21 de març 2011

Veus interiors

Hi ha un dilema que em ronda pel cap, i que ja va sent hora de que resolgui. Però no ho tinc gens clar, i després em sap greu haver-me equivocat, ja que hi ha moments que no es poden recuperar, que simplement passen, i després ja no saps si en tornaràs a tenir oportunitat.

Podria marxar uns dies a l'estiu, fent una feina totalment altruista, però repetint una experiència que per mi va ser molt gratificant ja l'any passat, i on m'ho vaig passar molt bé. Cada any és diferent, cada nova edició, una aventura per descobrir, de manera que no seria com "repetir". O bé podria deixar-ho passar, ja que l'any passat ja vaig tenir l'oportunitat de viure-ho, i aprofitar aquests dies que seria fora per poder engreixar la guardiola, que de ben segur que en un any i mig ho agrairé, si es mig compleixen els plans que vaig maquinant. Un any és molt, ho sé, però a l'estiu és quan puc treballar "seriosament" cobrant una mica més del que dónen de sí les classes de repàs.

Quan torni d'aquests dies (si marxo) treballaré, però els guanys econòmics no serien els mateixos que si m'hagués quedat.

Dualitat cor-ment. Marxar o quedar-se. Espontaneïtat o racionalitat. Totes dues coses formen part de mi a parts iguals, o potser no. Normalment tira més la part racional.

Però és que hi ha una veueta que diu que...

7 comentaris :

  1. Bé, només tu has de prendre la decisió. Segur que si la prens convençuda, serà bona.

    Però de vegades cal deixar-se endur. Si no ho fas ara, ja sé que sempre tindràs temps, però de vegades cal arriscar-se i això que t'hauràs endut!

    ResponElimina
  2. Has de veure quant t'aporta aquesta escapada, i no parlo de diners. Hi ha coses que ens són necessàries, o potser aquesta no és la paraula, però no fer-les ens suposa un greuge, no ens sentim bé. A part de bé econòmicament s'ha d'estar bé amb un mateix, per això et convido a no deixar de fer coses que el cos et demani, que ja de per si hauràs de prescindir d'algunes, però si això ho pots fer, no t'ho pensis. La resta, són diners. Què tal una classe de repàs més a la setmana?

    ResponElimina
  3. Un filòsof grec clàssic va dir : " l'home sabi és aquell que entre dos plaers sempre opta per aquell que el satisfà més "...

    No sé si això t'ajudarà o no, però sempre t'ho pots rumiar una estona davant d'un iogurt grec amb mel !

    ResponElimina
  4. Sóc un d'aquells humans que només guanya diners quan treballa, no tinc vacances ni res de res, tot està inclòs en el sou. Abans em costava molt deixar de treballar per el que això representava. Ara ja m'he acostumat i agafo els dies de vacances sense pensar en la guardiola, que vist com està tot plegat avui estem bé i demà no ho sabem. No és ben bé viure al dia, doncs som conscients de tenir un roc a la faixa, però m'estic acostumant a no deixar escapar les possibilitats que em dóna la vida.

    ResponElimina
  5. Uf difícil decisió. Ara toca fer allò "tan fàcil" de valorar pros i contres, tot i que ja veig que ho has fet.

    Crec que no m'erro si penso que la veueta t'està dient de marxar. És lògic, una bona experiència, a un temps relativament curt és molt llaminera.

    Però pensa en els beneficis que et pot reportar l'opció que barrines més a llarga distància. Pensa que, allò que s'aconsegueix després d'una dura cursa pot arribar a ser molt satisfactori...

    ResponElimina
  6. Ostres Laia jo són molt racional, responsable i estalviadora, però tu ja deus saber que el que es viu amb una experiència com la que has descrit enriqueix molt més que els diners treballant.

    Jo et diria que aprofitis ara que tens més vacances i no tens un lligam com una hipoteca, perquè després potser no podràs fer-ho tan fàcilment...

    També és una manera racional de mirar-ho, no?

    Bona sort amb la decisió!

    ResponElimina
  7. Rits, és una decisió complicada, però intentaré fer el que cregui que és convenient... Però m'ho hauria d'anar pensant bé i decidir-me perquè se m'acaba el termini!


    Xexu, fins i tot amb les classes de repàs hi ha crisi! I entre això i que m'he inflat a assignatures i no paro per casa molts dies fins quarts de nou...
    Intentaré fer el que cregui que em pot omplir més, ja sigui a curt o llarg termini... Gràcies pel consell!


    Carquinyol, molt encertat, aquest home! El fet és que són dos plaers que em satisfaran, però un és a curt termini i l'altre a llarg termini (i amb una inversió prèvia). Bé, potser demà faig una sessió de iogurt amb mel i en trec l'entrellat! :)


    Garbi, autònom? ;) Gràcies per la teva aportació!! Intentaré prendre una decisió... equilibrada.


    Porquet, que bé, una visió contrària a la tendència a que em llenci al buit! ;) El fet és que ja en porto una altra en paral·lel, de carrera... I aquesta és llarga i meditada, i de vegades tindria ganes d'abandonar. Però pensar en un objectiu ajuda a tirar endavant i no abandonar l'objectiu. Potser per això també em ve de gust marxar, perquè no en tinc cap oportunitat al llarg de l'any, i em podria servir per desconnectar una mica de l'altra llarga i meditada carrera, que pot arribar a cremar una mica. Sobretot quan l'objectiu és molt llunyà. Però encara està tot per decidir!


    Finestreta m'ha fet gràcia com li has donat la volta a la truita, noia! :) Hi pensaré, no ho dubtis!

    ResponElimina