19 de juny 2011

Estretes relacions laborals

No fa gaire en Xexu parlava de les amistats laborals, de que per una raó o altra sembla ser que són efímeres, que malgrat lo fortes que puguin semblar, acaben esmicolant-se. 

Pensant en un futur, en el que de moment m'agradaria dedicar-me (que això no se sap mai com pot canviar), al meu voltant la cosa sembla anar una mica diferent. I és que no sé si és perquè dins del laboratori els científics investigadors hi passen més hores de les que seria recomanable, si la vida social fora d'allà es redueix al mínim o si bé hi ha alguna mena de component del material fungible que ho provoca, però hi ha moltes parelles estables treballant juntes. Als departaments de la meva facultat és gairebé la norma, la majoria de professors del mateix departament que m'han impartit classe estaven casats o eren parella. I fora d'allà també n'he conegut a molts altres que comparteixen casa i lloc de treball. És la manera més fàcil de conciliar ambdós coses? Jo sempre he cregut que no, que fins i tot podria arribar a ser poc recomanable, però quan t'agrada algú suposo que tampoc és el primer que es passa pel cap... 

Potser passa a totes les feines i parlo des de la desconeixença i la innocència. No generalitzo, però és l'àmbit que tinc més proper, i aquesta mena d'aparellaments tan freqüents m'han fet barrinar!

7 comentaris :

  1. D'això se'n diu endogàmia. Al departament on jo estava també n'hi havia de parelles. I a la feina on sóc ara, també n'hi ha. Jo mateix vaig sortir amb una noia d'un grup proper. Però què has de fer, si et passes el dia allà! De totes manera, jo no ho trobo recomanable, a ser possible s'ha d'evitar. Una cosa és treballar al mateix lloc, però no en el mateix grup o equip, però compartir tooooot el dia? Tota la casa, els vespres, els despertars i treballant colze a colze tot el dia? Més que estimar i ser afortunat per no separar-se de l'altre, en deus quedar fins el gorro!

    ResponElimina
  2. o si bé hi ha alguna mena de component del material fungible que ho provoca aposto per algun dels nombrosos gasos d'efectes divertits i ingesta ansiosa... :P

    Per cert, jo difereixo amb en Xexu: tant de bo pogués veure a tota hora a la meva dona !! :D

    ResponElimina
  3. Bufff, jo descartaria, a priori, absolutament el compartir territori laboral i territori personal.

    Quan surto de la feina no m'agrada seguir pensant i parlant de feina. Ja n'hi ha prou i massa hores amb les que dediquem a això de guanyar-nos les garrofes.

    Jo tendeixo a dividir bastant el meu territori personal del laboral. Potser són manies, però és cert que tinc aquesta tendència. Això també pot explicar, en part, que com comentes al post, les amistats laborals tot sovint acabin aigualides en el no res després d'algun canvi de feina o de departament o del que sigui, perquè no deixen d'anar poc més enllà del que és compartir hores en una oficina, laboratori o el que sigui.

    ResponElimina
  4. Jo no ho crec recomanable, a la llarga pot crear tensions a la feina i a casa....però si els hi va bé endavant

    ResponElimina
  5. Jo penso que no és gaire recomanable, fa uns anys vaig viure una situació semblant i al final només es parlar d'una cosa amb la parella, i tot es torna molt més monòton... Però les coses van com van!

    Per cert, al meu entorn laboral no n'hi ha ni una de parella!

    ResponElimina
  6. Doncs jo crec que, com tot, depèn de la parella. Si els agrada la seva feina i són un bon equip, és meravellós poder compartir la teva passió amb la persona que més estimes. Si, a més, és un bon equip també fora de la feina, ja és la rehòstia (tot i que, segurament, els serà complicat desconnectar d'una cosa i de l'altra).

    Al final, tot es redueix al mateix, la capacitat de diàleg i la intel·ligència emocional dels implicats...

    ResponElimina
  7. Gràcies pels vostres comentaris!

    Sembla ser que la majoria ho desaconsella... Jo la veritat és que per les poques referències que pugui tenir, crec que a la feina és un ambient on sovint hi ha tensions, pressió... I tot això, si bé pot generar enganxades o petites males cares entre companys, el fet de que el company es converteixi en la parella pot fer que el problema s'arrossegui també fora de casa, o que es barregi la vida personal i la professional... Per qui sigui capaç de compaginar-ho (i estigui tan enamorat com el nostre estimat Carquinyol), no sap la sort que té!

    ResponElimina