03 de juny 2011

Juicy Salif [RC]



És molt frustrant no poder fer res. No poder avançar ni un pas. No poder saludar. No saber quan ni com abandonaràs el lloc on et van deixar, o si ni tan sols mai arribaràs a abandonar aquest indret. És molt frustrant tenir una vida tant avorrida. Encara fot més, però, no poder estar segur si ni tan sols tens dret a parlar de vida. Simplement sóc una cosa que pul·lula pel món.

Com a bon fag T4, m'agrada infectar E. coli. I comprendreu que aquests últims dies estic molt excitat, amb tant cogombre infectat!!! La cosa s'anima!! Alguns poden pensar que tan se val d'on vingui la infecció, que el fet ja està fet i que cal trobar-hi una solució únicament. Els més venjatius creuran que cal trobar el culpable i fer-li pagar aquestes morts. Com que tard o d'hora se sabrà tot, més val que us expliqui jo la veritat abans que el boca a boca acabi tergiversant les coses. La cosa és més complicada del que aparentment sembla...


Tot va començar quan uns microbiòlegs alemanys van topar amb mi per dur a terme una missió important que havien planejat amb un objectiu final molt clar: enfonsar la indústria del cogombre a Alemanya. Eren microbiòlegs mig bojos, el primer cop que els vaig veure ja m'ho vaig ensumar que no hi tenien res de bo, a la testa. Però els vaig escoltar atentament, la veritat és que el pla era esbojarrat però interessant alhora. El que més m'inquietava era el per què dels cogombres: jo no els hi trobo res d'interessant a les verdures, però no podia comprendre quina obsessió els havia agafat per evitar-ne l'entrada al país o, si més no, disminuir-ne notablement la presència. La resposta que em van donar va ser clara i inversemblant: odiaven el gaspatxo. I amb les últimes migracions d'espanyols cap al seu país temien que aquest estiu intentessin estendre el consum de la sopa freda arreu del país. No podien vetar el tomàquet perquè el pa amb tomàquet és una altra cosa, són paraules majors, deien. Però el gaspatxo... cada cop que pronunciaven la paraula es miraven els uns als altres i començaven a suar i a fer que no amb el cap. 


La idea era estendre la bactèria i que aquesta infectés a totes les importacions de cogombres. Després la infecció s'havia de frenar, ja que a més a més davant l'alerta el govern es posaria en contacte amb ells per trobar una solució a la catàstrofe. Em van suplicar gairebé de genolls que els ajudés quan ells em necessitessin, ja que si no controlaven bé la infecció, E. coli dins les fruiteries podia estar en contacte amb moltes altres verdures. Entre elles, el tomàquet. I sense pa amb tomàquet, repetien, l'entrepà no té cap sentit

La meva funció no era psicoanalitzar aquells tarats, sinó decidir si el pla m'interessava o no. Primer els vaig fer patir una mica, necessitava tenir clares les condicions del contracte i estar segur que jo després en sortiria amb les mans netes, que ningú vindria a fer-me retrets i que dels possibles efectes secundaris i mediàtics ningú me'n faria responsable. La veritat, però, és que des que m'ho van proposar a mi ja m'interessava aquesta treva: teca gratis!!!! Centenars i milers de cogombres, tots embolcallats amb milions i milions d'E coli per tot arreu on poder-me reproduir!!! La idea d'un banquet d'aquestes dimensions no podia ser més llaminera, però en situacions així cal fer-se el dur i no baixar-se els pantalons a la primera ni mostrar-se desesperat, que després se't pixen a la cara i perds tot el respecte.

Així doncs, vaig acceptar: m'allotjarien al laboratori en una suite espectacular, una placa de Petri de 5 estrelles amb tots els nutrients del món i una temperatura constant ideal per poder-me reproduir a gust. Quan E. coli hagués fet la seva feina i jo hagués d'entrar en acció, em polvoritzarien sobre centenars de cogombres recoberts de delicioses E.coli. I allà, festa de nou! A infectar-les tot reproduint-me, mentre que elles moririen. 

El pla era rodó si no fos perquè ells creien que encolomar el mort als espanyols seria més fàcil del que ha acabat sent. Amb tants merders interns que tenen semblava ser que estarien debilitats, fora de lloc, en alerta baixa. Però no ha colat, així que ara hi ha expedients i investigacions en marxa per tot arreu. Jo ja he confessat, o sigui que no en vull saber res. Me'n rento les mans. Ai, no, les fibres!


La meva proposta per Relats Conjunts!
------

Apunts:
- Demano perdó als microbiòlegs: no estan tarats!
- Es tracta d'un relat: qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat :)
- És impressionant com es pot començar a escriure un relat amb una idea al cap i com acaba degenerant d'aquesta manera...

12 comentaris :

  1. Casualitat? Però si és un T4 de llibre!!!
    Els que no ho enteneu podeu posar "fago T4" al google i mirar les imatges :-)

    ResponElimina
  2. Que sí, que els entrepans sense tomata no són res! :D

    ResponElimina
  3. Tu també hi veus un fag, oi? Normal. Com també em sembla normal que en Dan el vegi també. Per què serà? El teu relat té semblances amb el meu, aquest cop, però és que ens ho han posat molt fàcil! M'ha semblat molt divertit com l'has redactat, i has sabut treure suc no només de l'espremedor dels nassos, sinó també de la situació actual. Molt bona proposta.

    ResponElimina
  4. Boníssim i molt actual! a veure si els alemanys se n'assabenten!

    ResponElimina
  5. Bon relat, compte! a hores d'ara els alemanys ja han fet el crit d'alerta i et busquen.

    ResponElimina
  6. Caram, tu, si era evident! I jo pensant que era un espremedor i avant!

    ResponElimina
  7. M'encanta aprendre coses noves i, efectivament, aquest "bitxo" i el que descriviu en XeXu i tu semblen ben bé cosins germans...

    No sé pas en què estava pensant en Philippe Starck aquest :-))

    ResponElimina
  8. La mare del Tano!
    Bon relat, i ben lligat. Felicitacions.

    ResponElimina
  9. Coi, quina decepció.... jo ja m'ho havia empassat tot i al final resulta que era relat-ficció? :P

    El pa amb tomàquet ni tocar-lo!!!!

    ResponElimina
  10. DAN, per casualitat em referia a la meva teoria conspiratòria, però el fet és que a pràctiques de la uni vam veure T4 al TEM, i va ser el primer en el que vaig pensar en veure aquesta cosa!



    ALEYBARD, on s'és vist el pa sol?



    XEXU, tal i com vas dir, deformació professional. No fotem, això no sembla un espremedor!



    ELFREELANG, calla calla, que si se n'assabenten potser em vénen a buscar per saber la veritat i no revelar-la!



    MONTSE, doncs això és el que em fa patir més!



    EVA, les coses de vegades no són el que semblen! ;)



    ASSUMPTA, si no fos perquè aquest "bitxo" infecta només a bacteris jo hagués dit que a en Philippe li va venir la inspiració un dia que tenia una febrada monumental!



    MONTSE, moltes gràcies!



    PORQUET, llàstima que les coses no siguin tan fàcils, eh... I la gastronomia que no ens la toquin!

    ResponElimina
  11. I ara hens volen fer creure que la culpa de la soja, si es que ... però alerta el pa amb tomàquet ni tocar-lo, eh? ^_^

    ResponElimina
  12. Carai, no es pot negar que el relat està ben documentat, quina currada! M'has fet riure una bona estona, quina imaginació :)

    Una abraçada!!

    ResponElimina