30 d’agost 2010

L'orca


Fa molt de temps que vaig encetar un monogràfic de cetacis en aquest bloc. Dedicava un post a una espècie en concret, i poc a poc ho he anat deixant perquè la veritat és que requereix molt de temps... No cregueu que jo tot això que explico ja ve de sèrie dins el meu cap! Hi ha recerca d'informació, escriure-la... Bé, que intento que quedi bonic i una mica currat. Però el fet d'haver acabat escollint ser de bata no vol dir que tot això em deixi d'agradar, i per tant he decidit tornar-hi.

En anteriors edicions del Monogràfic de Cetacis del Cau, us havia parlat de balenes: Els rorquals en general (i més específicament el rorqual blau, la balena geperuda i el rorqual comú) i també la balena franca austral (trobareu els enllaços al peu del post). Encara hi ha moltes balenes i rorquals dels quals no us he parlat, però l'única diferència notable que he trobat entre les balenes pròpiament dites (família Balaenidae) i els rorquals (família Balaenopteridae) és que els primers no tenen aleta dorsal, i en canvi els altres sí.

I bé, he decidit passar pàgina i parlar-vos dels cetacis que tenen dents, els odontocets. I dintre d'aquests, començaré per l'Orca.

L'Orca (Orcinus orca) és un delfínid, és a dir, un dofí oceànic (família Delphinidae). Aquí la coneixem com a Orca, però als indrets de parla anglesa se la coneix com a Killer whale, és a dir, balena assassina. I això condueix a la gent a creure erròniament que l'orca és una balena. I no ho és pas! No té barbes, no és tan gran, i filogenèticament no ha seguit la via evolutiva de les balenes, sinó la dels dofins.

Per què doncs se la coneix amb aquest sobrenom? Doncs perquè l'orca és un superdepredador: s'alimenta de tot. En una xarxa tròfica, la trobaríem al final de tot. Pot menjar peix, calamars, crustacis, dofins, foques, taurons i fins i tot balenes. Un grup de tres o quatre orques, cadascuna d'uns 9 metres de llargada, es poden arribar a enfrontar a una balena de 20 metres. En molts casos, el que de vegades fan, però, és atacar a les cries que migren amb les seves mares.



Imatge extreta de la web http://maps.grida.no

Tot i tenir una dieta tan variada, les orques se solen especialitzar en un tipus determinat de dieta o de tècnica de caça en funció del lloc on visquin. Per exemple, les orques del nord de Noruega mengen sobretot arengs, tot arraconant-los en petits grups i fent-los pujar cap a la superfície. Així mateix, també han après a aprofitar-se dels arengs que cauen de les xarxes dels vaixells de pesca. Per altra banda, les orques de l'Estret de Gibraltar s'alimenten bàsicament de tonyines.


Com a trets morfològics generals, aquests cetacis són els dofins més grans: els mascles solen fer uns 9 metres de llargada i poden arribar a pesar 6,5 tones. Les femelles, en canvi, són més petites. Però el que més les caracteritza és la seva coloració blanca i negra, la taca blanca de l'ull, i també la seva enorme i triangular aleta dorsal.


Font: AFSC


D'orques en podem trobar a tots els oceans del món, tot i que freqüenten les zones costaneres i d'aigües relativament càlides. Dins de l'espècie, se n'han arribat a identificar unes tres subpoblacions a través dels seus DNAs mitocondrials, que serien les següents:

- Resident stocks: viuen en grups de varis individus i són les que poden ser vistes amb major freqüència prop de les costes. S'alimenten de peixos principalment, i no fan grans rutes migratòries sinó que són sedentàries en una zona determinada.

- Transients: viatgen en solitari o bé en grups de 2-3 individus. Són les orques superdepredadores, les que s'alimenten d'animals relativament grans com les foques, els lleons marins, els dofins...

- Offshores: són orques de les quals no se'n coneix gaire cosa. Viatgen per aigües obertes continentals, en grups d'uns 30-60 individus. Sembla ser que principalment s'alimenten de peixos (entre ells, també taurons).


Actualment no es pot afirmar si les orques es troben en perill d'extinció o no per la manca de dades, segons la IUCN. Però tot i així, cal intentar no destruir-ne l'hàbitat ja que seria un llàstima que una espècie tan sorprenent com aquesta entrés en regressió.



Fonts:


----------------------


Monogràfic de cetacis (altres entrades)

27 d’agost 2010

Tossa

Vista de la platja de Tossa.


Dilluns ennuvolat, acompanyant a la iaia a veure un petit bocí de Costa Brava, que encara no havia trepitjat mai en els seus 78 anys. No vam caminar gaire trosset, amb prou feines vam pujar uns quants graons i vam arribar als primers merlets, des d'on es veia la platja i s'endevinaven algunes de les caletes del costat. Però un cop a dalt, uns ulls curiosos, oberts de bat a bat i agraïts ho estudiaven tot, i uns cabells grisosos i rebels es deixaven pentinar per la brisa marinera que ens ajudava a refrescar-nos.

