07 de juny 2011

Mètodes

Cadascú té la seva manera de fer les coses, les seves tècniques, els seus hàbits. N'hi ha de millors i de pitjors, o simplement hi ha el que a cadascú li funciona, que segurament no seria extrapolable a una altra persona. Cadascú és un món, i funcionem amb un mètode que ens hem establert nosaltres mateixos, que ens hem fet a mida, i que segurament per aquest fet és que ens funciona, ja que molts cops en intentar "imitar" mètodes forans no obtenim els mateixos resultats (tot i que "a aquella altra persona li funcionava la mar de bé"). 

El meu mètode em funciona, i si estic satisfeta amb la meva manera de fer, no tinc per què canviar-la pel sol fet que a un altre no li sembli bé. Alto, que no parlo de la manera de ser, dels retrets i les paraules desafortunades que tots podríem discutir, sinó de la manera de fer. I és que em costa entendre als qui no deixen fer a la resta al seu aire, els qui intenten desacreditar que fas i com ho fas simplement perquè no s'adapta als seus esquemes mentals. Hi ha molts mètodes que segurament no compartim, però no per aquest fet l'altre és pitjor o el nostre s'ha d'imposar. Tu amb el teu i jo amb el meu, i tots contents. Tant costa d'entendre?

5 comentaris :

  1. No puc dir-te res més que tens tota la raó...

    ... ah ...

    ... i que el meu mètode és moooOOOooolt miloooooor !

    :P

    ResponElimina
  2. Les persones que insisteixen que les coses s'haurien de fer com ells diuen, no són conscients que les persones són diferents, i que les coses més senzilles per nosaltres poden ser un món pels altres, i viceversa. Sempre som a temps d'escoltar consells i de millorar, tampoc hem de pensar que el nostre mètode és únic i que ja ens està bé, potser el podem matisar, però definitivament no serà com el d'algú altre que té maneres d'actuar molt diferents.

    ResponElimina
  3. a casa seva tothom baixa les escales com vol...o això és el que diuen.
    Si ens treuen les nostres creences i els nostres mètodes....que ens quedaria?

    ResponElimina
  4. És que els que critiquen no tenen pas mètode o veuen que el teu realment és millor que el seu i abans de reconèixer-ho... pam! crítica que et cau.

    Si els resultats són els desitjats, llibertat de mètode... aquest és el meu mètode!

    ResponElimina
  5. Carquinyol, si si... El meu, home, el meu! No ho volia dir però... hauríeu de fer tots com jo!! ;)



    Xexu, òbviament s'ha de ser flexible i no temerosament orgullós fins arribar al límit de no saber acceptar que les coses d'una altra manera podrien sortir millor. També és cert, però, que per més que un altre mètode sigui millor no sempre és aplicable a tothom, ja sigui per infraestructura o capacitats. Vaig intentar acotar que em referia només al sentiment de voler imposar sempre lo propi, que és el que em molesta bastant i que tendeixo a "palabras necias, oídos sordos". Perquè quan em puja la mosca al nas la veritat és que em puc tornar una mica antipàtica...



    Garbí, què bona aquesta, no l'havia sentit!



    Porquet, això és al que em volia referir jo: si et funciona, llibertat de fer-ho com vulguis!

    ResponElimina