No sóc persona de lesions ni malalties. No m'he trencat res, no m'he fet mai cap esquinç, tan sols petites torçades de turmell o de dits. Tan sols tinc cicatrius de cremades i d'una petita operació. De febre i grip fa anys que no n'agafo.
I sovint, quan penses en coses com aquestes de sobte vénen tots els mals de cop.
Tinc dos icebergs al maxil·lar inferior (altrament dits queixals del seny) que estan indecisos, i no saben si acabar de sortir o no. I de tant en tant es fan notar.
El genoll esquerre em fa la murga, i no m'agrada. No m'agrada gens. Avui he hagut de tornar cap a casa amb autobús, i baixar les escales que porten del laboratori fins al carrer amb compte, agafadeta a la barana i intentant no doblegar el genoll. Cap contusió, cap antecedent. Un dolor aparentment sense fonament.
I queixar-me no és la solució, però... Després de tants dies enterrada sota una muntanya de feina (i la que queda!), ja tocava treure el cap!
Escrits
7 comentaris:
elur
10 de març de 2011 23:38
Permalink this comment
1
Diuen que queixar-se no serveix de res, però no és veritat, sempre ajuda a descarregar una mica. Queixa't i cuida't, això últim molt!!!
una abraçada, preciosa!
garbi24
10 de març de 2011 23:47
Permalink this comment
1
fes bondat i pensa que no hi ha res que s'esperi més que la feina...
XeXu
11 de març de 2011 0:13
Permalink this comment
1
Si fossis una altra persona et diria que són coses de l'edat, però no m'ho crec! A mi això del genoll també em passa, en tinc un que té fluixera i que sovint em molesta. Però sempre ho he atribuït als anys i panys fent castells. A veure si patirem la malaltia del biòleg?
Carquinyol
11 de març de 2011 7:40
Permalink this comment
1
Jo no t'ho volia dir, però són els signes de fer-se gran... dintre de poc et veuràs deixant anar un suspir cada vegada que et posis de peu...
(hihihihihihihihihihihihihihihi)
PS: ja veuràs com no es res de res, unes vacances i com a nova !
El porquet
11 de març de 2011 10:34
Permalink this comment
1
Tots tenim o un all o una ceba! Pel que fa als queixals del seny, ja saps, si molesten molt.... hop! i ja estan fora!
Per la resta de coses, el Dr.Porquet recomana descans, relaxació i distreure's tant com es pugui... llavors s'obliden tots els mals.
Guspira
11 de març de 2011 11:13
Permalink this comment
1
Això és que et fas gran... :)
Jo tampoc he patit mai res, i ara, de cop i volta, l'esquena em mata... Què hi farem?!
Laia
11 de març de 2011 23:48
Permalink this comment
1
Elur, oh que bé, quin pes m'has tret de sobre! Doncs llamps i rellamps!!! ;)
Garbí, això de que la feina s'espera... Uix, no sempre eh! Però no és incompatible amb el fet de cuidar-me, amb això et dono la raó!
Xexu, hahaha, la malaltia del biòleg... Potser sí que existeix, però jo li atribuiria uns símptomes ben diferents, més aviat psicològics ^^ I res, que el meu avui no es queixa, esperem que vagi millorant!
Carquinyol... uff, no m'ho diguis això, que si ja tinc la sensació que els anys volen, notar-ho al cos encara fa més ràbia... i més por! :S
Porquet, els queixals van a dies... tinc visita a l'escorxador dintre de no gaire, a veure què em diu. Pel que fa a la distracció... va, demà et faré cas! :)
Guspira... snif... No m'agrada sentir això de que em faig gran. Encara sóc molt jove, eh!
Publica un comentari