Després, gelat de mandarina i caminadeta pel passeig marítim, amb la iaia agafada del braç. Botigues, gent, mar i sorra. I per una altra banda, fragilitat, tendresa i distracció.

De nit, una foto robada de la iaia adormida al sofà amb una expressió plàcida. Un bon resum del dia.

25 d’agost 2010

Qui sóc?

Aquest post és fruit de que sóc el vint-i-cinc. I també el vint i el cinc per separat. Per tant, tot això no va només del Vint. Ni tampoc només del Cinc. Va de tots dos.

De que avui és dia vint-i-cinc d'agost.

De que demà en faig vint.

De que vint per cinc fan cent. I que cent per cinc, cinc-cents. O el que és el mateix, que vint per vint-i-cinc són, precisament, el nombre de posts que fins ara he anat arraconant al cau


Un petit recull de nombres, 500 històries i un any de més al sac. Un cúmul de casualitats que jo també he pensat: això és un post!



Proposta d'en Xexu, seguint un post que li va venir inspirat per un post de la Tarambana.

20 d’agost 2010

Si pogués...

Penso en tu, més del que voldria si pogués controlar els pensaments.
Somio amb tu, més del que desitjaria si pogués somiar amb el que volgués.

Ens recordo asseguts, xerrant, gaudint del poc temps que teníem,
jugant amb les flors grogues dels camins, amb les espigues,
buscant punxes amenaçadores als arbres,
mirant-nos només als ulls l'un a l'altre.

Intentant trobar un racó, un petit racó de món:
el banc, el banc que encerclava l'arbre i no el deixava escapar,
i a tu i a mi tampoc.

O això semblava.

18 d’agost 2010

Rímel

Una anècdota que m'ha passat durant aquests dies d'estiu és que amb dues setmanes de diferència m'han sortit dos mussols al mateix ull (un darrere l'altre, no els dos a la vegada, a veure què us imagineu!). Els dos cops he anat al metge i m'ha donat un col·liri, i també una pomada. Aquest segon mussol no em molesta gaire, però el primer va ser molt empipador: se'm va inflar la parpella com si m'hagués picat alguna cosa, i anava amb ulleres de sol cada cop que sortia al carrer. Em fa molt respecte haver-me de posar coses als ulls. No m'agrada veure com les noies es pinten la ratlla a la parpella inferior, i si tingués algun defecte a la vista no sé si m'atreviria a posar-me lents de contacte, sóc més partidària de les ulleres.


Però aquesta no és l'anècdota: el que em resulta curiós és que estic convençuda de que m'han crescut les pestanyes. Són més llargues, i de vegades em molesten una mica, com si fessin nosa. I no crec que sigui una paranoia, si pogués demostrar-ho d'alguna manera, ho faria. Suposo que és com si portés rímel, però sense dur-ne i amb les pestanyes del seu color natural (dic suposo perquè no n'he fet servir mai, no puc comparar...). Ja us explicaré si després d'acabar el tractament la cosa continua igual o no!

17 d’agost 2010

Sequera

L'estiu és època de sequera en el món blogaire, malgrat la campanya que en Xexu fa fer el mes passat. I és que la gent marxa fora de vacances, la calor no és gaire compatible amb un ordinador que no para de desprendre'n...

En el meu cas, el fet de no escriure amb gaire freqüència no té cap raó fonamentada. Durant el mes de juliol sí que vaig treballar, però ara ja no. M'avorreixo més que mai. Com va escriure l'Alepsi no fa gaire, els meus amics també marxen a jugar amb altres nens a altres pobles. No em passa res d'interessant. No hi ha res que em cridi l'atenció perquè tampoc m'hi fixo.

L'únic que us podria explicar és que m'estic empassant la sitcom How I met your mother a una velocitat vertiginosa, i que vaig per la meitat de la quarta temporada. És bona, si més no, enganxa. Però...

Joey no comparte la comida!
Estábamos tomándonos un descanso!

... són frases que passaran a la història. Estic d'acord amb ell: Friends... sempre serà Friends!

10 d’agost 2010

El com i el per què de tot plegat

Internet ha estat una revolució en tots els sentits. Existeix des de molt abans que jo en fos conscient, i també de que jo tingués un ordinador a casa. Comprar bitllets d'avió, comunicar-se via mail, parlar amb gent de l'altra punta del món, trobar informació actualitzada... No dic pas que els avantatges no siguin infinitament enormes, però hi ha coses que potser es podrien trobar per altres vies i sempre s'acaba recorrent a Internet. L'enciclopèdia gairebé no la faig servir mai, i el diccionari... El diccionari encara m'és útil, però tampoc l'utilitzo amb gaire freqüència. Segur que per Internet hi ha molts diccionaris i enciclopèdies infinitament millors que els que pugui tenir a casa, actuals i molt més complets, però això no treu cap a que em faci una mica de llàstima no utilitzar-los més sovint.

