18 de maig 2011

Recuperar il·lusions

Posar il·lusió, èmfasi i ganes en allò que es fa ho converteix en una tasca menys feixuga, i fins i tot divertida i gratificant.A mi m'agrada motivar-me amb les coses que faig, normalment intento centrar-hi els meus esforços i fer que m'agradi (o com a mínim, intentar-ho). 

Però de la mateixa manera que m'agrada motivar-me, odio fer el camí invers quan les esperances i expectatives eren molt altes. I encara més per causes alienes. Vaig començar el curs amb unes expectatives molt altes amb certes matèries, i vaig anar forjant una xarxa força ben teixida on em quadrava més o menys tot. Però va arribar el típic aixafa-guitarres que, amb mala llet i desgana, va agafar les tisores i em va anar esmicolant el meu pla. I jo sense xarxa em perdo, i encara més quan cada cop s'està més a prop de prendre decisions importants. No parlo de cap atac personal, i suposo que no intencionadament, però és allò de que el mal rotllo es palpa a l'ambient. I encara que no es vulgui, entrar en un lloc amb l'ambient enrarit et condiciona molt, malgrat que els nivells de motivació siguin alts. 

Ha arribat, però, el salvador. Millor dit, la salvadora. Una senyora que de teixir em sembla que en sap un munt, i que m'ha arreglat la xarxa. Em vaig recuperant, tot comença a quadrar, a tenir sentit i a engrescar-me de nou, que falta em feia. 

I un nivell de motivació extra quan comença el Tourmalet no està de més... En teoria, a l'altra banda de la muntanya m'espera el meu futur.

6 comentaris :

  1. Apa i no deixis que els amargats aquests et compliquin la vida, en trobaràs uns quants al llarg de la vida així que entrena a ignorar-los i ves a la teva.

    Molts ànims i moltes forces, posa't uns auriculars amb música que et transmeti bon rotllo i energies, apreta les dents i cap endavant !!

    ResponElimina
  2. Ja se sap que hi ha persones que ens roben l'energia, i d'altres que ens n'injecten. Està bé saber trobar una d'aquestes últimes, especialment quan necessites un plus perquè tu mateix et veus una mica justet de forces.

    ResponElimina
  3. Serà dur fins arribar al cim....després ja fa baixada.
    Anirà tot bé, segur

    ResponElimina
  4. Doncs ja ho saps. A pedalar fort i encara que sembli que defalleixis, res de res de baixar-se de la bici!

    Què bé que hagi aparegut aquesta persona que t'ha fet recuperar la il·lusió. Això està molt i molt bé, però també mira de que aquesta il·lusió tu mateixa siguis capaç de mantenir-la, sense ningú més. Sempre dóna molta confiança saber que un pot confiar en si mateix i que, si les coses van maldades, tu mateix et pots fer servir de salvavides.... uf, quin rollo no?

    ResponElimina
  5. ànims en el Tourmalet!!!! i als aixafaguitarres, ni cas!!!

    ResponElimina
  6. CARQUINYOL: deliciosa elecció, noi! Em sembla perfecte, i a més a més tinc la cançó :) L'escoltaré ara mateix!


    XEXU: No és ben bé això, no me n'injecten sinó que me la transmeten. Veure somriure i que se t'encomani, doncs el mateix: veure passió i il·lusió envers una cosa, i l'esperança es transmet. Com que jo l'havia perdut, aquesta alegria, ha estat una retrobada molt benvinguda.


    GARBÍ: Tot just sóc al peu de la muntanya... ai quina por!


    EL PORQUET: Quin rotllo no, és la pura veritat! Qui em va fer perdre la il·lusió no ho hauria d'haver aconseguit, perquè jo hauria d'haver estat més forta i com dius tu, sentir campanes i no fotre-hi ni cas. Però em va influenciar, així que aquesta dosi nova m'ajudarà i intentaré no caure en el mateix error la propera vegada. Gràcies noi!


    RITS: Gràcies... però només de mirar amunt i veure la pujada ja cansa, eh!

    ResponElimina