17 de març 2011

Sant Patrici

Enmig de la batalla sempre hi poden haver moments de relax.

Rialles acompanyades d'una pinta i un barret enorme com el dels Leprechauns.

De fons, música tradicional irlandesa. Al costat, bona companyia.

Converses amb i sense sentit, de tot i de res, i de futurs plans d'escapada a Irlanda.

Ficar-se enmig d'un ball, no saber-ne i deixar-se endur.

Quin vespre tan agradable... i quina llàstima tornar a la realitat tant de pressa.



4 comentaris :

  1. Demà encara és divendres, i toca pencar! Ja podria haver caigut en divendres... però això pels irlandesos no és cap problema.

    ResponElimina
  2. Aquests moments són absolutament indispensables per a poder continuar amb la 'normalitat'...

    ... a més, segur que el barret t'escau d'allò més bé !

    ResponElimina
  3. És que la Guiness pot arribar a obrar tot tipus de coses!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Xexu... no hi cabia ni una agulla. I no sé si n'hi havia gaire, d'irlandesos. Els amos del pub no ho són, em sembla. Però són uns enamorats d'Irlanda, això sí!


    Carquinyol... i tant, i la d'escassos que són aquests moments, últimament! I el barret em queda perfecte, això ni dubtar-ho! ;)


    Sànset, i quan ballava em sembla que el cap girava més ràpid que el cos!

    ResponElimina