Algú que ja d’entrada se’t pugui presentar amb aquesta frase m’inspira poca confiança i certa ràbia. L’experiència, l’edat... No poso en dubte en cap moment que els coneixements adquirits al llarg dels anys tinguin un paper fonamental a l’hora de dirigir un grup. És mot important que aquell que et dóna ordres i t’indica què has de fer tingui un bagatge molt més extens que no pas el teu, i segur que el que tu has de fer ho podria fer amb els ulls tancats perquè s’ho sap de memòria. Però deixar per inútil a un altre quan et planteja una qüestió que potser s’havia passat per alt no crec que sigui massa greu, ni tan sols un motiu suficient per deixar anar un Jo sempre tinc la raó.
He tingut una setmana de pràctiques força intensa, i encara tinc per endavant fer l’informe de tot el procés. Amb el tutor de la pràctica vaig tenir una petita enganxada quan, mentre feia la ronda per totes les taules, ens va preguntar com va això? Jo feia un banc de dilucions, des d’1/10 fins a 1/800, i en aquell moment em barallava amb la pipeta per fer la d’1/800. Li vaig dir que m’estava costant ja que la pipeta de la qual disposava no era gaire adient. Per un comentari que vaig fer amb un to agradable i sense cap tipus d’intencionalitat obscura (només per avisar-lo que potser els resultats de la sèrie no serien gaire aproximats als esperats) vaig rebre un discurs sobre la meva suposada falta de paciència i poca traça a l’hora de fer servir el material del fabulós laboratori. Tot va concloure en un encara no estàs preparada per ser una bona biòloga, i només se’m va ocórrer contestar-li que ja ho sabia, que ningú neix ensenyat i que per alguna cosa estava allà. Tot i que em sembla que la meitat de la frase no la va sentir. No sóc de les que salto a la primera, em mossego molt bé la llengua sobretot quan em convé.
Òbviament la lectura de la mostra 1/800 no va sortir gaire bé, però ni a mi ni a cap dels meus companys. A part, obviant aquesta mostra, amb les lectures de la resta de tubs d’assaig vaig obtenir unes dades amb els quals havia de fer una recta de regressió, el coeficient de la qual em va sortir 0,998. Tan malament no pipetejo, coi! Sé que no n'he de fer cas, però no vaig poder evitar que el comentari em fes una mica de mal.
He tingut una setmana de pràctiques força intensa, i encara tinc per endavant fer l’informe de tot el procés. Amb el tutor de la pràctica vaig tenir una petita enganxada quan, mentre feia la ronda per totes les taules, ens va preguntar com va això? Jo feia un banc de dilucions, des d’1/10 fins a 1/800, i en aquell moment em barallava amb la pipeta per fer la d’1/800. Li vaig dir que m’estava costant ja que la pipeta de la qual disposava no era gaire adient. Per un comentari que vaig fer amb un to agradable i sense cap tipus d’intencionalitat obscura (només per avisar-lo que potser els resultats de la sèrie no serien gaire aproximats als esperats) vaig rebre un discurs sobre la meva suposada falta de paciència i poca traça a l’hora de fer servir el material del fabulós laboratori. Tot va concloure en un encara no estàs preparada per ser una bona biòloga, i només se’m va ocórrer contestar-li que ja ho sabia, que ningú neix ensenyat i que per alguna cosa estava allà. Tot i que em sembla que la meitat de la frase no la va sentir. No sóc de les que salto a la primera, em mossego molt bé la llengua sobretot quan em convé.
Òbviament la lectura de la mostra 1/800 no va sortir gaire bé, però ni a mi ni a cap dels meus companys. A part, obviant aquesta mostra, amb les lectures de la resta de tubs d’assaig vaig obtenir unes dades amb els quals havia de fer una recta de regressió, el coeficient de la qual em va sortir 0,998. Tan malament no pipetejo, coi! Sé que no n'he de fer cas, però no vaig poder evitar que el comentari em fes una mica de mal.
Escrits
