Cadascú és qui és, i cadascú és com és.
Per tant, jo sóc jo.
No sóc ella, ni l'altra, ni la de més enllà. Tampoc sóc aquella que ronda pel teu cap, aquella que has construït unint fragments, com si es tractés d'un trencaclosques. Aquella tampoc existeix.
No dic pas que no m'agradaria ser ella, o l'altra, o la de més enllà. Segurament sí que ho voldria, de vegades no em sé estimar, o em deixo emmirallar. Però no puc ser-ho, i intento acceptar-ho.
I tu has de fer el mateix.
Etiquetes: Paranoies
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)



8 comentaris:
XeXu
16 de juny de 2011 14:19
Permalink this comment
1
Generalment les persones que ens miren no ens veuen tal com som, sinó com ells es pensen que som. D'aquí en surten moltes idees equivocades, i en alguns casos, moltes decepcions a la llarga. Per això s'ha de mirar una mica més endins, no quedar-se en les aparences, i sobretot no creure el que volem.
El porquet
16 de juny de 2011 15:41
Permalink this comment
1
I que no intentin canviar-te. Si de cas, tu, amb el temps, ja t'aniràs mutant o modelant segons les necessitats del moment vital o segons els camins que vagis fent. Però que ningú t'obligui a canviar!
garbi24
16 de juny de 2011 20:18
Permalink this comment
1
un ha de ser un mateix.....fer el paperet tota la vida no ens porta enlloc
Carquinyol
17 de juny de 2011 7:40
Permalink this comment
1
Tu estima't que no tens pas cap raó per a no fer-ho. Em fan llàstima tots aquells que no et veuen tal com ets perquè no saben el que s'estan perdent.
joanfer
18 de juny de 2011 0:19
Permalink this comment
1
joanfer
18 de juny de 2011 0:20
Permalink this comment
1
Tu has de ser tu sempre! Cadascú de nosaltres ho ha de ser. Això és el que ens fa únic i especials. D'una altra forma, sempre s'acaba pagant i, algun dia, ens podem empenedir...
rits
19 de juny de 2011 12:48
Permalink this comment
1
Estic amb el porquet i amb el Carquinyoli. Sempre tu mateixa, que no et canviïn.
Laia
19 de juny de 2011 22:54
Permalink this comment
1
Moltes gràcies a tots! Coses que li passen a una servidora pel cap quan barrina més del compte...
Publica un comentari