17 de gener 2011

Les dones que no entenien a les dones

Amb aquest títol, el primer que m'ha vingut al cap és que aquest post podria semblar un quart volum de la saga del senyor Larsson. Però no és així.


Hi ha molts homes que diuen que no comprenen a les dones. Jo no generalitzaré, però de vegades reconec que puc ser rara, bipolar i críptica (allunyeu-vos de mi!). No sempre, òbviament, però potser hi ha algun dia en què em llençaríeu per la finestra. Avui he vist, però, una noia a qui ni tan sols jo entenc, i amb la qual jo no hauria tingut tanta paciència com ha tingut amb ella el seu xicot.

A una de les biblioteques de la universitat m'he assegut davant d'un home gran. Al cap de l'estona ha marxat, i enlloc seu ha aparegut una parella. Ell tenia un netbook, i estava fent un treball o alguna cosa per l'estil. Ella passava apunts de no sé quina matèria, el meu portàtil m'impedia veure què hi havia escrit. Al cap d'una estona, el nivell d'avorriment d'ella suposo que ha anat en augment, i ha començat a tocar-li l'orella al seu company. Amunt, avall, dit a l'orella, ara la doblego cap avall, ara cap amunt... Com una mosca empipadora, no ha parat fins que ell, sense treure la vista de l'ordinador, ha apartat el cap. La posició incòmoda en què li ha quedat el cap suposo que l'ha forçat a recuperar la posició inicial i, per efectes col·laterals, exposar-se de nou a la mà collonera. I vinga, som-hi de nou, amb alegria! Ell li ha dit que parés, primer suaument, després secament. Però no hi ha hagut res a fer! La mà ha seguit de nou, i l'orella, pobreta, de color vermell intens, pregava als déus que algú li tallés un dit a aquella mossa. També ha aparegut una mà que li fregava la cara, els ulls, el nas i la barbeta, amb uns moviments incontrolats. He estat a punt de dir-li que s'ho fes mirar, pobreta, que a veure si allò eren símptomes prematurs de Pàrkinson...

Després li ha pres el bolígraf que el noi utilitzava per escriure, de manera que ha hagut de deixar de fer el que feia. L'acte ha servit perquè ella li gastés la tinta en dibuixar-li cors groc fosforito als apunts, amb un art discutible, i perquè després també li guixés la ma amb no sé quines paraules màgiques, que segur que li han quedat divines.

Per mi, aquell noi avui s'ha guanyat un tros de cel, perquè segurament jo no hagués tingut tanta paciència i li hagués engegat un moc dels bons. Hi ha moltes maneres d'estimar, de festejar i fins i tot de fer la guitza amb carinyo, però no aquesta. Si jo n'he acabat fins als collons i m'he posat nerviosa només de veure-ho, a ell el planyo.

Abans de marxar, he vist que els apunts d'ella eren sobre "l'estructura d'una orquestra", "famílies d'instruments"... Un temari poc universitari, potser, fins i tot... de 4t d'ESO? No ho sé, són hipòtesis. Però seria una hipòtesi que potser em permetria comprendre una mica la seva avidesa per tocar el que no sona.

8 comentaris :

  1. Jo voto per magisteri musical... Podria ser no?

    Segurament si es dedica a fer totes aquestes tonteries és perquè té poc tema de conversa... I a tu t'ha distret és clar!

    ResponElimina
  2. reconec que m'has fet riure!!! quina situació!!
    i si, tb planyo al noi, crec que mai seria capaç de tenir tanta paciència, o potser és l'amor que tot ho pot!

    ResponElimina
  3. i segur que quan ell vulgui estar per ella....li retreurà amb uns bons morros que a la biblio no ha volgut estar per ella......quines penques.
    No soporto les interrupcions quan estàs concentrat en una cosa i menys si es per tocar lo que no sona

    ResponElimina
  4. Si ja era tan insoportable "contenta" imagina-te-la enfadada!!

    A vegades costen d'entendre alguns humans (aquí eren els dos individus els que costaven d'entendre).

    ResponElimina
  5. Una autèntica mosca escrotensis!

    Potser sí que s'ha guanyat un tros de cel...

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Després, amb els anys, quan la cosa ja està ben emmerdada amb hipoteques, fills i sogres... venen els divorcis.

    ResponElimina
  7. Et faries creus dels jocs que tenen algunes parelles, i el que a alguns ens pot semblar molt molest, a altres els pot agradar. No sembla que sigui el cas, però si l'aguanta deu ser per alguna cosa.

    ResponElimina
  8. Bé, veig que alguns esteu d'acord amb mi en què hi ha coses que en certs moments no toquen... o si més no que hi ha tanta gent al món i amb tantes costums diferents que es impossible comprendre-les totes. Deu ser l'amor, que ho pot tot... o que precisament jo odio que em posin el dit a l'orella!

    Porquet, potser vas una mica massa lluny amb això del divorci! XD

    ResponElimina