11 de febrer 2011

No és només això


Ja en fa un parell o tres de mesos, de l'adquisició de la samarreta. Va ser pel novembre: hi ha un dia que és el Dia en contra de la Violència de Gènere, i al poble es fa una marxa a la qual assisteixo des de fa un parell d'anys. Avui, fent neteja, he trobat un tríptic que ens van donar, i sé que el guardava perquè un dia en volia fer un post.

El tríptic es titula "Protocol d'actuació en dones en situacions de violència masclista". I hi havia frases com aquestes (en poso només algunes):


- Et controla econòmicament? Et pregunta quant gastes i en què?
- No li agrada que tinguis amigues, no vol que vegis la teva família i es molesta si estàs amb altres persones a soles?
- Algun cop t’ha menyspreat davant d’altres persones?
- Li tens por?
- T’insulta o t’humilia?
- Et reté documentació important com ara les llibretes bancàries, el passaport, els documents del pis, etc.?
- Tens la impressió que has d’endevinar els seus desitjos i complaure’l?
- T’ha obligat alguna vegada a mantenir relacions sexuals?
- Ha llençat o trencat coses que eren especials per a tu?

D'aquestes que he posat, només una comporta algun tipus de contacte físic. Però la violència no és només això.

No és només deixar anar la mà i regalar ulls de vellut. No és només això.

Molts de nosaltres segur que som capaços de comprendre, per experiència, com de mal en poden arribar a fer les paraules i els fets. Ferides internes que no s'arriben a curar perquè no afloren. No fan lleig. No són fàcils de detectar. I costen d'esborrar, si és que arriben a fer-ho mai. Normalment queden cicatrius grosses, i lletges, d'aquelles que duren sempre i que en veure-les no pots evitar recordar com el teu cos ha acabat tenint aquella marca, aquell llast que arrossegues de per vida.

No només existeix la violència física. Hi ha coacció econòmica, violència i abusos sexuals, violència psicològica. Tot entra dins del mateix paquet, i no cal fer punts a tot arreu per causar greuges a una persona.

No hi ha vides més valuoses que d'altres.

5 comentaris :

  1. Llegeixo les frases i em costa de creure que algú sigui capaç d'actuar d'aquesta manera. Per què estàs amb una persona que no estimes? Perquè fer això a algú no és estimar-lo... La gent que fa aquestes coses estan malalts, necessiten tractament psiquiàtric. Els maltractaments psicològics són pitjors que els físics, planten les seves arrels molt fondes, i de vegades ja no es poden arrencar, o costa molt, molt temps. D'una pallissa et recuperes. D'una gota malaia en forma d'humiliacions i vexacions psicològiques no està tan clar...

    ResponElimina
  2. Es pitjor aquesta destrucció psicològica, l'annulació de la personalitat, i un cop ho aconsegueixen és com tenir un esclau a casa. Com dius al post, les agressions físiques es poden veure, les altres costen molt més, i s'ha de treballar per erradicar-ho. Sobre tot molta informació i estar atent al menor símptoma.
    Has d'estar més orgullosa d'aquest post que de la truita de l'altre dia.

    Una abraçada (i felicitats!!)

    ResponElimina
  3. Xexu, és que tu ets un home com cal, persona, vaja...

    Un llistat per apuntar. Gràcies per posar-lo aquí!

    ResponElimina
  4. Molt bon apunt Laia.

    És realment vergonyós que, a dia d'avui, hi continuï havent persones (mascles en la seva majoria) que vagin par la vida amb aquestes actituds.

    Com dius, ja no és només la violència física. Aquesta és la punta de l'iceberg del que hi ha més avall. Tota la violència i assetjament verbal, intel·lectual etc, pot arribar a ser, almenys, tan dolorós com el físic.

    ResponElimina
  5. Xexu, òbviament qui actua d'aquesta manera no estima, simplement conviu amb algú i es creix atacant als febles que té al voltant, sentint-se superior. I la por és una arma tan potenta... El pitjor de tot és adonar-se'n després de com has perdut el temps, de com t'has deixat enganyar, de com t'han fet sentir insegura i de com han anul·lat la teva voluntat.

    Costa, de vegades, imaginar el per què a algunes dones els costa tan fer el pas
    de denunciar-ho o separar-se. En primer lloc, pel desconeixement de tot això que he posat jo. "No m'ha tocat...", però ni falta que fa. I en segon lloc, per les conseqüències, per què passarà, com anirà tot plegat. Perquè hi ha buits legals que foten pena...


    Prop de 40, molts d'aquests casos també solen ser difícils de detectar perquè la pròpia destrucció, la por i l'anul·lació fora de la llar no es perceben. Tothom els veu bé, tothom fa bona cara, però en privat la cosa es capgira. Sentir que has estat el titella d'algú és molt frustrant, i és un pensament recurrent que les que se'n surten no podran oblidar mai.

    I... moltes gràcies!


    Zel, de res! Vist des de fora és fàcil veure la barbàrie, i la falta de dignitat envers l'altre. Però els que conviuen amb aquestes persones ho acaben considerant "normal", o poc greu. Tothom discuteix i té desavinences, no? Però això no és discutir...


    Porquet, és cert que al protocol hi posa violència masclista, però és que malgrat que també passi a l'inrevés, de moment no és comparable (quantitativament, que qualsevol tipus de maltractament és igual de despreciable). També de depèn de la persona a qui es maltracta, hi ha qui és més fort i qui és més feble. En aquests segons, el maltractament psicològic és molt més penetrant. El problema més greu és que moltes s'ho acaben creient, es veuen a sí mateixes tal i com les tracten i com les descriuen: inútils, objectes que es poden manipular amunt i avall...

    ResponElimina