01 de març 2011

El petó (V-J Day) [RC]

Font: wikipedia

La guerra havia obert ferides profundes al cor de molta gent, i ells no n'eren una excepció. Havien perdut a amics i familiars, però també els mancava quelcom dins seu. Havien estat molt de temps separats, i el fet que la seva relació ja estigués fent fallida abans que comencés tot plegat, la guerra no ho va millorar. Mesos i mesos separats, ell al front i ella fent d'infermera, i no s'havien trobat a faltar. Quan ell obtenia un permís, l'anava a buscar i estaven tot el dia junts. Passejaven l'un al costat de l'altre, però semblava que cadascú fos al seu món. Res a dir-se, cap carícia per fer-se, cap història per explicar-se. Un silenci incòmode i profund que s'apoderava dels minuts i de les hores, i que els acabava separant quan el dia arribava a la seva fi i cadascú havia de tornar per on havia vingut.

Quan van saber que la guerra havia acabat, els van enviar de nou a casa. La gent passejava pel carrer feliç, celebrant la victòria i respirant alleujats. A ells, però, els envaïa una sensació d'ofec, pesada, que els oprimia el pit i que semblava no tenir fi. De nou a casa, a unes parets buides que només feien que ressonar amb força l'eco del seu silenci una i altra vegada. Ella observava com els companys del seu marit el felicitaven, i ell els corresponia amb un somriure agradable, un somriure que feia temps que ella no veia. Quan marxaven, el rostre dur tornava a imposar-se, i els pocs centímetres que els separaven mentre caminaven junts tornaven a fer-se immensos.

Times Square inundada de gent, entre ells periodistes que volien captar l'essència del moment, la felicitat, les cares dels que n'havien sortit guanyadors de tot allò. Buscaven immortalitzar el moment. Un d'ells es va acostar a la parella, i els hi va demanar si els podia fer una foto. No s'hi van negar, i tal i com estaven es van aturar. Van forçar un somriure tímid, i es van quedar l'un al costat de l'altre, sense ni tan sols mirar-se, com si fossin dues estàtues.

No és la seva dona? Ni una abraçada? Ni un petó? Que no en són conscients? S'ha acabat la guerra, hem guanyat senyors! Una mica d'alegria, no?

Ell va arronsar les espatlles, va xiuxiuejar molt fluixet un "si és el que vols" inaudible i tot seguit va agafar a la seva dona per la cintura i li va fer un petó de pel·lícula, d'aquells bonics, especials. El periodista somrigué engrescat i els hi va fer un parell de fotos. Ella no va saber com reaccionar, simplement el va deixar fer, però no gosava ni abraçar-lo. Un petó passional gèlid com el fred. Segons més tard, ell va deixar lliscar el braç que l'agafava per la cintura i la va alliberar. I com si res hagués passat, sense saber què dir, van seguir caminant separats, amb la tristor dins del cor de saber que aquella guerra ja estava perduda.


Més propostes a Relats Conjunts!

6 comentaris :

  1. Mira, un relat que hauria pogut escriure jo! Converteixes quelcom bonic en una cosa freda i buida, i ho relates més que bé. Et felicito, malgrat ser una història trista, com aquesta n'hi ha a cabassos. Això sí que és desmitificar un gran moment!

    M'ha agradat molt tot plegat, però la darrera frase és estratosfèrica!

    ResponElimina
  2. Molt ben explicat, Laia, t'ha quedat un relat rodó. M'ha agradat molt!!

    ResponElimina
  3. És molt curiós el gir que cadacun li dóna, oi? I estic d'acord amb el Xexu, un gir inesperat...

    ResponElimina
  4. Ostres quin petó més desencisat no..? Tens raó, no tots els petons són de pel·lícula...

    ResponElimina
  5. Me n'alegro que us hagi fet el pes!

    Xexu, la frase em va sortir així, i després, en rellegir-lo sí que vaig pensar que m'havia quedat prou bé... fa patxoca, no?

    Pd40, Gràcies! :)

    Zel, i aquesta és la gràcia d'aquesta iniciativa... m'agrada llegir diferents escrits i veure l'enfoc que hi dóna cadascú! I tendeixo a no llegir els de la resta fins que no tinc un esbós del meu... que les idees se m'enganxen molt.

    Finestreta, hi ha petons tan destrempants i falsos rondant pel món...

    Elfreelang, doncs moltes gràcies!

    ResponElimina