continuar. I com dius tu, no passa res. La paraula clau és el feeling i la química, això ja ve de fàbrica i o hi és o no hi és. I si hi és disfruta-ho, si no hi és, rarament mai hi serà. L'important és ser feliç i que amb tothom amb qui estàs les coses flueixin com l'aigua, així sempre podran anar creixent a més fins convertir-se en mar.

    Ser tu mateix ja implica que no cauràs bé a molta gent. I un altre cop, no passa res. Per sort sí que cauràs bé a molta altra gent a la que a tu també et caurà genial...

    I el canvi del look molt molt xulo! Molt més adult i modern, m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  3. Ooooh quin rentat de cara que li has fet al blog! T'ha quedat molt guapo!

    Respecte al tema del blog, noia, no puc estar més d'acord amb tu! Jo fujo esparverat de segons quins temes amb segons quines persones. I ho faig especialment dins el món laboral. Així com amb els meus amics o coneguts encara tinc esma d'entrar en batalla, al món laboral, per raons obvies i per més confiança que hi hagi evito entrar a matar amb segons quines temàtiques.

    Només podria acabar portant malentesos i vés a saber com afectaria més enllà!

    No no no, ni parlar-ne!

    ResponElimina
  4. XEXU, sento dir-te que el disseny no és meu! He fet petites modificacions, però sobretot de color de text, d'amplades...etc. Volia canviar la plantilla i en buscava una com a base per fer-ne modificacions. Però vaig topar amb una plantilla que m'agradava molt tal qual, així que m'he estalviat molta feina però m'he emportat elogis que no em pertocaven ;)

    A mi m'agrada discutir de vegades pel plaer de fer-ho, però saps? Sovint surto perdent, perquè jo parlant no em van fluint les idees com xurros. Posteriorment, amb tranquil·litat i a caseta, puc fer reflexions de llibre. Però en viu i en directe sóc una mica pèssima! M'intimida molt la gent, sobretot la que parla molt segura de sí mateixa!

    La gran conclusió del post és la frase final, el que m'agradaria que tothom pogués entendre, perquè facilitaria molt les coses i evitaria molts mal rotllos, la veritat. Però hi ha qui s'entesta en no acceptar-ho, i acabem molts cops picats per coses que podríem evitar si ja d'entrada sabem que pensem diferent.


    BARCELONA (t'escurço una mica el nom, d'acord?), benvinguda i gràcies pels elogis de la plantilla!
    I el que tu comentes, si bé estic d'acord en això del feeling, no cal però estar d'acord en tot. Vull dir que poden ser coses puntuals, en les que no s'estigui d'acord, i que malgrat ser molt amics o fins i tot ser parella, no és necessari etsar d'acord en tot al 100%. Si hi ha, però, docrepàncies com les que comentàvem, considero que és millor no tractar-les, és discutir per discutir sabent que no s'arribarà a bon port i que part del feeling que dius tu es perdrà, si bé en moltes altres coses es pot coincidir.


    PORQUET, gràcies!
    Ja veig que hi ah temes en els quals també fuges d'estudi. Però no només crec que afecti a relacions laborals, o diguem-ne, més fredes, per les possibles conseqüències sinó que dins el cercle d'amistats també. Si bé hi ha moltes maneres de discutir, com la que deia en Xexu, tractar segons quin tema que ja sabem que acabarem fent-nos-hi mala sang, no val la pena, perquè hi ha ocasions on no tot és blanc o negre, no hi ha una resposta correcta senzillament sinó diferents punts de vista i maneres de fer.

    ResponElimina