03 de juliol 2011

Dies que queden gravats

Avui he dormit deu hores seguides, i tot i així durant el matí i una part de la tarda m'he adormit pels racons. Al sofà mentre mirava la tele, a la cuina mentre esperava que bullís l'aigua dels macarrons, a l'habitació, en un intent de fer el llit... No cal dir que portava son acumulada i que vaig arribar cansadíssima!!! I també em fa mal una mica tot el cos. Però també m'ho he passat molt bé, o sigui que la cosa compensa!

Una nit de bivac al ras, veient un cel estrellat com no l'havia vist mai. Estels i més estels allà on mirés, la sensació de que no s'acaben mai i que jo era petiiiiita petita...

Excursions, camins pedregosos, d'altres verdíssims, d'altres enfangats.

Un bany a una piscina freda com el gel.

Compartir un croïssant de quaranta centímetres de llargada amb cinc persones.

I l'aigua brollant de les roques amb força, imposant-se a allò que troba al seu pas.


I moltes, moltes coses més que no tindria pas temps d'escriure i de les quals me'n deixaria milers.

Ara només em queda recuperar la veu... Algun remei per l'afonia?

8 comentaris :

  1. Mira, curiosament jo també he dormit prop de deu hores avui, i més si comptes la llarga migdiada que he fet. La son acumulada és fatal, però bé, res a veure amb això teu, està bé que hagis tornat tan contenta del teu anti-descans post exàmens. Ara hi haurà una mica de descans de veritat, o ja estàs pensant la propera que faràs?

    ResponElimina
  2. Demà començo a treballar al Casal d'Estiu, Xexu! Avui és l'únic dia de descans, espero tenir piles carregades demà pel matí!

    ResponElimina
  3. Ah... es piden dormir 10h seguides? ;)

    Per la gola diuen que va molt bé aigua calenta, me'l i llimona. Jo he provat la variant llet calenta i mel i em va funcionar prou bé.

    ResponElimina
  4. Una nit de bivac és una nit màgica! Ja veig que has gaudit de forma intensa de l'esplendor de la natura i la bona companyia (i de croissants gegants!).

    Què bé (quina envejota)!

    M'encanta aquesta sensació de no aguantar-me de peus després d'una jornada intensa per la muntanya en companyia de bons amics!

    Bé s'ho val això tenir afonia!

    ResponElimina
  5. M'encanta la muntanya, les travesses i les colònies, el Casal d'Estiu i tot el que expliques! Jo també ho he sentit i realment és una experiència única... Ara m'has fet entrar ganes de tornar-ho a sentir!

    Un petonet

    ResponElimina
  6. Me n'alegro molt que hagin anat tan bé!
    Has recuperat ja la veu? Crec que no hi ha remeis, el millor, els records del viscut!

    ResponElimina
  7. Això és estiu! No parar de fer coses, però coses sanes, de moviment, a l'aire lliure! Quina enveja, que guai!

    ResponElimina
  8. Xexu, reformulo la meva resposta. Necessito descans, i de debò... feia temps que no em sentia tan derrotada.



    Carquinyol, quan no tens nens al teu càrrec (en el meu cas, a partir de les cinc de la tarda) és possible! ;) I aquest remei ja el conec, però he arribat a la conclusió que tindré veu a l'agost, quan no hagi de cridar l'atenció a cap individu menor de dotze anys :P I per què negar-ho... quan tampoc canti ni m'emocioni animant quan juguem, que sóc molt burra i no em cuido...



    Porquet, impressionant el bivac :) Hi tornaria avui mateix! per l'afonia, però... la veritat és que tinc ganes de tornar a tenir veu, eh...



    Neo, quina alegria, et tornem a tenir per aquí! Pel que he llegit crec que no has tornat amb bones notícies, tot i que espero que la mala ratxa acabi aviat!



    Rits, la veu? Ni de conya, noia. Cap remei... bé, sí: no tenir nens al càrrec i no xerrar. Per tant, encara em queden dies de patir una mica!



    Finestreta, és esgotador també. Jo ara mateix necessitaria uns dies de relax total per tornar a carregar piles...

    ResponElimina