11 de juny 2011

La destresa a la cuina


Quan es couen, quins esclats,
els ous ferrats,
fins i tot, si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.


Així comença el poema que Miquel Martí Pol va dedicar als ous ferrats, i no podia estar més encertat. Els plats o menjars més senzills poden comportar un maldecap si no hi tenim la mà trencada, i a mi em va passar amb els ous ferrats. Em sortien força lletjos, i algun cop el rovell havia quedat massa cuit per poder-hi sucar pa. Un desastre... Però a base de fer-ne, tema solucionat. Ara fan molt goig!

L'odissea dels ous ferrats s'ha traslladat al cafè. Jo crec que fer un bon cafè té truc: el temps que el deixem al foc, la quantitat de sucre, el tipus de cafè... Jo no en prenc mai, de cafè, però aquestes setmanes necessito mantenir-me alerta des de bon matí i fins al vespre, sóc a la recta final del curs i està sent particularment dura. El fet és que m'he passat al cafè de bon matí, i no m'acaba d'agradar com em queda. Cada dia me'n faig un, però encara no li he trobat el punt... 

Per ser que té menys elaboració que un ou ferrat, em sembla que m'està costant massa!

2 comentaris :

  1. Em sembla que el cafè és així, cafè i prou. Hi ha infinites varietats i algunes són de gurmet, però tampoc són fàcils de trobar a les botigues. Si en compres un de batalla, tindrà el gust que té, però la gràcia és que et fa l'efecte psicològic de que t'està despertant. Jo també en prenc cada matí, i a altres hores també, fins i tot després de sopar si sopo fora, i la veritat és que no em treu la son. Tampoc no sóc massa exigent, i mira que el fan dolent a alguns llocs!

    ResponElimina
  2. Jo d'exigent no en sóc gens, si sóc poc cafetera imagina que no en dec saber un borrall de distingir cafès. per tant, el que feia jo havia de ser per força molt dolent! Però vaig millorant...

    ResponElimina