08 de juny 2011

Equilibrista


Ja he caigut una mica. Estava al límit, mantenint-me en perillós equilibri sobre la corda fluixa. I les distraccions no es perdonen, ni la manca de concentració tampoc.

Encara sóc a la corda fluixa, abans de caure al buit he tingut temps, en un últim reflex, d'agafar-m'hi amb la mà. Ara només hi ha dos opcions: o acabar de caure o remuntar.

7 comentaris :

  1. Remunta, remunta!!!! va que et dono una empenteta ;****

    ResponElimina
  2. i tant!! ànims i a per la remuntada!

    ResponElimina
  3. Hi haurà dues opcions, però cap discussió. Si encara hi ets a temps, toca remuntar. Aquí els ancians del lloc ja t'ho diem tots.

    ResponElimina
  4. mai s'ha escrit res dels qui han tirat la tovallola. Remunta, valdrà la pena

    ResponElimina
  5. S'ha de remuntar. Sigui com sigui, SEMPRE s'ha de remuntar...

    ResponElimina
  6. caure o remuntar... Umm... és una decissió força difícil, necessito més dades !!! :P

    ResponElimina