14 de gener 2011

Tinc un amic

Tinc un amic que semblava impossible que pogués arribar a ser el meu amic.

Ens coneixíem ja abans de ser amics, però la nostra relació no era d'amics. I amb això no em refereixo a una relació de parella, sinó que senzillament la condició de cadascun de nosaltres no feia gaire factible que poguéssim ser-ho.

Poc a poc, a través del correu electrònic, i amb el pas del temps, la cosa va canviar. El mur que ens separava es va anar debilitant, i algunes de les distàncies que ens separaven es van escurçar. Ens comunicàvem sobretot través del correu, igual que ara, ja que tampoc ens podem veure gaire sovint. Però és un referent per mi allà on sigui. És algú que sap escoltar, reconfortar, alçar l'ànim i rescatar les virtuts de qui l'envolta, si creia que les havia perdut. Mútuament ens hem ajudat en situacions complicades, i malgrat el que ell digui, jo sé que el que ell m'ha ajudat no és comparable als consells que jo li pugui haver donat. Una vegada em va confessar que tenia una carpeta amb alguns correus guardats com a "preferents", i que aquella era la seva consulta privada al terapeuta. I que n'hi havia algun meu, que era un bàlsam per quan tens aquells moments de decaiguda.

M'ha fet un dels regals d'aniversari més bonics que he tingut mai, una agenda gran d'un any de durada, d'agost a agost, amb anotacions cada setmana. La regla era anar-ho llegint quan tocava, sense avançar-me als fets, i amb molta força de voluntat ho vaig fer. Hi havia moltes recomanacions musicals, amb una petita anotació al costat: per si necessites una empenta... per si un dia de la setmana plou... per si perds la confiança en tu mateixa... Moltes. També hi havia altres anotacions, de diverses coses.

Aquest costum de les recomanacions musicals l'hem anat conservant. Gairebé cada sms, cada correu, porta una cançó enllaçada. Cançons que ens agraden, cançons boniques de ritme, o boniques de lletra, o cançons que tenen un significat especial.

De tant en tant tinc un correu d'algú que ha acabat sent el meu amic, quan al principi ningú ho diria.



9 comentaris :

  1. M'encanta el regal que et va fer!! Quin detallàs. Dona, ens n'hauries de donar més detalls d'aquest amic, no? No ens deixaràs així ara... la història és molt maca, una amistat d'aquelles pures.

    ResponElimina
  2. tens un amic....i tens un tresor, que duri moolt de temps

    ResponElimina
  3. Com diu en garbi, tens un tresor. Enhorabona.

    Quin post més bonic.

    ResponElimina
  4. Doncs que maco no?

    I quin regal més xulo!

    ResponElimina
  5. Això que expliques és molt bonic! M'agrada... I el regal, uau... m'agrada molt!
    Tu i el teu amic sou afortunats d'haver-vos trobat!
    Bon cap de setmana i gràcies per la visita i per voler ser-hi al 2015! :D

    ResponElimina
  6. m'ha emocionat molt el teu post. Jo tinc un amic a qui m'estime tant que em sembla increible i m'encantaria fer-li un regal com aquest de l'agenda. Em dones permís, sisplau, sisplau, sisplauuuuuu!!!!

    ResponElimina
  7. Amics així no els has de deixar perdre! són un tresor!!!

    quin regal tan bonic!!!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! :)

    Xexu: la cosa es quedarà així!! ;-)


    Garbi, porquet, finestreta, Mireia, Rits: és una d'aquelles coses que per res del món s'han de perdre.


    Guspira: gràcies per passar tu també per aquí! vaig llegir la proposta tafanejant i em va fer molta gràcia. Un retrobament després de quatre anys, uau!


    Nimue: ja t'he contestat al teu bloc! I conserva aquest amic!

    ResponElimina