Enmig de la batalla sempre hi poden haver moments de relax.
Rialles acompanyades d'una pinta i un barret enorme com el dels Leprechauns.
De fons, música tradicional irlandesa. Al costat, bona companyia.
Converses amb i sense sentit, de tot i de res, i de futurs plans d'escapada a Irlanda.
Ficar-se enmig d'un ball, no saber-ne i deixar-se endur.
Quin vespre tan agradable... i quina llàstima tornar a la realitat tant de pressa.
Escrits
4 comentaris:
XeXu
17 de març de 2011 23:12
Permalink this comment
1
Demà encara és divendres, i toca pencar! Ja podria haver caigut en divendres... però això pels irlandesos no és cap problema.
Carquinyol
18 de març de 2011 0:18
Permalink this comment
1
Aquests moments són absolutament indispensables per a poder continuar amb la 'normalitat'...
... a més, segur que el barret t'escau d'allò més bé !
sànset i utnoa
18 de març de 2011 9:28
Permalink this comment
1
És que la Guiness pot arribar a obrar tot tipus de coses!
*Sànset*
Laia
21 de març de 2011 23:33
Permalink this comment
1
Xexu... no hi cabia ni una agulla. I no sé si n'hi havia gaire, d'irlandesos. Els amos del pub no ho són, em sembla. Però són uns enamorats d'Irlanda, això sí!
Carquinyol... i tant, i la d'escassos que són aquests moments, últimament! I el barret em queda perfecte, això ni dubtar-ho! ;)
Sànset, i quan ballava em sembla que el cap girava més ràpid que el cos!
Publica un comentari