07 de gener 2011

Un repàs de l'altra vida

Des que vaig obrir el Metablòlic he tingut un dilema: he estat dubtant entre importar o no els posts de ciència que he anat fent aquí al llarg d'aquests tres anys (que estan a punt de convertir-se en quatre... que ràpid es diu!). Bé, el fet és que vaig veure que hi havia una aplicació en fase de proves de Blogger per importar i exportar, i m'ho vaig plantejar.

Això ha fet que hagi fet una repassada a força posts antics, dels quals ja ni me'n recordava. Tinc la sensació que abans escrivia millor que ara, o si més no, és com si m'hagués apagat una mica. Una noia de Batxillerat explicant cosetes de ciència millor i amb més entusiasme que ara que estic a tercer? Per què?

Tot i així m'ha agradat veure com escrivia, de què parlava i com ho feia; he fet un petit viatge al passat d'aquesta altra vida que construïm tots rere la pantalla. I què dir dels vostres comentaris! N'he llegit alguns de gent que ja no volta per la catosfera, i d'altres que encara seguiu per aquí donant la tabarra després de tant de temps (i que duri!!!!!!!).

L'altre dia vaig fer un post amb propostes pel nou any de coses que m'agradaria que us passessin, i alguns de vosaltres em vau proposar fer-ne una revisió a final d'any, a veure si es compleixen els meus desitjos. Doncs bé, amb aquesta revisió de posts he vist que fa més de tres anys ja voltava per aquí un visionari que em va dir que acabaria fent la branca de biologia cel·lular, tot i que m'agradaven els dofins.

us recomano que ho feu, això de fer una ullada enrere i llegir algun post que vau escriure fa temps, del qual ni en recordeu el nom... Segur que en sortiu amb un somriure.

5 comentaris :

  1. Dies enrrere vaig passar a paper els més de dos anys i mig de blog precisament per no perdre aquesta evolució que expliques, doncs tal com està tot, si algun dia sant bloguer peta.... perdrem part de la nostre identitat escriptora. Molt valuosa per mi, si comptem que he començat a escriure fa poc més de dos anys i gràcies a tots vosaltres he aprés molt.

    ResponElimina
  2. Aquest visionari de pa sucat amb oli ja ho fa això de tant en tant, de repassar posts antics, i m'emporto sorpreses, no cal dir-ho. És un bon exercici, oi? Per això està l'arxiu del blog.

    Me n'alegro que al final vinguessis cap a la llum i siguis biòloga cel·lular. Ara només et falta una empenteta més per ser bioquímica, o almenys biòloga molecular, no?

    Com sempre, em cau la llagrimeta de pensar el temps que fa que et llegeixo... ains. I això que abans escrivies millor ho dius tu. Potser parlaves d'altres coses. Però la vida és així, saps? Ostres, llegia una nena de batxillerat... no és il·legal això?

    ResponElimina
  3. Felicitats per estar tant temps escrivint! Jo ja ho saps, ho vaig deixar, i ara hi he tornat...

    Això de rellegir el que s'ha escrit va bé, jo de vegades ho faig amb maisl que vaig enviar fa temps, i se'm remou una cosa per dins...

    ResponElimina
  4. Mmmm jo encara no tinc prou bagatge per mirar a través del retrovisor. Esperaré una mica més. De moment, avanti!

    ResponElimina
  5. Garbi, és una bona idea, això de guardar-ho per escrit. O fer-ne una còpia de seguretat, "per si de cas"...



    Xexu, "anar cap a la llum", hahaha... m'ha fet gràcia.
    Il·legal no, home!!! Què hagués sigut del meu bloc sense els vostres comentaris, fa tant de temps? De ben segur que no seria on sóc ara, ja us ho dic!


    Finestreta, tu has tornat de nou cap a la llum :) I que duri!!!


    Porquet, això és un pim-pam, quan te n'adones el temps vola que espanta!

    ResponElimina