De tota manera, el que m'hi ha fet pensar no han estat ni les enciclopèdies ni els diccionaris. A casa calia fer neteja de certs calaixos i armaris, ja que no hi havia gaire espai per a poder guardar llibres i coses que vaig acumulant. I un dels interrogants que algú va deixar anar va ser: I si donem la col·lecció del Como y por qué? (Nota: a casa no conservo pas tots els llibres de la meva infància, però no he llençat mai un llibre: tots han anat a parar a familiars, amics o a la biblioteca de la meva antiga escola). Bé, reprenent el fil de la història... La col·lecció de llibres. Són un total de 45 volums editats als anys 60, i cada volum parla d'algun aspecte en concret d'aquest món des d'una perspectiva més o menys "científica", però amb un vocabulari molt planer. Per exemple, alguns dels volums són Les Aus, Principis científics, Insectes, Descobriments, L'electricitat, Les Matemàtiques, Oceanografia, Experiments científics, Mamífers prehistòrics, l'Astronomia...

En sentir això de "donar", el primer que em va passar pel cap va ser "ostres, quina llàstima!". Em resisteixo força a llençar coses, sempre hi ha la recança que et queda de si podria fer-te servei o alguna cosa així. Em van fer obrir els ulls i adonar-me de que feia molts anys que ni me'ls mirava, aquests llibres, que amb Internet ara ni se'm passava pel cap consultar-hi alguna cosa, deixant de banda que per ser dels anys 60 moltes coses estarien completament desactualitzades. I és cert, hi ha moltes coses en aquests llibres on s'hi pot llegir que això o allò "encara no se sap per què passa", "s'està investigant encara sobre aquest aspecte", etc. I potser ja tenen una resposta avui dia. O no. O algunes coses s'ha descobert que no eren com es creia en un principi. Però abans de donar-los vaig voler fer una ullada a alguns dels llibres, i potser anava una mica desencaminada. Si penso en els anys 60 em queden força lluny, però moltes coses ja s'havien descobert llavors, o ja s'intuïen.

Me n'he adonat que d'això ja se'n parlava llavors. I que això altre ho vaig aprendre també en aquests llibres.

Els hem empaquetat i els hem guardat en un altell. Allà on eren hi he posat (i hi posaré) altres coses que vull tenir més per la mà. He decidit que es queden a casa.


Uns quants llibres de la col·lecció.

08 d’agost 2010

De cine

Aquest estiu m'ha donat pel cinema. M'agrada veure pel·lícules, però sovint el que em passava és que em feia mandra quedar-me davant d'una pantalla durant dues o tres hores. Simplement, quan em venia al cap la idea de posar-m'hi em feia enrere. Però com que a l'estiu poques coses tinc a fer, he començat a veure pel·lícules que ja havia vist, pel·lícules que m'han recomanat, pel·lícules que tenen molta tirada i que tenia curiositat per veure... I a la llista encara en tinc unes quantes!

Algunes de les que he vist (no vol dir que no les hagués vist amb anterioritat, algunes les he vist per segon cop) us les poso a continuació:

- La Triologia del Senyor dels Anells
- La novia cadáver
- Shrek I, II i III (la meva intenció és veure la 4a un dia d'aquests)
- Pesadilla antes de Navidad
- V de Vendetta (VOS)
- Crepúsculo (i em quedaré sense veure la 2a i la 3a... voluntàriament)
- Love Actually
- No reservations
- Eragon (a TV3)

I me'n deixo alguna... que ara no recordo.

A la llista encara tinc pendent la Triologia de Matrix, La Liga de los Hombres Extraordinarios, Origen i... En tenia més, però no sé si tinc prou estiu ni prou memòria! De tota manera... Qualsevol recomanació és MOLT benvinguda!

03 d’agost 2010

Samarretes

Algun cop he vist a gent per la facultat amb samarretes que tenen missatges que fan molta patxoca, relacionats amb la Biologia. I sempre em pregunto d'on les treuen! Si fos més atrevida els ho preguntaria, però ser tímid quan no coneixes a l'altre em ve de fàbrica, o sigui que en aquest aspecte no hi ha res a fer.

D'altra banda, però, he aconseguit uns retoladors per pintar roba, que vam utilitzar en un taller de les colònies. I els volia provar, i per això vaig buscar algun tipus de dibuix per posar-hi. Amb una samarreta mig vella i un disseny de la web pampling, m'hi vaig posar la tarda del diumenge.

A veure què us sembla! La samarreta era vella, per si la cosa no sortia gaire bé...




És la galeta de la peli Shrek, a punt d'abandonar la seva sort tot llançant-se a una tassa de llet... No és gaire macabra, no? Té la seva gràcia!