10 de març 2011

Mal de mals

No sóc persona de lesions ni malalties. No m'he trencat res, no m'he fet mai cap esquinç, tan sols petites torçades de turmell o de dits. Tan sols tinc cicatrius de cremades i d'una petita operació. De febre i grip fa anys que no n'agafo.

I sovint, quan penses en coses com aquestes de sobte vénen tots els mals de cop.

Tinc dos icebergs al maxil·lar inferior (altrament dits queixals del seny) que estan indecisos, i no saben si acabar de sortir o no. I de tant en tant es fan notar.

El genoll esquerre em fa la murga, i no m'agrada. No m'agrada gens. Avui he hagut de tornar cap a casa amb autobús, i baixar les escales que porten del laboratori fins al carrer amb compte, agafadeta a la barana i intentant no doblegar el genoll. Cap contusió, cap antecedent. Un dolor aparentment sense fonament.

I queixar-me no és la solució, però... Després de tants dies enterrada sota una muntanya de feina (i la que queda!), ja tocava treure el cap!

7 comentaris :

  1. Diuen que queixar-se no serveix de res, però no és veritat, sempre ajuda a descarregar una mica. Queixa't i cuida't, això últim molt!!!
    una abraçada, preciosa!

    ResponElimina
  2. fes bondat i pensa que no hi ha res que s'esperi més que la feina...

    ResponElimina
  3. Si fossis una altra persona et diria que són coses de l'edat, però no m'ho crec! A mi això del genoll també em passa, en tinc un que té fluixera i que sovint em molesta. Però sempre ho he atribuït als anys i panys fent castells. A veure si patirem la malaltia del biòleg?

    ResponElimina
  4. Jo no t'ho volia dir, però són els signes de fer-se gran... dintre de poc et veuràs deixant anar un suspir cada vegada que et posis de peu...

    (hihihihihihihihihihihihihihihi)

    PS: ja veuràs com no es res de res, unes vacances i com a nova !

    ResponElimina
  5. Tots tenim o un all o una ceba! Pel que fa als queixals del seny, ja saps, si molesten molt.... hop! i ja estan fora!

    Per la resta de coses, el Dr.Porquet recomana descans, relaxació i distreure's tant com es pugui... llavors s'obliden tots els mals.

    ResponElimina
  6. Això és que et fas gran... :)
    Jo tampoc he patit mai res, i ara, de cop i volta, l'esquena em mata... Què hi farem?!

    ResponElimina
  7. Elur, oh que bé, quin pes m'has tret de sobre! Doncs llamps i rellamps!!! ;)


    Garbí, això de que la feina s'espera... Uix, no sempre eh! Però no és incompatible amb el fet de cuidar-me, amb això et dono la raó!


    Xexu, hahaha, la malaltia del biòleg... Potser sí que existeix, però jo li atribuiria uns símptomes ben diferents, més aviat psicològics ^^ I res, que el meu avui no es queixa, esperem que vagi millorant!


    Carquinyol... uff, no m'ho diguis això, que si ja tinc la sensació que els anys volen, notar-ho al cos encara fa més ràbia... i més por! :S


    Porquet, els queixals van a dies... tinc visita a l'escorxador dintre de no gaire, a veure què em diu. Pel que fa a la distracció... va, demà et faré cas! :)


    Guspira... snif... No m'agrada sentir això de que em faig gran. Encara sóc molt jove, eh!

    ResponElimina