09 de febrer 2011

Es pot estar orgullós...

... d'una truita de patates?



Efectivament, sí.

6 comentaris :

  1. I tant que sí! t'ha quedat preciosa i segur que més que boníssima!

    (saps que a casa tenim els plats iguals? quina gràcia!)

    petons!

    ResponElimina
  2. Hahaha, i tant! L'etiqueta de 'gestes personals' aquí hi va de perles. Però per saber si nosaltres estem orgullosos de tu, ens l'hauries de donar a provar, no??

    ResponElimina
  3. Ooooooooo i tant! No et diré jo com m'inflo com un pollastre cada cop que en faig una! Modèstia a part... em surten de collons!

    ResponElimina
  4. i després d'haverte-la cruspit...encara més

    ResponElimina
  5. Home, així per la foto no sé què dir-te... És que a mi l'aparença física m'és bastant igual... Era bona?!?!?! Això és l'important!!! Ara, que maca ho és eh! :)

    ResponElimina
  6. Elur Doncs sí que estava bona, sí! I els plats... no haurà vingut el Pèsol i me'ls haurà fotut, eh! Que un cop me'n va desaparèixer un (no és broma! Encara em pregunto on deu ser...)


    Xexu... m'ofens! Com, que "si n'estem orgullosos?" Poses en dubte la meva qualitat culinària???? Doncs au, me l'he fotuda jo!

    en realitat... Ben fet! ;)


    Porquet, ets un mestre de la paella, eh! Doncs quan vulguis et dono l'adreça i me l'envies per missatger!


    Garbí, la veritat és que estava molt bona! De vegades sóc una mica excèntrica i hi ha coses que gaudeixo més fent-les que menjant-les!


    Finestreta, home, però la presentació també compta punts! És que em va quedar així rosseta, tota maca, i mira... I bona ho era! No em va quedar eixuta aquest cop!

    ResponElimina