27 de maig 2010

Quan no tens noció del temps

Tot passa volant sense adonar-me'n!


Ja queda menys per arribar a l'equador. Un meset, sis exàmens i seré mig-biòloga d'especialitat encara dubtosa.

Un trimestre i això de les desenes s'haurà acabat. 20!

I ja ha passat un mes des que un mag vingut de qui sap on ho va acabar de capgirar tot. Aquelles coses que no t'esperes, però que són tremendes, que et grapen les comissures dels llavis a galta i galta i duus un somriure babau gran part del dia.



Si dintre d'un mes no he donat senyals de vida, veniu a rescatar-me: algun llibrot d'aquests que fan tres quilos com a mínim m'haurà segrestat! Esperem que no!

19 de maig 2010

Revifada

Crec que aquest ha estat el període més llarg d'absència des que tinc vida blocaire. No he marxat enlloc físicament, no he estat malalta, no he estat deprimida/trista/desganada. Potser la causa de tot plegat ha estat l'excés d'hiperactivitat, l'anar amunt i avall, tenir cinquanta mil coses al cap i saber que te'n deixes cinquanta mil més.

Queda una setmana lectiva, després exàmens fins la revetlla. I després... tinc la vida programada fins al mes d'agost, fet insòlit en mi. Els caps de setmana no, òbviament, cal deixar llum verda a la improvisació i el bon gust de les sorpreses. Però m'agrada, m'agrada molt el que faré, tot i que serà feina. Una feina molt distesa, una feina que no és feina.

Tot pot donar un gir inesperat en pocs dies, i realment no sé com he passat del Pol Nord als Tròpics en tant poc temps. No he tingut temps ni de pensar quina era la roba d'entretemps, de cop i volta ja lluïa vestits estiuencs de colors llampants. I m'hi aferro, perquè m'agrada on he anat a parar.

I que duri!!!

03 de maig 2010

El pa de sang

A l'any 332 aC, Alexandre el Gran es disposava conquistar l'Àsia i tot el que se li posés per davant. Havia sortit de Macedònia feia dos anys, i en aquell moment es trobava davant la ciutat de Tiro, a l'actual Líban. Havia vençut amb facilitat a totes les batalles en les quals s'havia vist immers, però a Tiro tot es capgirà. Les tropes feia mesos que assetjaven la ciutat, sense èxit. Alexandre i les seves tropes estaven arribant al límit, i el seu somni de conquesta es dissolia mica en mica, els ànims dequeien.

De sobte, però, va tenir lloc un esdeveniment que capgirà del tot la situació. Un soldats, mentre tallaven pa, van veure com d'aquest en sortien gotes de sang. El rei es va espantar però Aristandre, un gran savi, l'informà que no es tractava pas d'un mal presagi, ja que la sang no fluïa de fora cap a dins sinó al contrari, de dins cap a fora. Era un bon auguri: anunciava la victòria d'Alexandre sobre la ciutat de Tiro.

Aquest presagi donà la força i els ànims suficients al rei i a les seves tropes per tal de vèncer la ciutat de Tiro, que caigué derrotada i saquejada.

D'on va sortir aquella sang de dins del pa? Com pot ser?

Aquesta història és simplement de les primeres referències històriques pel que fa a una contaminació amb Serratia marcescens.

Serratia marcescens és una enterobactèria (pertany a la mateixa família que la famosa E. coli) que li agrada viure en ambients que tinguin humitat, foscor i hidrats de carboni. Produeix un pigment, la prodigiosina, que és de color vermell intens, com la sang. Per tant, si per exemple tenim S. marcescens a l'aigua amb la qual reguem els camps, pot infectar fàcilment els cereals. I si d'aquest cereal en fem pa, ens pot passar una cosa semblant a la que li va passar a Alexandre el Gran.

Al llarg de la història hi ha hagut altres casos com el d'Alexandre, per suposat. Dels casos documentats durant l'Edat Mitjana n'hi ha de curiosos, que van tenir lloc amb el pa de missa i que, òbviament de seguida van ser catalogats de miracle. Un d'ells és la missa de Bolsena, del qual també hi ha un fresc de Rafael.