27 de febrer 2011

Pastís de llimona

L'any passat no vaig poder... enguany, tocava la revenja. Per fi vaig trobar el lemon curd i vaig fer el barç de gitano de llimona. Amb lletres de xocolata fetes a mà incloses (ja es nota, que estan fetes a mà...). Potser el fet que l'aniversari fos una xifra rodona va fer que els astres s'alineessin i em sortís tot el que l'any passat no va ser possible :)

Per cert, queda deliciós! El contrast de la dolçor del pastís i del toc de la crema de llimona... Us ho recomano!



7 comentaris :

  1. Fa molt bona cara! quina il·lusió que ha defer rebre unes postres tant ben fetes

    ResponElimina
  2. moltes felicitats...sembla que te bona pinta

    ResponElimina
  3. mmmmm!!! té una pinta exquisita!!!! segur que estava boníssim!!!

    moltes felicitats!!!

    ResponElimina
  4. Homeeeee, ja està bé, eh! Menys recomanar i més oferir! Quina pinta!

    ResponElimina
  5. Ha quedat súper bé! I això de les lletres de xocolata a mà m'ha deixat impressionada! L'has fet tu oi?! Quina artista!!!

    ResponElimina
  6. Per favor! Però això deu ser el manà caigut del cel! Reòstia quina pinta!

    Enhorabona! I que bo que deu ser... aiiii

    ResponElimina
  7. No sé qui us haurà pagat perquè m'ensaboneu tant, eh!!! :) Gràcies a tots!


    Mireia, bé, aquesta era la intenció. Moltes gràcies!

    Garbí, doncs el gust també era força bo!

    Rits, tot a la panxa, noia! :) Ningú es va queixar, com a mínim!

    Xexu, ja saps que el dia que s'inventin les postres a distància ja te'n faré un! Em sembla que encara et dec un trosset de tarta de santiago...

    Finestreta, amb les meves manetes (dic manetes perquè realment són petites!). Moltes gràcies!

    Porquet...era. Ja és tot a la panxa. Me n'alegro que t'agradi! (si més no, de vista!)

    ResponElimina