Avui he hagut d'agafar l'autobús i dos metros. Duia un llibre a la bossa que com que em marejo, no he tret a l'autobús. Escolto música, doncs. Però ai! En baixar al metro, al cap de l'estona me n'adono que no estic sentint res, allà la ràdio se m'atura. Decideixo fer un pas valent i treure el llibre de la bossa. La primera sensació de tenir lletres davant dels ulls és bona, així que segueixo. Tota contenta giro pàgina i continuo llegint. Davant, hi ha un noi que abandona la lectura i se'm queda mirant, però no sé pas què mira: no em mira els ulls, no em mira els cabells, no mira la jaqueta... Faig una ullada als cordons, per si de cas, i tampoc els duc deslligats. Es posa dempeus, el llibre i el diari sota el braç, la motxilla a l'esquena i baixa a la Sagrada Família. En el moment en què posa un peu a l'andana i gira cap a l'esquerra, veig que sota el braç porta el mateix llibre que jo.
Suposo que ara ja sé què mirava.
Escrits
7 comentaris:
garbi24
26 de juliol de 2011 19:08
Permalink this comment
1
potser era una bona excusa per mirar!!!! tenia coartada si li deies alguna cosa...;)
XeXu
26 de juliol de 2011 19:50
Permalink this comment
1
Com en Garbí, sóc malpensat, potser mirava alguna altra cosa el noi... el llibre és secundari. Encara que a mi el llibre em va encantar, una passada. Espero que t'agradi tant com a mi, i al xaval aquell també.
Alasanid
26 de juliol de 2011 21:38
Permalink this comment
1
Té la seva gràcia veure que algú llegeix el mateix que tu, i suposo que encara deu fer-me més si ets l'autor del llibre.
Jo no sóc tan malpensat, potser mirava el llibre i s'ha quedat pensant mentre et mirava.
rits
26 de juliol de 2011 23:58
Permalink this comment
1
complicitats compartides!
El porquet
27 de juliol de 2011 22:33
Permalink this comment
1
Què bo! Comparteixo la idea que, aprofitant aquesta coincidència literària, potser ha començat a fer càbales de com seria la vida al costat d'una persona amb els mateixos gustos literaris.... ;p
Laia
29 de juliol de 2011 18:12
Permalink this comment
1
Garbí, doncs ho porta clar, el pobre!
Xexu... no sóc gaire interessant de mirar, és més factible la meva hipòtesi! I mira que jo sóc paranoica en aquest sentit, eh, molts cops tinc la idea de ser observada... Però aquest cop no vaig tenir aquesta sensació.
Alasanid, bé bé, algú que no hi veu dobles sentits!
Rits, doncs potser!
Porquet, ostres, tu no vas massa enllà???? Sí que en poden sortir coses, d'un llibre no?
cantireta
7 d’agost de 2011 12:38
Permalink this comment
1
Què bé, tornar a ser visible!! Almenys en aquests temps, en que hom passa de ser invisible a ser transparent a estones... Però cal anar en compte, la perversió també es pot amagar sota la coberta d'un llibre...
Publica un comentari